Monestir del Císter, ruta pels palaus de l'esperit

Les pedres, els conreus, les cases dels camperols, els monestirs i les vinyes... a la tardor, a les terres del Cister tot està banyat per una llum especial, que endolceix l'aspror natural d'aquests paratges. Norbert Bilbeny (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

A finals del segle XI, un personatge carismàtic, Bernat de Claravall, fundà un nou ordre que cercà recuperar l'austeritat de la regla de sant Benet. Els monestir catalns guarden la seva empremta. Lluís Altisent (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Mercès al seu paper de garant espiritual i polític i per l'eficàcia amb què va explotar l'entorn, els reis catalans van professar una gran estima per Poblet, fins al punt de convertir-lo en un monument. Judit Rosselló (text), Pere Pascual (fotografia), Rosina Ramírez (fotografia)

Com en els seus inicis, el segle XII, la vida de les monges de Vallbona és marcada per la clausura, i regida per la pregària i el treball. Però les seves portes són ben obertes als hostes i als nous temps. Xavier Sust (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

En trobar-se deshabitat, Santes Creus ofereix al visitant una mirada diferent; al costat d'una arquitectura austera, la decoració del claustre s'obre a un món de representacions màgiques. Montse Armengol (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Els cenobis cistercencs van implantar un eficaç sistema de granges que implicava conversos i seglars en l'explotació de la terra. Encara avui, conreus i boscos ens recorden la seva tasca. Sebastià Torrens (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Santa Maria de Vallbona, Santes Creus i Santa Maria de Poblet Joan Portell (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Rumb a Menorca Embarcats en un veler, el temps canvia. Es perd. Torna a manar la natura. El vent, l'estat de la mar, sovint decideixen el rumb i la cala amagada on es podrà llançar l'àncora. Hi ha qui ho prova i no hi torna. Amb la casa a sobre, sempre hi ha mar per navegar. Euduald Carbonell (text), Josep Borràs (fotografia)

Entrevista a Jesús Moncada Un pla hidrològic del franquisme va ofegar-la sota les aigües de l'actual pantà de Riba-roja. De la desfeta van renéixer dues noves ciutats: una Mequinensa real, però diferent a l'antiga, aixecada per l'empresa hidroelèctrica i pels mequinensans, i una Mequinensa de ficció, molt semblant a la submergida, aixecada per un sol mequinensà. Trinitat Gilbert (text), Arxiu de Francesc Català-Roca (fotografia)

Évol és un lloc privilegiat, lluny de les rutes turístiques del Conflent. Mig abandonat durant anys, els seus habitants han preservat la fesomia original d'aquest vilatge feudal. Recentment ha estat escollit com un dels pobles més bonics sota administració francesa. Valèria Gaillard (text), Josep M. Gimferrer (fotografia)

Així com moltes coses que solem donar per certes després veiem que en realitat no s'aguantaven ni amb pinces, és possible que fets que tenim per llegendaris no estiguin mancat de fonamnet o, si més no, de versemblança. Partint d'aquesta hipòtesi, he fet un treball de camp amb els results següents. Xavier Sust (text)

Una passejada pel passat medieval de l'Alta Segarra Eduard González (text i fotografia)

Pels boscos més humits de la Garrotxa Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Museus d'art, de trens i, al final, la platja Joan Portell (text i fotografia)

Caminada i cavalcada per la comarca del Maresme Miquel Jaumot (text i fotografia)