Castells medievals. Els sentinelles del paisatge

A mesura que els pobles es van convertir en ciutats i els camins, en carreteres, els animals salvatges han vist expropiades les seves terres. Alguns s'han adaptat al nou tipus de vida, però hi ha tres grans mamífers que no se n'han sortit. Són el llop, l'ós bru i el linx. Oriol Alamany (text i fotografia)

Uns veïns de València van ser els primers a habitar el que avui dia és el port de l'Ametlla. Sergi Sol ens explica aquesta i altres interpretacions de l'origen d'aquest poble del Baix Ebre. A més, ens aporta una visió clara de la manera de viure d'una vila marinera, que fa segles que viu de la pesca. Sergi Sol (text), Carmelo Esteban (fotografia)

La veu dels castells Ho diu l'expert que ha conegut els castells a través dels llibres i de la gent que encara hi viu. Ens ho diu Pi de Cabanyes: la millor manera de traslladar-se a l'edat mitjana és deixant-la parlar a través dels seus vestigis. Oriol Pi de Cabanyes (text), Dani Codina (fotografia)

La primera referència escrita de l'existència d'un castell, l'evolució que els castells han patit al llarg dels segles i, sobretot, la unió indestriable entre la nostra història i els castells són els aspectes dels quals ens parla Pere Català i Roca en aquest article. Pere Català i Roca (text), Dani Codina (fotografia)

Durant bona part de l'edat mitjana, la societat estava dividida en tres ordes. En primer lloc, els homes que resaven. Tot seguit, els qui protegien amb les armes la comunitat. I, finalment, els qui treballaven per alimentar els altres dos membres. Jordi Bolòs (text), Dani Codina (fotografia)

Els atacants que gosessin expugnar un castell ho tenien d'allò més difícil. Per moltes raons: des dels merlets es veia venir l'enemic de lluny; els atacants eren rebuts amb pluja de sagetes, pedres, boles de foc i oli bullent. En fi, els assaltants acabaven rendits. Ramon Novell (text), Dani Codina (fotografia)

A l'altra banda dels murs Trinitat Ruiz (text), Eduard Riu (assessorament), Gustavo Conte-Pomi (il·lustració), Dani Codina (fotografia)

A l'edat mitjana, els castells no es construïen perquè els habitants que hi visquessin estiguessin confortables. Llavors, només eren localitzacions militars inexpugnables. Avui dia, els castells s'han adequat als hostes; ara bé, la neteja sempre dóna molta feina. Xavier Sust (text), Dani Codina (fotografia)

El territori com una marca, una terra de frontera. La profusió de castells a tot Catalunya, i especialment en algunes zones, ens parla d'un país amb una història densa que ha deixat empremta. Joan Tort en parla. Joan Tort (text), Dani Codina (fotografia)

En els confins de la Garrotxa, la vall del Bac és una contrada que encara es conserva verge. Sembla que aquesta vall hagi refusat la presència de l'home, però si ens hi sabem acostar, descobrirem tresors del romànic amagats enmig d'una natura exuberant. Josep Sucarrats (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

L'estiu demana una cuina a la fresca. Hi ha plats que ens la transmeten, que en són expressió genuïna. És la cuina eixiní de l'hort, que passa sempre pel rebost. Són plats clars i nets, en què el producte és qui mana. La base són l'albergínia i el pebrot, el bacallà i les anxoves, l'oli i les olives. Ells són les cames d'una cuina que transita i que viatja, a través del temps, d'un país a un altre, que navega en un mar comú. A l'estiu, els horts ens regalen un autèntic corn de l'abundància de vegetals comestibles, que permeten una cuina iònica i vitalista, exuberant i luxuriosa, d'aromes primaris i colors punyents. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

No sabem de cap llibre que compili les fonts catalanes. I és lògic: fóra una empresa molt i molt ambiciosa, perquè no n'hi hauria prou amb un llibre normal. Necessitaria de les dimensions de la enciclopèdia britànica, de la guia telefònica de Nova York, o d'un recull de les conquestes de Mick Hucknall. I nosaltres, feliços, disposant només de quatre pàgines! De valor, no ens manca. Això ho haureu d'admetre. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

El Ter és el fil conductor de molts excursionistes, que el veuen néixer a les altes muntanyes del Ripollès i el segueixen per Torelló, Manlleu i Roda de Ter fins arribar a terres nord-orientals i acomiadar-lo, finalment, a la platja de Pals i a les illes Medes. És aquí on l'aigua dolça del riu s'entrega a la salabror de la Mediterrània. Pel camí, els més infatigables fan parades pels llocs de pas del riu i copsen la idiosincràsia dels municipis. Sergi Ramis (text i fotografia)

El pic de Sant Alís, que és el punt més alt del massís del Montsec, permet un enlairament perfecte per practicar l'ala de pendent i l'ala delta. De manera que es pot sobrevolar el massís (que és una llarga frontera natural entre les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà, la Llitera i la Noguera) en tota la seva extensió. Sempre, és clar, que aprofitem els vents del sud i tinguem uns coneixements suficients de vol lliure. Susanna Díaz (text), Joan Arias (fotografia)

Joan Serra (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)