Canigó, viatge al mite

Una conjunció de factors geològics i climàtics han fet de les illes Medes un indret absolutament excepcional dins la Mediterrània. Degut a això, al cap de l'any es realitzen 60.000 immersions, i enguany una d'elles l'ha fet 'Descobrir Catalunya'. Sota aigua, hem après com en són de relatives les nocions del temps i de l'espai. Un espectacle. Ignasi Gallart (text), Salvador Coll (fotografia)

Hi ha formatges de muntanya que no es troben a les grans superfícies. Són fets artesanalment i comercialitzats en circuits restringits. Però no són introbables. 'Descobrir Catalunya' els ha seguit la pista. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Els versos de Verdaguer i un perfil imponent i serè han fet del Canigó un símbol nacional. Des de dalt del seu cim parteix cada any la flama de la Llengua, que recorre totes les terres de parla catalana en senyal d'unitat. D'aquest Canigó, el simbòlic, el totèmic, ens parla Jordi Vila-Abadal, exmonjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Jordi Vila-Abadal (text), Ernest Costa (fotografia)

Fa cent anys, Sant Miquel de Cuixà estava enrunat. Avui, totalment reformat, hi viuen cinc benedictins i és la llar espiritual de molts nord-catalans. Agnès Rotger (text), Ernest Costa (fotografia)

Mossèn Cinto Verdaguer no va ser, definitivament, un capellà convencional. Entre d'altres excentricitats fou un excursionista compulsiu, potser el pioner de l'excursionisme català. I el Canigó fou la seva Meca particular, com ho és ara de miles d'excursionistes de tot el país. Jordi Creus (text), Ernest Costa (fotografia)

Ernest Costa, autor d'aquest reportatge sobre el Canigó, té el bon costum d'anotar diàriament en la seva llibreta, tot el que observa o li passa durant les seves sortides. Aquestes són algunes de les notes que ha pres en les seves estades al Canigó. Tot un tractat de coneixement geogràfic, paisatgístic i humà. Ernest Costa (text i fotografia)

Si hi aneu a l'estiu, us permetrà d'embriagar-vos amb la immensa oferta cultural que concentra. Passats els mesos de calor, però, podreu gaudir d'una vila de vida tranquil·la i burgesa. Pere Verdaguer ens presenta les dues Prades. La tria és cosa vostra. Pere Verdaguer (text), Ernest Costa (fotografia)

El Canigó aixopluga una de les zones més riques en aigües termals de Catalunya. Raons geològiques i climàtiques s'hi ha combinat per donar lloc a una successió de brollaments d'aigües de propietats curatives. El periodista i escriptor Rafael Vallbona ens acompanya en aquest viatge termal. Rafael Vallbona (text), Ernest Costa (fotografia)

Atenent a les seves característiques generals, el massís del Canigó no té res d'excepcional; la gent, però, l'ha convertit en una referència ineludible. Joan Tort n'explora les raons geogràfiques. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

Sona la sirena. Entren i comencen a treballar a ritme frenètic encara que, a fora, el cel tot just es troba en el tercer son. Formen l'equip una boina, unes espardenyes de betes i les mans, a sovint, manetes. D'ells, n'han quedat moltes reivindicacions a la llarga aconseguides i aquelles màquines que obeïen les seves ordres. Lara Toro (text), Dani Codina (fotografia)

Raïmat no és només una marca de vi. És un territori del terme municipal de Lleida, poblat per homes i dones i amb una llarga i curiosa història que l'ha portat, entre d'altres coses, a ser propietat privada d'una sola família. Montserrat Trepat (text), Manel Viladrich (fotografia)

Diu el vell proverbi que mai no ens banyem en el mateix riu: les aigües sempre seran unes altres (i nosaltres també, per què ens hem d'enganyar). Tots els moments són únics, irrepetibles. En conseqüència, més val que filem prim a l'hora de decidir on viure'ls. Perquè hi ha rius, i rius. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Pere Cuenca (text i fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)