La costa dels indians. El llegat dels catalans de Cuba

L'emigració a Amèrica canviaria les vides de molts catalans. Aquells que en van tornar amb grans fortunes van contribuir amb negocis i mansions a la creació del mite de l'indià. Xavier Gimeno (text), Tino Soriano (fotografia)

Molts dels catalans que van marxar a Amèrica als segles XVIII i XIX van tornar carregats de diners. Els van invertir en obres públiques i mansions que avui són un important llegat patrimonial. Alonso Carnicer (text), Sara Grimal (text), Tino Soriano (fotografia)

Mataró, el Masnou i Vilassar, entre altres viles maresmenques, van ser bressol de molts indians que s'havien format com a navegants a l'Escola Nàutica d'Arenys. Alonso Carnicer (text), Sara Grimal (text), Tino Soriano (fotografia)

Els carrers de Sitges i de Vilanova i la Geltrú són plens de referents colonials. Els indians van modificar-ne l'urbanisme i introduiren noves formes arquitectòniques a les seves residències. Eva Melús (text), Tino Soriano (fotografia)

Els catalans tornats d'Amèrica evocaven, per mitjà de convits i festes, l'univers que havien deixat enrere. Van portar nous costums socials i van omplir les taules de productes exòtics. Cristina Espuga (text), Tino Soriano (fotografia)

Entre els records i l'experiència americana, els indianos van portar les melodies caribenyes. D'entre ells, les havaneres gaudiran d'una acceptació que es mantindrà fins als nostres dies. Cristina Espuga (text), Tino Soriano (fotografia)

La presència catalana a les ciutats cubanes ha deixat empremta en els seus carrers, i molt especialment en els de l'Havana, on el modernisme va prendre formes exuberants. Foto Luigi Berga (text), Tino Soriano (fotografia)

La tradició marinera catalana parteix d'un intens comerç de cabotatge que en època moderna es transforma en tot un procés migratori transoceànic. Diverses hipòtesis n'expliquen els motius. Joan Tort (text), Tino Soriano (fotografia)

'Americanos' a Vilanova Joan Raventós (text i fotografia)

Les illes són una recreació humana del paradís, envoltades d'aigua i obertes al cel. Les platges de les Pitiüses, que ja seduïren antigues civilitzacions, avui són reclam de "nàufrags de l'estrès" que troben arran de mar la calma que tot ho cura. Maria Josep Picó (text), Rafa Pérez (fotografia)

Durant deu segles Elna ha acollit la seu episcopal del Rosselló i ha convertit la ciutat en una de les més opulentes de la regió. Els bells edficis que encara es conserven, així com les muralles i el claustre, transporten el visitant a aquesta època d'esplendor. Valèria Gaillard (text), Cristina Orduña (fotografia)

Viatge al sostre de Catalunya Hi ha qui hi va per escoltar el silenci. Altres hi busquen només paisatge. Alguns hi pugen perquè és tot un símbol del muntanyisme català. La Pica d'Estats és el pic més alt del Principat i també espai d'encontre dels amants de la muntanya. Eduard González (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

El paradís fiscal és fill -bord- d'un règim impositiu modern. Les caixes d'estalvis no s'inventen fins que hi ha energies revolucionàries per reconduir. I de matalàs no en tenia tothom fins fa ben poc. És per això que, antigament, les riqueses materials es guardaven en llocs que avui dia ens semblen força extravagants. Xavier Sust (text)

Joan Portell (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Duatló: barca i escalada Joan Portell (text i fotografia)

Ranuncle aquàtic a l'Alta Cerdanya Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Una modalitat gastronòmica de la costa a quilòmetres de ports i esculleres Francesc Roma (text i fotografia)

Una ascensió fàcil a un formidable massís de la Val d'Aran Sandra Martín (text)

El Delta de l'Ebre, l'Ecomuseu i les coves de Benifallet Joan Portell (text i fotografia)