L'Empordanet, vida plàcida

Una mirada a la història a través del patrimoni Pep Coll (text), Kim Castells (fotografia)

Quan l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va trepitjar Mallorca per primer cop, el 1867, va quedar tan fascinat que en va fer el seu paradís particular. Un segle més tard, seguir les passes d'aquest noble intel·lectual protoecologista és una bona manera d'acostar-se a Mallorca. Xavier Moret (text), Montse Garriga (fotografia)

Guia dels millors gelats, orxates, granissats i sorbets Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Delicat i ondulant L'Empordanet, o Empordà de baix, o Baix Empordà, és un paisatge amb un ànima literària i formes ondulants. Antoni Puigverd l'imagina com una dona nua que pren el sol vora la platja. I se'l veu enamorat. Antoni Puigverd (text), Oriol Alamany (fotografia)

A pocs centenars de metres de la platja comença l'Empordanet interior, un país mític que, al contrari de la franja costanera, no ha sofert brusques transformacions i ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la identitat. Com diu Vicenç Pagès en el seu article: un país idèntic a ell mateix. Vicenç Pagès (text), Oriol Alamany (fotografia)

Un passeig per l'Empordanet marítim Una barqueta que va ser propietat del senyor Juanola (el de les pastilles) navega lentament per la costa de l'Empordanet. La comanda Miquel Berga, un senyor del país que fa classes a la universitat i a més escriu molt bé. Les històries humanes, la descripció del paisatge i l'observació ociosa s'entrecreuen fins que arribem a port. Miquel Berga (text), Oriol Alamany (fotografia)

El visitant sensible de seguida percep que, el Baix Empordà, la riquesa generada pel turisme descansa sobre un pòsit econòmic i cultural que ve de lluny. L'espectacular prosperitat generada per la indústria del suro, fa més de cent anys, hi té molt a veure. El terme de Palafrugell va ser l'epicentre d'aquella era daurada. L'escriptor Xavier Febrés ens hi trasllada. Xavier Febrés (text), Oriol Alamany (fotografia)

Pals torna a ser terra d'arròs. Terra molla, país d'aiguamolls. El mateix nom de Pals sembla que ve a significar "terreny pantanós". La recuperació del cultiu de l'arròs és un fet. Es veu, es palpa, es fa notar. "El bon arròs", un dels signes del cel de la mitologia punjabí, és un senyal inequívoc d'aquesta verda planúria sobre la qual s'ajaça el Ter abans d'abraçar el mar. L'antiga vila, tan pulcra i maquillada, les Medes al fons, pot esdevenir un pal de paller a la tan arrelada cultural de l'arròs empordanès. Pep Palau (text), Oriol Alamany (fotografia)

El Baix Empordà concentra un gran nombre d'estiuejants il·lustres. Hem demanat a Rosa Regàs on radica el magnetisme d'aquest tros de terra privilegiat per la natura. Rosa Regàs (text), Oriol Alamany (fotografia)

Tot i l'allau d'oferta de records, a la Bisbal d'Empordà encara és possible trobar terrissa autèntica, feta per mans expertes i suavíssimes, recollint una tradició que té més de 500 anys. Aleix Cardona (text), Oriol Alamany (fotografia)

Colònies tèxtils del Llobregat A la segona part del segle XIX, es van establir a la vora del Llobregat una vintena de colònies tèxtils. Durant més de cent anys, milers d'obrers no només hi van treballar sinó que també hi van viure, seguint el ferri sistema de les colònies. Ara, gairebé totes les fàbriques estan tancades, com fantasmes vora el riu. Francesc Ribera (text), Xavier Gómez (fotografia)

Tinença de Benifassà Al segle XIII, Jaume I va cedir als monjos de Poblet el monestir de Santa Maria de Benifassà. Aquesta propietat i les terres del voltant -al lloc on naix el riu de la Sénia- és que s'anomena Tinença de Benifassà. Joan F. Mira hi va fer el seu primer treball de camp d'antropologia i ara ens presenta aquestes terres, sovint poc valorades, que el fascinen. Joan F. Mira (text), Ernest Costa (fotografia)

El primer cap de setmana que trobem documentat és el de la Creació, un fet de gran mèrit que s'explica a l'Antic Testament. Llegint-lo, veiem que, llavors, Déu no feia la setmana anglesa. La setmana anglesa és molt posterior. Va ser una sort, donat que les persones no vam ser creades fins dissabte, el sisè dia. Amb setmana anglesa, el rei de la Creació hauria estat el dofí, o algun mico. Tot seguit, trobarem nou propostes pels caps de setmana d'estiu, i hem donat per segur que vosaltres sí que en feu, de setmana anglesa. Esperem, doncs, que encara que hàgiu de treballar de dilluns a divendres, pogueu passar un estiu com Déu mana. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Ruta pel nord del Montsec d'Ares Sergi Ramis (text i fotografia)

Francesc Sallent (text i fotografia)

Excursió per la Vall d'Aran M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)