El país de l'oli. Les Garrigues

Vivim una autèntica edat d'or del teatre català, encara que un gros de gent continua dient que el teatre és avorrit i que no hi posaran els peus. Però cada dia són menys. Perquè dia a dia més espectadors es deixen emmetzinar pel verí del teatre. Enric Gomà (text), Pere Pascual i Rosina Ramírez (fotografia)

Al nord del Berguedà, a tocar del Ripollès, s'hi amaga un petit poble d'una trentena d'habitants. Petit, potser, però imponent, per la contudència de la seva església romànica i l'entorn frondós, gairebé de conte, de la serra del Catllaràs. Vladimir De Semir (text), Josep Cano (fotografia)

L'essència del secà L'oliva creix, grisa i pacient, damunt de terra eixuta. Arbre humil, endreça al seu voltant un paisatge que, com un licor fort, s'ha de beure en glops petits. Vidal Vidal (text), Ernest Costa (fotografia), Josep Cano (fotografia)

Del camp al trull Tastar l'oli de la denominació d'origen les Garrigues és tastar un oli d'alta qualitat. Però també és tastar un paisatge i una història. Josep Sucarrats (text), Josep Cano (fotografia), Ernest Costa (fotografia)

Viatge al cor dels pobles de secà Durant segles, la vida social de Catalunya seca s'ha aglutinat entorn de les basses. Ara com abans, les places que les han substituït condensen el caliu humà. Eugeni Casanova (text), Ernest Costa (fotografia), Josep Cano (fotografia)

Al monestir de Santa Maria de Vallbona El cenobi cistercenc de l'Urgell sorprèn per l'arquitectura i la modernitat amb què les monges encaran la vida. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

Un paisatge obstinat L'altiplà garriguenc és fruit d'un treball de segles. El món del secà ha exigit un esforç diari, de plantar i tenir cura de les oliveres que vesteixen turons i valls. Anna Pou (text), Josep Cano (fotografia), Ernest Costa (fotografia)

El retrobament d'una antiga amistat Les activitats amb cavalls tenen cada cop més adeptes a Catalunya. Alguns els ensinistren, d'altres aprenen a cavalcar, o recorren el país al ritme del seu pas. A tots, els cavalls els guien pels camins d'antics somnis. Jaume Fàbrega (text), Xabier Mendiola (fotografia)

La xocolata fou durant un temps un plaer prohibit, un pecat fins que la van tastar els mateixos prohibidors -l'Església- i es van adonar que era millor degustar-la que no pas condemnar-la a l'infern. Jordi Marlet (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

13 refranys locals En moltes localitats s'han empescat alguna frase que pretén donar la volta a un antic refrany que les deixava verdes. Els solsonencs responen així a l'epítet de mata-rucs que els acompanya des de fa segles: "Sí, matàrem els rucs i per això només vam quedar els llestos". En certs casos la rèplica al vell menyspreu ha esdevingut eslògan turístic, com ha passat a Sant Pol ("Benginvuts a qualsevol hora"). Xavier Sust (text), Miriam Bauer (il·lustració)

La comarca del Pallars Jussà és la gran oblidada del Pirineu a l'hora de preparar excursions. Si bé la configuració nord-sud presenta molts paisatges diferents, hem escollit les terres de la Conca de Tremp, més arrodonides i amables, per descobrir-hi un romànic esclatant, camps verds i poblets que conserven essències ja perdudes arreu. Sergi Ramis (text i fotografia)

Aquesta ruta que discorre per les terres del Vallespir proposa una doble descoberta. D'una banda, la de l'art modern, que proporciona la visita a una ciutat admirada per molts pintors, i de l'altra, la dels paisatges de la Catalunya Nord. Joan Portell (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Albert Riera (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)