Montgrí, Empordà de terra i mar

Situat entre la plana i els penya-segats que voregen el litoral empordanès, el massís del Montnegre és un refugi muntanyós que inspira, fascina i sedueix la memòria d'aquells que s'aventuren a descobrir-lo. Josep Tero (text)

Jaume II va alçar el castell de Montgrí per controlar els moviments del comte d'Empúries, enemic del rei instal·lat al palau de Bellcaire. Les dues fortificacions són un bon testimoni d'aquell conflicte medieval. Josep Sucarrats (text)

Els espais íntims entre penya-segats es contraposen a l'amplitud de les platges properes a la gola del Ter. Amb les illes Medes sempre a l'horitzó, resseguim el riquíssim i sorprenent litoral del Montgrí.

El Montgrí és una terra imant per a forasters que busquen tranquil·litat i qualitat de vida. Parlem amb alguns d'aquests nouvinguts, que ens expliquen els motius que els han portar a arrelar-s'hi. Camina Hereu (text)

L'escriptora Caterina Albert, 'Víctor Català', era filla de l'Escala. Els carrers i cases de la vila on va viure, i els voltants de l'ermita de Santa Caterina, van inspirar els escenaris de la seva literatura.

A Torroella, la sardana va viure un abans i un després. No debades, la vila conserva en places i carrers l'empremta d'aquesta afició que arrelà al segle XIX, quan era el ball de moda entre el jovent. Jaume Ayats (text)

Vist des d'un globus, el paisatge del Montgrí és transmuta. La geometria del massís es difumina entre turons, conreus i pobles que adquereixen formes diminutes, espectacularment belles. Xavier Sust (text)

Per senders, del mar fins a l'alta muntanya El GR-11, o Travessia Transpirinenca, creua els Pirineus des de la Mediterrània fins a l'Atlàntic seguint les tradicionals marques blanques i roges del senders de gran recorregut. El tram català, entre l'Empordà i la Ribagorça, permet seguir l'evolució del paisatge des del mar a l'alta muntanya. Marta Viladot (text), Dani Calleja (fotografia)

La delegació africana del moviment català Melilla, avui, és moderna i multiètnica. Una ciutat per descobrir que amaga sorpreses. Des de l'altre costat de l'estret de Gibraltar, els seus magnífics edificis modernistes -obra en el seu major part del barceloní Enric Nieto, deixeble de Domènech i Montaner i Gaudí- esborren el record de quan va ser militar i casernària. Foto Luigi Berga (text i fotografia)

Sant Jaume de Frontanyà és el municipi amb menys habitants del Principat. Els veïns que hi són tot l'any i que només ocupen tres de les seves vint cases gaudeixen dels avantatges d'un entorn esplèndid, però els inconvenients de l'aïllament. Sònia Casas (text), Lourdes Segade (fotografia)

Els pous de glaç, o de neu, són construccions rurals subterrànies, fetes amb pedra i de planta circular, que fa prop d'un segle -quan van aparèixer les neveres, van perdre de cop la seva funció. Oriol Lladó (text), Francesc Muntada (fotografia)

Les places de Santa Anna, Sant Just, Sant Felip Neri i el pati del Museu Frederic Marès: cinc racons del barri Gòtic i la Ribera per escapar de l'excés turístic de la Ciutat Vella i relaxar-se. Rafael Badia (text i fotografia)