Andorra, la terra dels mil racons

Paratges per fotografiar la tardor Ha arribat aquella època màgica en què els paisatges esclaten en mil colors de tons grocs, vermells, granatosos i ocres. Les següents pàgines són plenes de trucs de què el fotògraf Oriol Alamany ens fa partíceps per poder retenir la tardor en l'objectiu de les nostres càmeres. Oriol Alamany (text i fotografia)

El Delta de l'Ebre són els camps d'arròs, verds o innundats, són una infinitat d'espècies d'aus, són els transbordadors i és el principal centre de recol·lecció de marisc del país. Aleix Cardona ens explica on podem trobar tellerines, musclos i ostres. Aleix Cardona (text), Carmelo Esteban (fotografia)

Més enllà de les botigues Una mirada superficial a Andorra ens pot fer pensar en un carrer de botigues i unes quantes pistes d'esquí. Pere Canturri, historiador i exconseller de Cultura del Principat, ens porta allà on caldrà dirigir els nostres ulls si volem veure alguna cosa més. Pere Canturri (text), Jaume Riba (fotografia)

Parròquies en comptes de comarques Tradicionalment el Principat dels Pirineus s'ha dividit en les parròquies, els diferents nuclis territorials de poder polític i econòmic. Aquesta realitat es va configurar fa segles. Però és imprescindible conèixer-la per interpretar l'Andorra d'avui. Àlvar Valls (text), Jaume Riba (fotografia)

No els cal anar massa enrere en el temps per veure com han arribat a canviar les coses. Els atabalen les grans cues de cotxes i els esquiadors que envaeixen les pistes a l'hivern. Són conscients que els ha tocat viure un canvi històric. M. Cristina Orduña (text), Jaume Riba (fotografia)

D'entre els milers de visitants que cada any trepitgen aquestes terres, n'hi ha pocs que en coneguin els racons més espectaculars. Alguns andorrans ens ha desvetllat quins són els camins per trobar aquests indrets. Jaume Riba i Delfí Roca (text), Jaume Riba (fotografia)

Fa trenta anys, a Andorra hi havia 2.000 vaques i 20.500 ovelles. Avui, només queden mil vaques i dues mil ovelles. El portentós desenvolupament del país ha triturat el sector primari. Però ara govern i ramaders volen invertir la tendència. Toni Ardite (text), Jaume Riba (fotografia)

En poc temps s'ha fet una gran inversió en infraestructures d'últim crit destinades a atraure, encara més, gent a les estacions d'esquí. Els andorrans saben que la gran afluència turística suposa un problema ecològic però, a la vegada, és la seva principal font de riquesa. M. Cristina Orduña (text), Jaume Riba (fotografia)

El que s'ha utilitzat com a lema promocional d'Andorra, 'El país dels Pirineus', segurament és el més encertat que es podria haver trobat, ja que indica a la perfecció els trets distintius d'aquest Principat. Joan Tort ens en dóna les raons. Joan Tort (text), Jaume Riba (fotografia)

Espècies i herbes Ens menen arran de la terra propera o ens condueixen cap a països llunyans. Ens ofereixen el present de viatjar vers indrets recòndits d'un univers imaginari de colors exòtics. Representen sovint un futur anterior. Obren la porta del jardí més seductor dels cinc sentits: el de l'olfacte. Les herbes aromàtiques i les espècies són el nas del gust i donen als plats un toc de distinció, d'elegància visual i gustativa. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Esglésies troglodítiques Com els Estats Units, Catalunya també té la seva carretera 66: la que uneix simbòlicament les seixanta-sis esglésies troglodítiques (excavades dins d'una roca) que hi ha a tot el país. Sergi Ramis n'ha visitat unes quantes en un viatge ple de simbolismes, situacions oníriques i descobertes curioses. Sergi Ramis (text), Ernest Costa (fotografia)

Ara s'estila opinar que la pàtria és la infantesa, encara que no falta qui la ubica al paladar, i fins i tot hi ha qui continua identificant-la amb la nació; tinguió raó qui la tingui, és evident que aquesta deu ser una guia patriòtica. Bromes a banda, el que sí que és cert és que tenim unes pastisseries que inciten al patriotisme. Xavier Sust (text), Cèlul·la (il·lustració)

Des de la finalització de l'Eix Transversal, molts han estat els ciutadans que han sentit la curiositat de creuar el país de banda a banda, contemplant les meravelles paisatgístiques que altres els recomanaven i accedint a restaurants o allotjaments que abans els quedaven considerablement lluny. Però als amants dels petits racons ara sen's obre un altre univers: el de seguir l'itinerari d'aquesta infraestructura però sense passar-hi. Poblets i valls que no descobrireu si us entesteu a fer el camí més curt. Sergi Ramis (text i fotografia)

Els isards són els senyors dels lloms més elevats de la Molina abans de caure les primeres nevades. La ruta a peu, de gairebé quatre hores, des del pla d'Anyella fins al Puig-llançada i el descens pel coll de Pal és un retrobament pacífic amb els voltants de l'estació d'esquí. Sandra Martín (text i fotografia)

Sandra Martín (text i fotografia)

Susanna Díaz (text i fotografia)