Camins de ferro

Comença la temporada castellera Aleix Cardona (text), Jaume Balanyà (fotografia)

El pas pausat de les hores Maria Mercè Roca (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Avui és difícil menjar llonguets, pans rodons i barrers com els de quan els nostres avis eren petits. Però hem trobat forns que han conservat la tradició, i fins i tot l'han millorada. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

La línea més dolça entre dos punts El tren pot ser l'essència d'un viatge, una terra de ningú on gairebé tot és possible. O això pensa Joan Barril, amic dels trens, a qui li agrada pujar al ferrocarril amb tots els sentits oberts. Joan Barril (text), Tino Soriano (fotografia)

Lleida - la Pobla En cosa de dues hores, el tren de la Pobla trasllada el viatger des del bell mig de la plana occidental catalana al mateix cor de la Conca de Tremp. O sigui, de la terra baixa als dominis pirinecs. No és estrany que, amb un inici i un final tan contrastats, fer el viatge entre Lleida i la Pobla sigui, avui mateix, una de les millors maneres de llegir el territori de la finestreta d'un tren. Jordi Creus (text), Tino Soriano (fotografia)

València-Barcelona, en Euromed Tres hores mediterrànies. Tres hores de llum. És el trajecte de l'Euromed de València a Barcelona, el viatge natural de Josep Piera. Des de l'hora valenciana a la del Baix Llobregat. I al final, la capital. Josep Piera (text), Tino Soriano (fotografia)

Un clàssic de muntanya. El cremallera de Núria és un d'aquells trens que formen part de l'imaginari col·lectiu dels catalans, hi hagin pujat alguna vegada o no. L'escriptor gironí Josep Maria Fonalleras ens fa una crònica sentimental de la seva relació amb el tren de la vall de Ribes. Josep Maria Fonalleras (text), Tino Soriano (fotografia)

Hi entres, busques el teu tren en els lluminosos, et fiques a l'andana, puges al teu vagó i marxes. Tres minuts, màxim cinc. Però hi ha estacions que no mereixen la indiferència dels viatgers. Perquè són boniques, dignes d'una visita guiada. Autèntiques catedrals de pas. Xavier Garcés (text), Tino Soriano (fotografia)

No sempre s'agafa el tren per plaer. Desenes de milers de persones hi pugen cada dia per anar a treballar. Pep Bras, escriptor i guionista d'El Terrat, és un d'aquests usuari forçosos, i en aquest article recrea el seu trajecte habitual entre Premià de Mar i Barcelona. Mitja horeta amb molt de suc. Com per fer-ne una pel·lícula. Pep Bras (text), Tino Soriano (fotografia)

Descobrir La Terreta demana una certa pràctica, perquè és una zona insòlita: no existeix per als fulletons turístics; els seus pobles tenen l'Ajuntament a Tremp però el prefix telefònic d'Osca, i el paisatge no té res a veure amb l'exuberància familiar del Pirineu. Però, com el Sud, l'Oest també existeix. I va la pena conèixer-lo. Joan Tort i Donada (text), Francesc Tur (fotografia)

Oriol Alamany (text i fotografia)

Fa sis segles, Montblanc era una vila molt destacada pels reis catalans. Avui, dins de les muralles -l'obra militar medieval més important del nostre país-, encara és possible recular en el temps i tornar a l'època en què la ciutat va acollir les Corts Catalanes. Agnès Rotger (text), Carmen Vila (fotografia)

Ara que comença a fer bo, és temps d'aventura. I, a casa nostra, n'hi ha per triar i remenar. Podreu provar a enlairar-vos com Ícar, enfonsar-vos com un talp, quedar-vos xops com una anguila o bruts com una guilla. I sempre enmig de voltants que per sí sols ja paga la pena anar-hi. Tot seguit us recomanem 10 d'aquests esports. Que el disfruteu! Xavier Sust (text)

Santuari de Falgars - roc de la Lluna Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Pere Cuenca i Jaume Bonaventura (text), Toni Albert (fotografia)

Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)