Collserola. El secret més ben guardat

Una presència. Els fars ens atrauen per aquesta insuperable simplicitat simbòlica. Serveixen per orientar-se: la nostra primera necessitat no fisiològica. De dia o de nit, en terra o en mar, ens reconforta veure'ls, saber que hi són. Toni Sala (text), Marc Coromina (fotografia)

El riu Corb passa per quatre comarques oficials, la Conca de Barberà, l'Urgell, el Pla de l'Urgell i el Segrià. En total, són cinquanta-set quilòmetres d'historia, simbolitzada per poblets de pedra, esglésies romàniques i gòtiques i ruïnes de monestirs. Enric Xicoy i Comas (text), Rosina Ramírez i Pere Pascual (fotografia)

El pulmó en perill L'autor assegura que les persones que tenen una casa a la serra de Collserola viuen en un estat de setge. Per un motiu: veuen com les ciutats els arrabassen els boscos. Amb tot, el massís encara es pot considerar com una Amazònia a petita escala. Manuel Vázquez Montalbán (text), Jaume Balanyà (fotografia)

A Collserola hi ha unes cinquanta masies, moltes de les quals han anat passant de pares a fills, orgullosos de viure al mas que porta el seu nom. Però treure'n un benefici o conviure amb els visitants de la serra no és senzill. Jordi Marlet (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Cap al 1870 era una muntanya impenetrable. A principis del 1900 un funicular arribava al seu cim i a la mateixa època torres modernistes s'hi anaven construint. Aquest canvi tan brusc va tenir com a promotors Salvador Andreu i Román Macaya. Josep Maria Huertas i Claveria (text), Jaume Balanyà (fotografia)

No se sap com neixen els mites. El cas és que es transmeten de generació en generació i intenten explicar-nos l'origen del nostre entorn. En el següent text, us expliquem tres històries que formen part de l'imaginari popular de Collserola des de temps remots. Gegants, dones d'aigua i pagesos santificats expliquen algunes tradicions del massís. Trinitat Ruiz (text)

La serra de Collserola té una extensió molt gran, i les possibles descobertes són gairebé infinites. Nosaltres hem triat cinc mirades a aquesta illa de natura entre ciutats, i us les proposem en forma d'itineraris. Tot caminant us farem conèixer alguns dels aspectes més característics de la zona. Núria Riera (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Durants els caps de setmana, Collserola s'omple de visitants de tots els tipus. Uns es deixen guiar per activitats programades a la recerca de plantes, ocells o, fins i tot, senglars. D'altres hi van per fer esport o costellades. Màrius Serra (text), Jaume Balanyà (fotografia)

La transformació urbanística de l'entorn de Collserola s'ha convertit en el factor que ha contribuït a reforçar la singularitat del massís. Així, malgrat la teranyina urbana que envolta Collserola, la serra es manté com una frontera marcadament verda. Joan Tort (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Sueca, la capital de la comarca valenciana de la Ribera Baixa, té molts atractius, entre els quals destaca l'immens aiguamoll. Però es coneguda sobretot per ser el poble de Joan Fuster, l'autor de l'assaig 'Nosaltres els valencians'. Joan Morales i Morera (text), Jordi Domingo (fotografia)

Costa molt de triar-ne un. El repòs i els bons aliments, aquests béns que són escassos i que cerquem amb un deler, en són l'essència comuna. La muntanya els acull en silenci. Us presentem cases de pagès per gaudir d'una rere l'altra, tot aprofitant les vacances de Setmana Santa. Pep Palau (text), Montse Garcia (fotografia)

Vuit espais que han inspirat cançons Aquest mes parlem de música localitzada en un temps, i en un espai. Perquè no hi ha res que faci tant per transportar-nos en ambdues dimensions. Encara que, ben pensat, les olors també ho aconsegueixen bastant. I no diguem els menjars. O la climatologia, o el cinema, o els cels. O somniar. O el sol fet d'aclucar els ulls. Però tot arribarà: si us sembla bé, de moment ens cenyirem a la música. De moment. Xavier Sust (text), Cèl·lula (il·lustració)

En aquest itinerari recorrerem amb cotxe els escenaris de la vida i l'obra de Dalí, l'artista més famós de l'Empordà. Aquest és un viatge pel món dels somnis en què es combinen el seny d'un poble i la rauxa d'un personatge singular. Joan Portell (text i fotografia)

Les serres de Llevant són un grup de muntanyes i valls de l'est de Mallorca, que s'estenen des del municipi d'Artà fins a Santanyí, amb relleus escarpats que s'aboquen a la mar en forma e penya-segats, petites cales i arenals. Abunden les coves, com les d'Artà, visitades per Jules Verne. Marga Font (text i fotografia)

Albert Riera (text i fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)