Reportatges
Flors insòlites al Pirineu
Com tots els grans massissos muntanyosos del món, el Pirineu té una personalitat i una història biològica que es manifesta en el conjunt d'espècies que aplega, és a dir, en la seva biodiversitat. Josep Nuet i Badia (text), Juan Carlos Muñoz (fotografia)
Reportatges
El Finisterre menorquí
Entre Ciutadella i la punta Nati En l'indret més allunyat de l'illa, unes construccions mil·lenàries, les barraques i els ponts, representen l'única possibilitat d'extreure rendiment d'unes finques ermes. És aquí on entenem la lluita dels constructors de parets de pedra seca (els paredadors) i els pagesos contra un medi hostil. Josep Pons (text), Ernest Costa (fotografia)
Dossier central / Presentació
Lluçanès
Un territori comarca Es pot fer una llista dels factors que asseguren que l'altiplà lluçanenc té aquest caràcter geogràfic. Un, per exemple: els estudis comarcals ho proposen des del 1715. De tots, però, n'hi ha un que és indiscutible: la gent que hi viu ho demana des de fa molt de temps. Aleix Cardona (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
L'agitació cultural
Segons l'autor, si finalment el Lluçanès esdevé comarca legal, ho serà d'alguna manera pel treball del Solc, el cicle de música i tradició, que ha sabut expressar i promoure, des del 1993, la realitat cultural. A més, ha aconseguit la vertebració del territori. Amb el novè cicle a punt d'iniciar-se, ja se n'albiren els guanys. Josep Vicent Frechina (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Mestres del ferro
La sobrietat és una de les característiques del paisatge, els pobles i les cases pairals del Lluçanès. La bellesa es troba en allò més senzill, que sovint vol dir allò més pràctic. Picapedrers, terrisaires, cistellers, teulers i ferrers hi ha deixat la seva petja. Ramon Erra (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Els termenals
Unes fites, anomenades 'termes', que a sota guarden restes de terrissa o de vidre, delimiten les masies que hi ha escampades al Lluçanès. Conegudes com a 'termenals' algunes encara estan habitades per masovers; d'altres s'han convertit a l'agroturisme. Enric Xicoy i Comas (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
El pòrtic de l'altiplà
Grau, segons el diccionari, és un "pas a través d'una costa abrupta". Arribar a Sant Bartomeu des de Vic és descobrir aquesta definició escrita sobre el territori. I un cop allà, la sorpresa: trobar-se en un nucli industrial que hauríem pensat que era la quintaessència del món pagès català. Joan Tort (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
La transhumància
Pels camins ramaders Els ramats feien cap al Lluçanès al maig i per Sant Joan ja havien arribat a la muntanya. Avui encara hi ha ramaders que es traslladen a peu amb el bestiar a la serra. Ara bé, si fa mal temps, els animals fan el camí dalt d'uns camions, que els porten a la destinació. Anna Gorchs (text), Carmen Vila (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Un espai definit
En l'any 1988 es van proposar com a "oficials" un total de 41 comarques. El Lluçanès no s'hi va considerar. Ara bé, el 1933 un mapa publicat per la Ponència de la Divisió Territorial havia recollit la consciència de comarça del lluçanencs. Joan Tort (text), Carmen Vila (fotografia)
Reportatges
Santa Pau, de la Vila Vella als volcans
A la Garrotxa, una vila de 1.500 habitants és coneguda per quatre atractius: els fesols, la fageda d'en Jordà, els volcans i els globus. Ara bé, Santa Pau no s'acaba aquí. Un nucli antic ben conservat i un teixit associatiu cohesionat també ens proposen visitar-la. Trinitat Ruiz (text), Rosina Ramírez i Pere Pascual (fotografia)
Reportatges
Melmelades artesanes
Arribem a la gran època de la fruita. Maduixots, cireres, albercocs obren el capítol més generós del bon temps. N'hi ha a dojo i són les del pic més dolç. I són també les més fràgils; acabades de collir, s'han de menjar. O podem aplicar-los l'alquímia transformadora, el saber del rebost, l'art del ben guardar. Pep Palau (text), Montse Garcia (fotografia)
Guia pràctica
Motius per... anar a Igualada
Ens semblava injustificable que la capital de l'Anoia fos tan poc coneguda. Ara, això canviarà; de raons no en manquen. La 'Tria' d'aquest mes en recull algunes. Xavier Sust (text), Miriam Bauer (il·lustració)
Altres
Els estanys del Rosselló. De Canet a Leucata
Si us parlen d'una ruta que combina grans estanys al costat del mar i una plana envoltada de muntanya, no ho dubteu: això només és possible al Roselló. A més, en aquesta comarca nord-catalana els visitants que contemplen els estanys tenen la sensació de ser davant de mars que mai no s'acaben en l'horitzó. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)
Altres
La Conca de Meià. Quatre excursions per la Noguera
A peu del Montsec de Rúbies, encimbellat pels contraforts d'un turó, s'alça Vilanova de Meià. Aquesta vila és la capital de la Conca de Meià, una subcomarca de la Noguera a mig aire de la plana i del Pirineu: entre el verd i el groc dels conreus i el gris de les parets calcàries. Joan Portell (text i fotografia)
Ruta a peu
Cambradase, un balcó sobre la Cerdanya
Josep Nuet i Badia (text i fotografia)
Altres
A través de Bellmunt. Del Vidranès a la Plana de Vic
Miquel Jaumot (text i fotografia)
Altres
Agulles de Coll de Nargó. Escalada a l'Alt Urgell
Joan Portell (text i fotografia)
Ruta a peu
Per les valls del Pirineu. Amb bici de Borén a Montgarri
Albert Riera (text i fotografia)