Gaudí. Ruta inèdita per Catalunya

Per l'enorme ventall de coloracions que presenten i per la seva delicadesa i capacitat de volar, les papallones constitueixen un dels grups d'animals que més han fascinat els humans des de temps molts antics. Albert Masó (text), Montse Garcia (fotografia)

D'aquí a ben poc, Girona i la ciutat de Nueva Gerona, a Cuba, faran una sèrie d'actes d'agermanament. Ernest Costa ha creauat l'oceà per conèixer que tenen en comú la ciutat caribenya i la catalana. Ernest Costa (text i fotografia)

Una figura aïllada L'arquitectura d'Antoni Gaudí és intemporal. I ho és perquè l'artista es va inspirar en la naturalesa, que no passa mai de moda. A més, la seva obra no només atrau els experts en art. Els infants són els qui millor capten la bellesa dels edificis. Joan Bassegoda (text), Miguel Raurich (fotografia)

Vestia roba de color negre. Mai no portava abric, ni tans sols en els hiverns més freds. Caminava amb unes sabatilles de sola de goma i sempre amb les mans a la butxaca. A més, Antoni Gaudí era molt tímid i només parlava ocasionalment. Redacció (text), Miguel Raurich (fotografia)

La riquesa simbòlica de Gaudí és tal que dóna per a teories de diversa índole. Només cal posar-hi una miqueta d'imaginació. Com la demostrada per qui euipara la Sagrada Família a una jornada castellera. Aquí teniu altres interpretacions. Xavier Sust (text), Miguel Raurich (fotografia)

Les famílies que passen els seus dies en una casa dissenyada per Antoni Gaudí veuen inconvenients i avantatges al fet que molta gent hi estigui interessada a entrar a la seva llar. L'arquitectura també presenta aspectes positius i negatius per a la convivència. Trinitat Ruiz (text), Miguel Raurich (fotografia)

La Sagrada Família va consagrar Antoni Gaudí com a creient. El les següents pàgines, una il·lustració imagina com serà l'església d'aquí a quaranta anys; és a dir, en el moment que es creu que les obres estaran completament acabades. Núria Riera (text), Miguel Raurich (fotografia)

Els clients d'Antoni Gaudí van ser industrials, com fabricants de ceràmica o de pastes de sopa. I n'hi va haver d'altres, com el comte Eusebi Güell, que realment van marcar la trajectòria vital i artística de l'arquitecte. Maria Gorgues (text), Miguel Raurich (fotografia)

Les tècniques de què es va servir Antoni Gaudí per determinar les formes que prendrien els seus edificis li han valgut la catalogació de geni. Convençut que calia imitar la natura, va prescindir del compàs i l'esquadra per basar-se en l'observació i la intuïció. Josep Maria Palau (text), Miguel Raurich (fotografia)

L'artista odiava els cànons. Per ell, la natura era el model que l'inspirava. Per aquest motiu, les formes torçades són habituals en les seves obres. Com, per exemple, a la Pedrera, que es creu que està inspirada en l'Argenteria, al congost de Collegats, al Pallars. Joan Tort (text), Miguel Raurich (fotografia)

Terra de romànic i dinosaures La part oriental del Pallars Jussà va ser, fa milions d'anys, el reialme d'unes bèsties antediluvianes. Per remuntar-nos a aquella època, només cal observar mil i una petjades, ous i altres restes que encara es conserven d'aquests animals. Waldo Lideker (text), Oriol Alamany (fotografia)

Si la cuina es definís pels colors, la salsa romesco acapararia l'arc sencer de tons del vermell. Apareix bronzejat de purpurina fina, trinxolat de grana rústega o enrojolat per l'ús de pebrots variats. Matisos cromàtics, ratlles frontereres imperceptibles, els romescos arrelen en un paisatge culinari mixtura de mar i terra. Pep Palau (text), Xabier Mendiola (fotografia)

Els catalans no tenim 'canari', ni tenim 'cafè", asseguren els professors de llengua. El tema del canari ja l'analitzarem amb deteniment en una altra ocasió, perquè aquest mes ens hem centrat en el tema del cafè. I hem arribat a la conclusió que els professors de llengua van errats. Perquè de cafès, no només en tenim, sinó que no hi ha dia que no n'obrin un de nou. Xavier Sust (text), Miriam Bauer (Il·lustració)

No tots els massissos amb una mica de cara i ulls tenen una xarxa de carreteres que els envoltin. El Montsant sí, i n'hem fet tot el recorregut per poder-vos-ho explicar. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Collserola és una vella coneguda que, com passa amb moltes persones, només la coneixem de vista. Escanyada entre la pressió urbanística i industrial encara presenta la seva esplendor. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Joan Portell (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Joan Portell (text i fotografia)