Delta de l'Ebre, santuari de natura

Malgrat la seva fragilitat i els canvis constants, en el Delta hi ha quelcom atàvic, de perpetu; alguna cosa capaç d'imprimir caràcter en les persones que han endinsat les arrels profundes en els seus llims. Andreu Carranza (text), Rafael López-Monné (fotografia)

A més de ser un paratge natural de primer ordre, el Delta és un espai profundament humanitzat, i bona part de la seva riquesa són, precisament, les formes de vida, amarades d'aigua dolça i salada. Jordi Bas (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La formació del Delta de l'Ebre resulta d'un procés lent però constant, on intervenen tant els factors naturals com els humans. Ambdós modelen un dels espais més peculiars del nostre litoral. Josep Maria Palau (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Els arrossars, salines, llacunes, canals i estanyols que solquen el Delta de l'Ebre converteixen aquesta vasta planura en un espai natural idoni perquè els ocells hi trobin recer i rebost. José Luis Gallego (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Un viatger anglès, testimoni de la guerra del Francès, ens parla de la urbanització incipient d'un Delta flanquejat de fortificacions; més tard, noves fundacions el converteixen en un immens planter. Rafael López-Monné (text i fotografia)

La desembocadura de l'Ebre forma un paisatge construït en dues dimensions, on Delta i terra ferma, lluny de manifestar contrast o oposició, es confonen en la plana rotunda. Joan Tort (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Arran de sorra i dels flamencs Al vessant sud del Delta, la barra del Trabucador i la punta de la Banya són unes barreres de protecció natural que creen unes condicions immillorables per a la pràctica tranquil·la del caiac. Joan Raventós (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Les coses ja no són el que eren Aquest reportatge està dedicat a diversos locals de Catalunya oberts al públic que comparteixen una característica: tots ells han tingut més vides que un gat. El sector restaurador demostra especial traça a descobrir el motiu decoratiu allà on molts veurien una andròmina. Molins reconvertits en restaurant tenim a dojo (Lo Molí, a la Torre de l'Espanyol, conserva estris de tota mena). L'Antic Forn, damunt del carreró de les Bruixes cerverí, era una fleca, i prou que es nota: fins i tot penjades antigues fotografies que ho evidencien. Però això que en restauració gairebé que ja comença a ser la categoria, en uns altres àmbits de moment encara és l'anècdota. Xavier Sust (text), Ferran Mateo (fotografia)

Al Pallars, entre el cel i el Foradot Si ningú mai es plantegés de visitar tots els municipis del Principat de Catalunya i decidís fer-ho per ordre alfabètic, hauria de començar per Abella de la Conca, un poble que continua obstinat a mantenir-se en un equilibri difícil, allà arrapat a una muntanya calcària de la Conca de Tremp. Lurdes Rego (text), Jordi Serarols (fotografia)

Al Prepirineu berguedà, una muntanya treu tímidament el nas. Els seus 1.653 metres fan que no destaqui al costat d'altres cims com el del cap del Roig, el del Puigcubell o el del cap de Tastanós. Però la seva situació la converteix en un mirador d'excepció. Ernest Costa (text i fotografia)

Les fronteres ara serveixen per batejar 'oenagés' i poc més, però temps era temps tenien força utilitat, calia defensar-les. A tal efecte, alçàvem torres d'on es veuria venir l'enemic d'una hora lluny. I a desgrat que avui dia tenim radars satèl·lits, aquelles construccions encara presten servei: permeten admirar els paisatges que continuen dominant. Xavier Sust (text)

Aquesta Superruta us proposa descobrir el poble de Collbató i el massís de Montserrat, de la mà de l'Associació Cultural de Montserrat. A continuació s'endinsa a les coves del Sanitre, per acabar fent un salt al temps dels besavis a la Colònia Güell. Joan Portell (text i fotografia)

Aquesta ruta que surt d'Ulldemolins ens permetrà gaudir de l'espectacular paisatge que s'observa des dels graus de la serra de Montsant, on podrem contemplar l'espècie botànica que us presentem aquest mes: la savina. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

L'ascensió de vies ferrades és una activitat a cavall entre el senderisme i l'escalada. L'únic condicionat físic que es requereix és una certa agilitat i no cedir davant el vertigen que provoquen les alçades. Sergi Sol (text i fotografia)

Més enllà dels perills que, derivals del Pla del Delta del Llobregat, fan de l'indret un dels ecosistemes aquàtics més amenaçats de la Mediterrània, hem de reivindicar el patrimoni natural que conserva proposant un itinerari de descoberta a l'abast de tothom. José Luis Gallego (text i fotografia)