El Camp de Tarragona, la plana de la llum

El pes de la història l'enforteix, el paisatge de mar i plana el reforça, i l'envigoreixen les persones amb les activitats que hi desenvolupen. El Camp és un poderós espai d'intercanvi on s'imposa el progrés. Olga Xirinacs (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Tots sabem que els carrers de Tarragona sobereixen de vestigis romans. Ara bé, una atenta passejada per la Part Alta ens descobrirà, a cada cantonada, un patrimoni històric molt més ampli i variat. Jaume Jaume Jaume Llambrich (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Reus conserva un centenar d'edificis modernistes de gran interès. Els més singulars, la Casa Navàs i l'Instituat Psiquiàtric Pere Mata, ens obren les portes per mostrar-nos els seus secrets. Francesc Roma (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Pocs territoris del país presenten un nombre tan gran de diades festives. De l'amagada Prades fins a la Tarragona, processons i balls de diables s'alternen amb calçotades i jornades castelleres. Miguel Gómez-Serrano (text), Rafael López-Monné (fotografia)

El recorregut que proposem a continuació ens durà a conèixer diversos masos monumentals del Camp tarragoní. Vestigis i testimonis de la nostra història que, a més de ser de pedra, t'hi deixen. Xavier Sust (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Viurem de primera mà la reintroducció de l'ós bru al Pirineu. Ens aproparem a un animal mític que torna a ser real a les nostres muntanyes, a un ésser viu que, com pocs, desperta molta tendresa, però també temor. Un animal que per sobreviure necessita la comprensió i l'ajut del que fins fa poc ha estat el seu grna enemic històric: l'home. Albert Martínez (text), Arxiu Depana (fotografia)

Amb una orografia com la catalana, el Principat hauria pogut ser una manera de Suïssa en què la tecnologia es posés al servei de la geografia. Carrilets, tramvies, funiculars i telefèrics dibuixarien una xarxa atapeïda com la traçada ara a les carreteres. Però l'asfalt va triomfar. Amb tot, el patrimoni ferroviari català té casos singulars. És el cas dels quatre aeris del país. Josep Sucarrats (text), Mireia Bordonada (fotografia)

La costa d'Irlanda del Nord va ser escenari el 1558 d'un dels naufragis més tràgics de la història. El vaixell que el va protagonitzar, un dels de l'Armada Invencible, portava el nom de la ciutat de Girona. Joaquim M. Pujals (text), Josep Cano (fotografia)

Les últimes tendències en moda teològica apunten que l'infern ja no seria un lloc real, sinó senzillament l'absència de Déu. I ara què en farem, de tantes portes de l'infern com arribem a tenir? Xavier Sust (text), Mireia Bordonada (fotografia)

Amb les raquetes calçades, cuidarem de no entorpir els esquiadors de fons pel pla de Beret. L'objectiu, el tuc de Bacivèr (2.644 m), mostra una àmplia panoràmica sobre part del Pirineu occidental i sobre aquell pla. Joan Raventós (text)

En el Museu de la Nina especialitzat en nines del món, veurem més de 400 figures de totes les èpoques, moltes de les quals van ser donacions de diferents ambaixades. Destaquen les de Finlàndia i la República Txeca. César Barba (text i fotografia)