Montserrat, redescobrim la muntanya sagrada

Vilafranca del Penedès se'ns lliura per tal que l'assaborim amb calma, relaxadament. Gaudint dels seus tons i les seves olors. Endevinant-ne els anys i fruint de cada sensació que ens ha de quedar al paladar i a la memòria. Fem-ne, doncs, un tast. Francesc Ribera (text), Rosina Ramírez (fotografia)

Com tots els deserts, el del Carlit, a l'Alta Cerdanya, està tocat per la força del vent. Malgrat tot, és un indret encisador; sobretot, quan les muntanyes d'aquest desert es reflecteixen en una infinitat de llacs presidits pel més gran de tots: la Bullosa. Sergi Ramis (text), Oriol Alamany (fotografia)

Redescobrim la muntanya sagrada De nen, l'escriptor Antoni Puigverd va passar uns anys a l'escolania de Montserrat. Nosaltres li hem demanat que ens expliqui la seva manera actual de viure i viure la muntanya sagrada i tot el que l'envolta. La seva és una mirada còmplice i alhora crítica. Antoni Puigverd (text), Jaume Balanyà (fotografia)

El Parc Natural de Montserrat La forma peculiar d'aquestes muntanyes amaga infinitat de recorreguts perquè els amants de la natura s'hi perdin. L'excursionista i gran coneixedor de la zona, Josep Nuet, ens ha preparat una selecció de sis racons imprescindibles. Josep Nuet i Badia (text), Jaume Balanyà (fotografia)

La vida dins del monestir La força simbòlica de Montserrat de vegades fa oblidar que, al cap i a la fi, res no seria el que és sense la presència dels monjos benedictins. Durant uns dies, el periodista Narcís Clotet ha conviscut amb ells i ens explica la realitat menys coneguda del monestir. Narcís Clotet (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Abans, les anades a Montserrat eren llargs peregrinatges que s'aturaven als pobles de la rodalia. Ara, sovint es passen de llarg, però a Collbató, a Monistrol, al Bruc... encara hi ha vida. Rafael Vallbona (text), Jaume Balanyà (fotografia)

És un fet: Montserrat atrau. Geòlegs i excursionistes, pelegrins, devots i escaladors descreguts, ufòlegs extravagants i turistes japonesos... Gent de tota mena i condició senten i reconeixen l'especial magnetisme d'aquesta muntanya. Sergi Ramis (text), Jaume Balanyà (fotografia)

El nom de Montserrat és 226 anys més antic que el de Catalunya: en tenim constància escrita des de l'any 888. Això es deu a la situació de la muntanya i, sens dubte, a la seva forma més que peculiar. Joan Tort ens ho explica en aquest article. Joan Tort (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Una festa animal a Prats de Molló L'ós gairebé ha desaparegut de les nostres muntanyes, però el seu record -barreja mítica d'admiració i temor- reviu cada any a la comarca nord-catalana del Vallespir. A partir d'una llegenda ancestral, Jordi Creus ens proposa endinsar-nos en el Dia de l'Ós de Prats de Molló, una de les més autèntiques manifestacions de cultura popular, l'origen de la qual es perd en la foscor de la història. Jordi Creus (text), Marc Coromina (fotografia)

Hi ha pocs productes tan purs com la mel. Aliment, remei, elixir, ungüent... Transita lliurement per la frontera que separa el món vegetal i el regne animal. Les abelles fan una feina que impressiona i fascina. El procés que duu de la flor a la mel sembla talment un miracle de la natura. L'apicultor, per la seva banda, captiva amb aquest ofici impregnat de màgia, amb aquest saber fer envoltat d'un tel de misteri. Més enllà de les virtuts i els atributs, la mel fa salivar els déus més altius de la gastronomia dolça. Pep Palau (text), Dani Codina (fotografia)

29 propostes: una per a cada dia Febrer és un temps en què les agendes culturals i les programacions festives no solen anar massa atapeïdes. I enguany, que Carnestoltes cau en març, encara menys. Aquesta 'Tria Descobrir', per tant, respon a un repte: el de trobar vint-i-nou maneres diferents de corroborar que, fins i tot, en un més així, com a fora de casa no s'està enlloc. Xavier Sust (text)

Encimbellats, una multitud de nuclis de població del país es destaquen del paisatge i es converteixen en llocs de gran bellesa, a més de proporcionar, des del seu emplaçament, vistes magnífiques. En triem uns quants i els recorrem des de l'interior en direcció a la costa. Són d'estils molt diferents i només en podem recollir un grapat en un itinerari que té certa lògica; en podríem haver escollit moltíssims més. Sergi Ramis (text i fotografia)

Quan el riu Ebre ja ha fet la major part del seu recorregut i s'ha lliurat de les preses dels embassaments, arriba a conseguir les estampes més belles. Només l'assut de Xerta li posa una petita barrera, que serveix per millorar encara més un paisatge netament agrícola. Miquel Jaumot (text i fotografia)

Una zona fronterera entre la plana i el Pirineu del Ripollès ens ofereix un territori magnífic per traçar una bona excursió amb bicicleta, tenint com a eix de l'itinerari el castell de Milany que, a més a més, és el punt culminant de la ruta. Hi passarem per quatre fortificacions més. Laura de Castellet (text i fotografia)

Susanna Díaz (text i fotografia)

Laura de Castellet (text i fotografia)