Cadaqués, una finestra al cap de Creus

Cadaqués va ser l'escenari on l'amistat entre Federico García Lorca i Salvador Dalí va derivar en un sentiment amorós del poeta que el pintor empordanès no va ser capaç de correspondre. Fabián Estapé (text)

Si bé el mar va ser el camí que va obrir el món als cadaquesencs, també era la porta per on els pirates assaltaven la vila. El temor a aquest perill bàrbar va condicionar l'estructura urbana del poble. Cristina Masanés (text)

Les anxoves van ocupar un espai protagonista entre les menges cadaquesenques. Ara, quan ja no funcionen les fàbriques que en salaven, tres dones continuen elaborant aquestes delícies locals. Trinitat Gilbert (text)

Si parem d'atenció a la parla local i a la toponímia de Cadaqués, descobrim rastres del passat econòmic de la vila, dels temps en què la pagesia, la pesca i la navegació determinaven el dia a dia del poble. Ernest Costa (text)

La tramuntana i una geologia de colors vistosos i formes singulars dibuixen l'extrem més oriental de la península Ibèrica, un tram de litoral únic i excepcional que pertany tot sencer a Cadaqués. Arnald Plujà (text)

El terme municipal de Cadaqués no arriba als 30 km2 de superfície i té poc més de tres mil habitants, però n'hi ha prou perquè sembli tot un món. Entre mar i muntanya, s'amaguen racons i paisatges inesperats. Us en proposem set que reflecteixen aquesta diversitat.

És un veritable pol d'atracció turística, bohèmia i intel·lectual. De Duchamp a Shakira, Cadaqués té una nòmina inacabable, diversa i dispersa de turistes il·lustres. Cada racó amaga un mite. Xavier Sust (text)

Al capvespre, desenes de vaixells salpen de Roses equipats amb focus que, a mitjanit, il·luminen el fons marí per infortuni de sardines, anxoves i verats. Atrets per la llum, els peixos cauen al parany de les xarxes que els encerclen. A trenc d'alba, els pescadors tornen a port per vendre'ls. Josep Sucarrats (text), Maria Velasco (fotografia)

Hi ha dos punts imprescindibles per accedir a la Val d'Aran, els ports de Vielha i la Bonaigua. Per les sinuositats dels seus camins s'hi perden mil històries que fan palesa la dificultat que va suposar fer-los realitat. Núria Garcia Quera (text), Xavier Capdevila (fotografia)

Penya-segats que cauen abruptament sobre la Mediterrània, cales recòndites, illes i platges de sorra blanca dibuixen el litoral alacantí que encara no ha patit del tot els greuges de l'acció humana i que atresora un ric patrimoni històric i natural. Maria Josep Picó (text), Miguel Gómez-Serrano (fotografia)

Hi ha tradicions curioses, d'altres d'origen incert i també n'hi ha que són exclusives. I a Catalunya en tenim una que reuneix tots tres aspectes: l'ou com balla. S'hi conjuminen, també, l'aigua, les flors i uns ous que si no es trenquen, donen sort. Lurdes Rego (text)

Francesc Pujades, d'Arles, català, excursionista i un enamorat del Canigó, es va basar en el famós poema de Jacint Verdaguer i l'any 19555 va revifar la tradició dels focs de Sant Joan des del nord de país. Joan Raventós (text i fotografia)