La Noguera

Testimoni de la presència de glaceres important durant l'era quaternària, els llacs del Pirineu han esdevingut el centre d'uns paisatges que criden l'atenció per la seva grandiositat. Descobrir-los un a un, en tota la seva diversitat, és una manera fascinant d'endinsar-se en els replecs més profunds, i més autèntics, dels Pirineus. Joan Tort i Donada (text), Tino Soriano (fotografia)

La catedral de Barcelona està a punt de celebrar el 700 aniversari. Turistes, religioses, oques, pedres, campanes i cargols són alguns dels protagonistes de la visita que ens proposa la periodista Maria Gorgues. De la seva mà, ens endinsem en un edifici amb molta història darrer i un avui que pot sorprendre. Maria Gorgues (text), Dani Codina (fotografia)

La Mola de Formentera L'illa de Formentera conté dins d'ella una altra illa: la Mola. Un promontori situat en el seu extrem oriental que permet de descobrir encara avui com era l'orografia de la menor de les Pitiüses abans de l'arribada massiva del turisme. Joan Marí (text), Vicenç Fenollosa (fotografia)

Aquesta és la història d'un retorn. El de la Teresa Pàmies a la seva comarca de naixement, la Noguera, després d'un llarg exili republicà. Tot un tractat sobre la noció de pertinença. Teresa Pàmies (text), Ernest Costa (fotografia)

A la vora del Segre, envoltada de planúries regades i a quatre passes del Montsec, hi ha una ciutat bonhomiosa i sensual, extremadament acollidora. L'escriptor Vidal Vidal hi ha passejat durant un dissabte sencer, dia de mercat, i en retrata la gent, els carrers, el patrimoni i, sobretot, l'ànima. Ernest Costa (fotografia), Vidal Vidal (text)

El Canal de l'Urgell, aquest riu artificial de 145 quilòmetres de longitud que reparteix aigua i vida a cinc comarques, té el seu punt de partida a la Noguera. L'escriptor Puigpelat ha recorregut el tram noguerenc del Canal i ha conegut la gent i els seus paisatges. Fa 125 anys, allò era un desert. Francesc Puigpelat (text), Ernest Costa (fotografia)

Els congostos del Montsec La Noguera, per la seva relació amb els rius, hauria pogut ser la Mesopotàmia catalana. El factor muntanya i l'aridesa extrema de part de la seva geografia ho van impedir, però a canvi ens han obsequiat amb alguns dels congostos més espectaculars del país. La Noguera és, sens dubte, un país marcat pels rius. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

Fa cent anys, el poble d'Alenton vivia del camp i de la fabricació de forques. Avui, aquesta última és ja una activitat residual, però continua essent exercida amb amor i dedicació per l'últim forcaire de la nissaga del Brescó. Ernest Costa (text i fotografia)

Durant centenars d'any, la Noguera va ser una terra molt perillosa. Zona de frontera amb els dominis de l'Islam, les bufetades anaven i venien sense massa miraments. Avui, un reguitzell interminable de castells medievals en són testimoni. Narcís Clotet (text), Ernest Costa (fotografia)

Camins de bandolers a les Guilleries El segle XVII va ser època de bandolers, autèntics herois populars que es movien per les zones més muntanyoses de Catalunya. Molt abans de la construcció del pantà de Sau, les Guilleries van ser domini de Perot Rocaguinarda, de primer, i de Serrallonga, després. Els camins encara ho recorden. Agnès Rotger (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Avui, Porrera és un poble que no arriba als cinc-cents habitants, i és conegut per molts gràcies al fet que Lluís Llach hi té una casa. Però a mitjan segle passat, hi havia el triple d'habitants i era un dels pobles més importants del Priorat gràcies a la producció de vi. Pels carrers costeruts del poble anem buscant els rastres de l'esplendor d'aquella època. Eva Pomares (text), Josep Pedrol (fotografia)

En els 110 quilòmetres de costa que hi ha entre Barcelona i Sant Feliu de Guíxols es troben, pràcticament seguint una línia paral·lela al mar, cinc de les millors cuiners professionals de Catalunya. Us proposem una ruta en cinc etapes per aquests restaurants amb accent femení. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

S'apropa els solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, i com cada any la flama del Canigó, que s'haurà mantigut encesa durant tot l'any al Castellet de Perpinyà, s'enfilarà al cim de la 'Muntanya regalada' per encendre les torxes i feixinis que l'escamparan pel país i l'enllumenaran en la nit més curta. Al seu voltant, la gent de pobles i ciutats ballarà i donarà la benvinguda a l'estiu. Els antics ritus al foc i a la fertilitat retornaran arreu de manera similar, tret d'alguns indrets on les caracterítisques de la celebració fan que aquesta prengui unes singularitats molt interessants. Francesc Ribera (text), Lurdes Formiga (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Conca de Barberà Sergi Ramis (text i fotografia)

Descens del riu Aglí a Sant Antoni de Galamús (Fenolleda) Pere Cuenca i Jaume Bonaventura (text), Anna Barbany (fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)