La Selva, de la muntanya al mar

Aquells que hi viuen a prop estan resignats a veure-la en un estat de construcció quasi estàtic. Però el cert és que la Sagrada Familia viu un dels seus millors moments. Amb la tecnologia actual i si no disminueixen les donacions, es calcula que d'aquí 50 anys l'obra estarà definitivament acabada. Lara Toro (text), Miguel Raurich (fotografia)

Un lloc per perdre-s'hi. I mai millor dit, perquè si hi ha un paratge al país ideal per gaudir de la natura en solitari, aquesta és la serra de Boumort. L'escriptor Pep Coll hi ha fet llargues passejades i ens revela els millors racons i les llegendes més fantàstiques. Pep Coll (text), Albert Lleal (fotografia)

Diversitat en l'essència Aquí comença un llarg viatge. Un recorregut per una comarca immensa que ho ha volgut acaparar tot: el mar i la muntanya, el bosc frondós i la plana oberta. I és precisament l'essència d'aquest territori la que ha fet que les formes de vida que hi han crescut siguin d'una diversitat inimaginable. L'escriptor Miquel Pairolí ens dóna els primers tastos de la Selva. Miguel Pairolí (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

L'escriptor Lluís Calvo s'ha deixat perdre pels terrenys en què la Selva és més salvatge que mai. S'ha posat a la pell dels bandolers per trobar els seus caus amagats entre una densitat aclaparadora de vegetació. En el seu camí, s'ha anat trobant amb petits pobles i, sobretot, amb la gent que viu en aquest territori, conscient que es tracta d'un paratge exclusiu. Lluís Calvo (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Encaixonat entre la serralada Litoral i la Prelitoral, el territori central de la Selva ha estat històricament el pas obligat, el passadís indispensable dels viatgers. Però aquest tros de terra, lluny de resignar-se al paper de lloc de pas que li havia reservat la geografia, ha desenvolupat un caràcter molt marcat. El periodista Pau Lanao, fill de la plana selvatana, ens ho explica. Pau Lanao (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Poca gent sap des de quan, i per què, la Costa Brava rep aquest nom. Encara menys gent sabria delimitar la fita zero que en marca el punt d'inici exacte. El periodista i escriptor Rafael Vallbona ha viatjat per les viles marineres de la Selva i ens aclareix aquests i altres interrogats. És on viatge allà on la costa es fa Brava. Rafael Vallbona (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

El següent text ens permetrà entendre per què el mot "selva" tan sols és definidor d'una part de la comarca; la que correspon a la muntanya. Caldria trobar dos noms més, per a la plana, i la costa, o un de sol, que sintetitzés tots tres panorames. Joan Tort (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

El poble dels artistes Al peu del Montseny hi ha un poble que ha estat escollit des de mitjan anys setanta com a lloc de residència per a creadors de totes les disciplines artístiques. Els pallasos han portat els titellaires i els pintors, els músics. També la tranquil·litat i la bellesa de la zona ha engrescat els creadors. Jordi Marlet (text), Carmelo Esteban (fotografia)

La cuina del peix, tal com era entesa fins fa poc, està passant a fer història. Perquè el peix, cuinat per pescadors i mariners era, més que res, menja senzilla i quotidiana i avui és, més sovint, ostentosa i festiva. La del peix, arran de mar, era la cuina de la immediatesa i de la supervivència. Olles i cassoles, plats i platillos, que s'inscrivien en la memòria col·lectiva dels practicants d'un ofici -el de pescadors-, primer, i dels habitants de les terres de vora mar, també. Llengües de terra dins el mar, bocins de mar terra endins. Plats, sabors i colors, nascuts del més natural dels mestissatges. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

La 'Tria' d'aquest mes va de poesia comestible. De golafreria raonable. De menges que fan diumenge. De quan la gastronomia ens apropa a l'astronomia. De sadollar el sibaritisme (dit d'una manera menys cursi, de posar-se les botes). De vicis. I de capricis. De malcriar-nos a nosaltres mateixos, en definitiva. O és que potser no hi tenim també dret, de tant en tant? Xavier Sust (text), Cèl·lula (il·lustració)

L'ordre del Temple va tenir gran força al nostre país. Va posseir molts territoris i castells, alguns dels quals hem anat a cercar. Llevat de formidables excepcions, com ara el de Miravet, les fortificacions que van pertànyer a aquesta misteriosa congregació religiosa i militar es troben en força mal estat i sovint no són fàcilment identificables. Però sempre poden ser una bona excusa per recórrer el territori i conèixer indrets nous. Sergi Ramis (text i fotografia)

Les rodalies de Berga, a l'est i al sud de la capital comarcal, ofereixen un grapat d'oportunitats per fer excursions. Per un cop abandonem l'encís de les terres decididament muntanyenques del nord i ens deixem seduir per monuments i paisatges que tenen més connexió amb la plana del sud. Ens esperen prodigis arquitectònics i naturals que es relacionen amb el passat i el present industrial del Berguedà. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

El barranc de Sant Pere, per l'escassa dificultat i el seu emplaçament assolellat, és ideal per a iniciar-se en aquesta tècnica esportiva que és molt gratificant perquè recorre espais verges on l'aigua i la pedra són protagonistes. Susanna Díaz (text i fotografia)

Eliseu T. Climent (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)