Eivissa, l'altra cara de la illa blanca

La vall de Núria és un gran anfiteatre envoltat de cims que freguen els tres mil metres d'alçada. Les aigües, el rocam, la fauna i la vegetació conformen un dels paisatges més populars i bells del Pirineu. Lluís Calvo (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

L'economia, la demografia, el creixement imparable de Barcelona han convertit Gràcia en un barri més de la ciutat. Però, orgullosa, l'antiga vila continua bategant a ritme propi, autònom, sobirà. Només cal fer-hi una ullada per entendre que Gràcia mereix un comentari apart. L'escriptora Ada Castells, gracienca d'adopció, n'ha fet un retrat en moviment. Ada Castells (text), Rosina Ramírez (fotografia)

Allò que ens és propi Eivissa ha viscut constantment assetjada: la condició d'illa n'és una causa, però també ho són les civilitzacions que al llarg de la història han intentat dominar-la. Fins ara, els illencs han resistit a la irrupció d'agents estranys i el paradís no s'ha perdut. Fins quan? Antoni Marí (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

La vida a l'Eivissa profunda Antigament dedicada a l'agricultura, l'Eivissa profunda es beneficia del turisme com la resta de la illa, però continua bategant al seu ritme. A l'estiu, i sobretot a l'hivern, els pobles de l'interior de l'illa encara ofereixen al visitant els plaers de la vida del camp. És qüestió de deixar-se perdre pels camins, com ha fet Bernat Joan. Bernat Joan i Marí (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Es Vedrà Aquestes són les notes del diari de Oriol Alamany. Era la primera vegada que el fotògraf i naturalista posava els peus a Eivissa i en va quedar totalment captivat. Oriol Alamany (fotografia)

L'afany per trepitjar les terres d'Eivissa ja ve de temps enrere. Tant és així, que cartaginesos, romans, vàndals, bizantins i musulmans hi van fer estada, segurament atrets per totes aquelles características de l'illa que la fan única en tota la Mediterrània. Els arguments, històrics i geogràfics, ens els dóna Joan Tort en el següent article. Joan Tort (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Hi van anar per turisme o atrets per la llegenda, i s'hi han acabat quedant. Passats els anys, fan balanç i no se'n penedeixen. Eivissa els ha donat alguna cosa que enlloc més haguéssin pogut trobar. Pep Ribas (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

La capital té un barri dedicat als orígens de l'illa. Josep Marí recomana passejar-se pels carrerons de Dalt Vila per empapar-se de la seva història i, a la vegada, deixar-se captivar indefectiblement per la seva màgia. Josep Marí (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Els raiers de la Noguera Pallaresa El seu record ens remet a la humitat d'un passat extingit, quan els rais de fusta pirinenca galopaven sobre els ràpids de la Noguera Pallaresa, amb els rems com a única brida. El rigor del futur no servà cap escletxa per al cop de destral matiner, la tenacitat de la ganxa o els cants dels raiers mentre lliscaven riu avall i la seva suor amarava aigua. Jordi Creus (text)

Tots els secrets del tomàquet rosa El portaren els asteques. Ara molts li atorguen la denominació d'origen de Montserrat. Aquest tomàquet, de tons rosats quan es collit en el seu punt just, fa de recipient dels plats més exquisits. Aquí el cultiven sota els sostres transparents dels hivernacles, allà el controlen per ordinador. Però tots els seus camperols el tenen com el fruit més consentit. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Xavier Sust (text), Cèl·lula (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Ruta pel Baix Camp Sergi Ramis (text i fotografia)

Àlvar Net (text i fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)