El Garraf: de cara al mar

Riu de vida, riu de mort El Xúquer, des de temps antics, ha estat admirat per la bellesa del seu paisatge i maleït pel geni de les seves aigües. Permet regar els camps i crear vida, però també ha estat botxí, com en la desastrosa "Pantanada" de Tous de 1982. Conèixer el riu permet entendre dues comarques valencianes: la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Ignasi Mora (text), Rafa Gil (fotografia)

Dies de mercat a la capital d'Osona Vic és una ciutat de mercat. A la plaça del Mercadal, cada dissabte s'hi pot veure el color humà de Catalunya: mestresses de casa, magrebins, gitanos, pagesos. Jaume Collell, osonenc, exmembre d'Els Joglars i director de la secció d'humor de la 'La Vanguardia' fa un retrat irreverent de la Ciutat dels Sants. Jaume Collell (text), Xavier Gómez Roig (fotografia)

De la vall del Ter a les fonts del Llobregat Des de Sant Joan de les Abadesses a Gombrèn, tot passant per Ripoll, hi ha un munt de llegendes que ens parlem del Comte Arnau. Visitar aquestes terres pirinenques és palpar els orígens històrics de Catalunya. I és també alçar el teló d'una obra, grandiloqüent en la forma i estremidora en el fons, que fins fa poc encara s'encarnava en els fogars muntanyecs. Lluís Calvo (text), Sergio Mora (il·lustració)

El rovell de l'ou El Garraf va ser durant segles com una illa dins del Principat: autista respecte a la Catalunya interior i obert cap a ultramar. Avui és una de les comarques més conegudes i visitades per catalans i foranis. L'escriptor vilanoví Oriol Pi de Cabanyes explica en aquest article per què el Garraf és com el rovell de l'ou. Oriol Pi de Cabanyes (text), Oriol Alamany (fotografia)

La vila dels cinc colors De la Rambla al barri mariner. Del xató a les "llunes de Vilanova". De l'estiueig d'Eugeni d'Ors a l'esclat del Carnaval. Pere Tàpias ens passeja per Vilanova i la Geltrú i ens fa entendre la ciutat i la seva ànima. Oriol Alamany (fotografia), Pere Tàpias (text)

No és gaire alt, però el mar el fa sembla poderós. Està a tocar de ciutats grans i és el paradigma de la solitud. El massís de Garraf és una frontera natural definida per la roca però marcada decisivament per l'aigua, que hi ha format coves i avencs. Joan Tort (text), Oriol Alamany (fotografia)

Joan Tort (text), Oriol Alamany (fotografia)

Un autèntic món subterrani s'obre pas per les entranyes del massís de Garraf. Innombrables coves i avencs solquen la muntanya, i donen lloc a un dels paisatges més sorprenents i espectaculars que algú es pugui imaginar. Els espeleòlegs ho saben i han convertit la zona en un dels seus punts de trobada preferits. Lluís Calvo (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

El Garraf ha atret tota mena de manifestacions culturals al llarg de la història. És una comarca coneguda pel modernisme i el romanticisme, però hi ha molt més: pessics de romànic, de gòtic, de barroc i gairebé de tots els estils i moviments que hi ha hagut al país. El viatge cultura es fa imprescindible. Vinyet Panyella (text), Oriol Alamany (fotografia)

Viure en una cova El 1945, el mateix anys que s'acabava la Segona Guerra Mundial, la cova de Lavansa, a la Noguera, era abandonada pels seus últims habitants. Alguns encara són vius i ens han parlat d'una forma de vida que ha estat superada per la història. Avui, malgrat el seu valor com a testimoni, la Cova de Lavansa resta abandonada sense protecció de cap mena. Ernest Costa i Savoia (text i fotografia)

Com fer a casa els plats que cuinaven els monjos El vi de missa i el mató de Pedralbes són els aliments més coneguts de la cuina conventual catalana, i uns dels pocs que es mantenen vius del receptari tradicional dels monjos i monges del nostre país. El gastrònom Pep Palau ha entrat a cuines i refectoris, fent un autèntic treball d'investigació per rescatar els antics plats. Aquí en teniu la història i les receptes per fer-los a casa. Pep Palau (text), Marc Coromina i Àlex Sagristà (fotografia)

Darrera de Vallvidrera, perfectament amagat de Barcelona, hi ha un pantà. La major part del temps està sec, però els voltants són humits i frondosos i la vegatació recorda una selva. Un emblemàtic berenador serveix de talaia. Molts barcelonins ni saben de l'existència d'aquest paratge, a un quilòmetre escàs de casa seva. Òscar Pàmies (text), Romà Salvador (fotografia)

Per Sant Josep arriben les Falles de València. Descobrir Catalunya us explica les interioritats d'aquesta festa, que és molt més que la "cremà" dels ninots. Què val la pena veure, quin és el menjar més tradicional, on hi ha el millor ambient, on viure les Falles fora de la ciutat... Una guia imprescindible per qui vulguir viure la festa 'in situ'. Joan Morales i Morera (text), Rafa Gil (fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Jaume Bonaventura (text), Carles Udina (fotografia)

Àngels Castillo i Jordi Bastart (fotografia)