Els secrets dels balnearis catalans

Allà on el Pirineu i la Mediterrània es creuen, la geologia ha creat un món desolat i magnètic, quasi d'un altre planeta. El Cap de Creus és testimoni d'antiquíssims cataclismes naturals, i es mostra davant l'ull humà com un tros de terra salvatge i indomable. Joan Tort (text) i Ernest Costa (fotografia)

Poesia feréstega al Pallars Dalt de tot del Pallars Jussà hi ha una vall esquitxada de poblets de pedra i coronada per una munió de llacs que semblen competir entre ells per impressionar els visitants ocasionals. Antic motor econòmic a redós de les empreses hidroelèctriques, la Vall Fosca viu en un estat de letargia, mig oblidada, i plenament afectada pel procés de despoblament que pateix bona part del Pirineu català. Tot i això, o potser per això, ofereix alguns dels paisatges més espectaculars del país. Jordi Creus i Oriol Alamany ens ho expliquen. Jordi Creus (text), Oriol Alamany (fotografia)

La invasió dels joves A mesura que el públic envellia, els balnearis patien un procés de decadència estètica, arquitectònica. Semblava que el cercle viciós no es podia trencar, fins que els darrers anys una nova generació de gent jove ha descobert les virtuts de les aigües termals. L'editor Josep Maria Castellet, client habitual de balnearis, ha viscut tot el procés i ens ho explicat. Josep Maria Castellet (text), Miguel Raurich (fotografia)

La història dels balnearis a Catalunya, sense comptar l'estada que hi van fer els romans, és força recent; tot just comença al segle XIX. Però va suposar un 'boom' extraordinari entre els burgesos de l'època, gràcies als quals avui dia podem triar un munt de llocs per anar a prendre les aigües minerominerals. Lara Toro (text), Miguel Raurich (fotografia)

Sempre que algú explica la seva estada en algun balneari, ho fa envoltat d'una mena d'aura i amb un to de veu que encomana placidesa. Aquest benestar el provoquen les aigües càlides i els tons suaus estampats en cortines. Però els principals responsables que la gent retorni dels recintes termals desestressada són els que hi treballen. En el següent reportatge, Xavier Sust ens descobreix què és allò que els clients no veuen mai, però que és fonamental perquè s'hi trobin de gust. Xavier Sust (text), Miguel Raurich (fotografia)

Fa dos mil anys els nostres avantpassats ja es banyaven en aigües termals, i a Catalunya encara queden restes que ho demostren. Rafael Vallbona ens acompanya a la societat de l'oci romana. Rafael Vallbona (text), Miguel Raurich (fotografia)

Vides balneàries d'Ors i Montserrat Roig Montserrat Roig sempre havia dit que "quan triem l'ofici d'escriure, triem, també, la soledat". Potser és per això que molts autors, coetanis i anteriors a ella, van passar llargues estades en balnearis on van escriure les seves millors obres. Maria Gorgues (text), Miguel Raurich (fotografia)

Les aigües termals no surten perquè sí. Responen a profunds i violents moviments que es produeixen a l'interior de la terra. El mapa termal de Catalunya ens parla molt clarament de la composició del nostre subsòl. Joan Tort (text), Miguel Raurich (fotografia)

El basar de Barcelona A l'Eixample, al rovell de l'ou de Barcelona, hi ha el bell i popular mercat de Sant Antoni. A les seves parades s'hi poden comprar aliments fresquíssims, vestits a bon preu o llibres rars. Venedors, compradors i passavolants són l'ànima d'un dels mercats més atractius i inconfusibles de la ciutat. Lluís Calvo (text), Dani Codina (fotografia)

Catalunya és terra de cuiners d'avantguarda. En el llibre 'Genis del foc' (Ed. Empúries), de pròxima aparició, el periodista Pau Arenós i el fotògraf Albert Bertran han penetrat en el món particular de 10 d'aquests cuiners. Us n'oferim un avançament editorial.

Cada desembre formulem una pila de bons propòsits. I els repetim any rere anys, perquè mai no passen de la condició de bon propòsit. Tal costum és força assenyat, ja que, en unes dates tan farcides de compromisos, només ens faltaria haver de pensar també en propòsits nous. És més senzill fer-nos sempre els mateixos. Un dels més comuns és el de no deixar les compres de regals per darrera hora. És per això, que hem pensat a fer aquesta tria. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

Rematar un àpat amb una copeta de ratafia... quin final més català! Aquest licor gairebé alquímic, resultat de la barreja i maceració en alcohol de plantes miraculoses, cada cop és més escadusser en algunes taules del país, però en determinades comarques experimenta una revifalla. Motiu suficient per enfilar cap a les fassines i descobrir-ne alguns dels secrets. Sergi Ramis (text i fotografia)

Una renglera de cingles vertiginosos que podrien figurar en qualsevol llibre fantàstic és, potser, el paisatge més reconegut del Collsacabra. Però aquest massís amaga molt racons interessants. No en va fou un dels amagatalls preferits del bandoler Joan de Serrallonga i els seus germans, persontages mítics d'aquest país. Laura de Castellet (text i fotografia)

La tancada i extensa badia de Fornells a la costa nord de l'illa de Menorca és un espai perfecte per practicar activitats en contacte amb la natura, per l'encant i segurat que ofereix. Lluc Julià (text i fotografia)

Joan Serra (text)

Joan Serra (text)