Costa Brava, el paradís irrepetible

Els records de Narcís Comadira ens traslladen a una plàcida Costa Brava, la dels jardins i passeigs, la de les barques, i les vinyes... Aquella Costa Brava que, avui, li evoca la imatge del paradís perdut. Marc Estévez (text)

Eugeni d'Ors sostenia la idea que Cadaqués estava regit per un matriarcat; en la darrera novel·la, va reflectir la manera de viure de la mítica població i revela la identitat de la musa que el va inspirar. Trinitat Gilbert (text)

Unificat sota el nom de Costa Brava, aquest territori litoral guarda, en realitat, una bona varietat de paisatges, cadascun dels quals ha determinat diferents maneres de viure i treballar. Ernest Costa (text)

En les primeres dècades del segle XX, una onada de personatges il·lustres, molts d'ells actors, artistes i escriptors, va amarar els pobles de la costa d'un glamur que avui es conserva en blanc i negre. Lídia Fàbregas (text)

La gent de la Costa Brava es mostra orgullosa de la seva història. És per això que avui hi trobem feste que recreen des de l'època grega fins al treball de pelar l'alsina surera o salar les anxoves. Marta Carvajal (text)

El nom d'Empordà ve d'Empúries, el lloc per on va entrar el vi a la Península Ibèrica. La comarca ha estat gran productora de vins, i ara comença a ser productora de grans vins. Xavier Sust (text)

El gall fer encara es pot veure per les nostres muntanyes. Com a d'altres indrets europeus, comparteix la boscúria amb alguns personatges màgics i mitològics que conviuen amb ell a l'espessor. Però es troba en perill d'extinció i com els gnoms, les fades i els esperits més diversos, aquest amagadís animal feréstec pot acabar sent una altra ànima en pena dels nostres boscos. Albert Martínez (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Amb més de 200.000 exemplars, el Palmerar d'Elx, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és el més gran de la ribera nord de la Mediterrània. Un mar de palmeres que al llarg de la història ha modelat la ciutat i les seues tradicions. Jordi Cabré (text), Meritxell Massó (fotografia)

Un vespre de setembre de 1988, quan al Parc Nacional d'Aigüestortes ja no hi quedaven turistes, quan el dia escurçava, l'aire era clarament més fred i els arbres s'havien transformat amb tots els colors de la tardor, a dos guardes d'un refugi d'alta muntanya se'ls va acudir una idea esbojarrada. Àngel 'Pitxi' Alonso (text), Rafa Pérez (fotografia), Patxi Uriz (fotografia)

A bord d'un veler, ens arribem a l'illa que encapçala el petit arxipèlag de Cabrera. Un cop desembarcats en aquest indret privilegiat de calma i de natura, diverses rutes ens descobriran els seus encants. Maria Josep Picó (text), Antoni Dalmau (fotografia)

Les vies verdes són antics camins del ferrocarril reconvertits. La ruta del Carrilet uneix Olot amb Sant Feliu de Guíxols en dues còmodes jornades que ens permetran fer un excel·lent tast de mar i muntanya. Joan Portell (text), Mireia Bordonada (fotografia)

Les vies blaves com la que us proposem són trams senzills aptes per a escaladors veterans i gent que s'inicia en aquest suport. Són vies d'escalada que permeten gaudir d'una jornada d'escalada amb un risc mínim. Joan Portell (text i fotografia)

Aquest mes de juny us proposem un recorregut per la vall mitjana del Llobregós. Ens permetra conèixer la trincola, una espècie de vegetal que només viu sobre sòls guixencs i que floreix justament en aquesta època. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

La sèquia construïda el segle XIV per portar l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa, ens ofereix una fórmula tranquil·la per fer una passejada en bicicleta, resseguint el seu traç de serp. Cecília Lorenzo (text i fotografia)