Les Guilleries, amagatall de llegendes

L'escriptor Jaume Cabré reflexiona sobre el costum perdut de l'estiueig prenent com a referents i escenari ideal els pobles d'esperit calmós de les Guilleries, on els nanos podien campar lliurement. Jaume Cabré (text), Salvador Bosch (fotografia)

D'escenari bèl·lic a amagatall feréstec de malfactors, de terra ingrata a paratge d'estiueig per a privilegiats, aquesta contrada a mudat la seva fisonomia en el decurs de la història. Josep Tarrés (text)

Parlar de les Guilleries és, molt especialment, parlar de boscos. Boscos de vegetació diversa; aplec de verds a la primavera i estiu, diverstitat cromàtica tardorenca i ocres hivernals. Emili Rams (text), Salvador Bosch (fotografia)

Un recorregut pels replecs de les Guilleries ens mostra els seus pobles, crescuts amb l'impuls de l'estiueig burgès, temples romànics i tot de masos fortificats que remeten al temps dels bandolers. Joan Raventós (text), Salvador Bosch (fotografia)

A finals del segle XIX i principis del XX, anar a prendre les aigües picants a Sant Hilari es va posar de moda entre aquells que es podien pagar un tractament mèdic que comprenia tots els luxes. Joan Raventós (text), Salvador Bosch (fotografia)

La convergència de límits administratius i les diferents formes d'ús i de vida al llarg del temps fan difícil de precisar on comencen i on acaben les Guilleries, un medi trencat enfilat al Collsacabra. Joan Tort (text), Salvador Bosch (fotografia)

Un mirador excepcional de les Guilleries Les roques del Rei són dos promontoris rocallosos, de pendents escaparts, des dels quals podem guadir d'una bona vista de les Guilleries, amb Sant Hilari en primer pla i el massís del Montseny com a teló de fons. Joan Portell (text i fotografia)

La veneració del rei Jaume I a Sant Antoni va estrendre l'adoració d'aquest religiós pels Països Catalans. Avui, és un dels sants que marca el calendari festiu català. La Tolodella, Vilafranca del Maestrat i el Forcall són tres dels municipis de la comarca dels Ports, al País Valencià, que es guarneixen de festa quan s'acosta el 17 de gener. Trinitat Gilbert (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La Capellades que no perd els papers L'aigua ha estat el motor que ha empès Capellades: va modelar la cinglera en la qual s'instal·là l'home de Neardental i va donar l'energia per moure els molins de paper del segle XVII. Marques d'aigua que segueixen impreses en la vila d'avui. Josep Sucarrats (text), Josep Cano (fotografia)

Sils treballa per recuperar el seu oasi L'home va ser el responsable de la desaparició d'un dels estanys més grans de Catalunya: el de Sils. El motiu: guanyar terrenys per a l'agricultura i eliminar el focus d'infeccions que suposaven les aigües estancades. Ara és l'home, també, el que lluita per tornar aquest espai natural de vida. César Barba (text), Ernest Costa (fotografia)

Les idees de bomber tenen mala fama però en realitat solen ser magnífiques: serveixen per aturar incendis. Què us semblaria si aquest mes viatjàvem a llocs on va ser de menester? Xavier Sust (text)

El passeig fluvial que voreja la riba esquerra del riu Segre al seu pas per Martinet és un dels itineraris més agradables per gaudir de l'observació dels ocells de riu i de la bellugadissa i esquívola llúdriga. José Luis Gallego (text i fotografia)

Si voleu veure càrritx a Catalunya o fins i tot a la Península Ibèrica, només podeu anar al tram de litoral que hi ha entre el Llobregat i l'Ebre o a les illes Balears. Amb aquesta ruta podeu seguir-li el rastre. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

La serra del Verd és envoltada d'altres serres prepirinenques, totes elles de gran interès excursionista, però és de les menys freqüentades. Potser perquè -sortosament- no allotja cap estació d'esquí i, probablement, perquè la carretera de Gósol -una de les vies d'accés- troba primer el Pedraforca. Joan Raventós (text i fotografia)

Excursió no gaire llarga i molt interessant pel terme de Pontons, un dels municipis de més caràcter muntanyenc de l'Alt Penedès. La ruta enllaça tres esglésies, situades en indrets de gran bellesa. Joan Raventós (text i fotografia)