Morella i els Ports. Terra de frontera

Els jardins se situen a l'origen de la humanitat. Qui no somnia amb l'Edèn de la Bíblia, el paradís islàmic o el jardí de les Hespèrides? De ben segur que per aquest motiu les paraules 'jardí i paradís' són equivalents en àrab. Trinitat Ruiz (text), Marta Povo (fotografia)

El pintor Marc Chagall va batejar la població de la Selva amb aquest lema. Era un més de la il·lustre colònia d'artistes que, als anys trenta, va caure seduïda per Tossa. Des de llavors viatgers d'arreu s'han meravellat dels carrers, les muralles, les platges. Toni Sala (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

Una antiga cruïlla El viatger modern caminarà per vells ports de pedra i pobles de carrers dres, amb cases organitzades a l'entorn d'una llar i amb la porta oberta. Lluís Meseguer (text), Miguel Raurich (fotografia)

Si els veïns de Morella no fossin obstinats, no haurien mantingut un patrimoni que deixa bocabadat el viatger que la visita. El castell, els edificis històrics i els carrers ens parlen d'aquesta obstinació. Àlex Milian (text), Miguel Raurich (fotografia)

Per la Mare de Déu d'Agost, s'inicia l'atapeït cicle festiu de la comarca, que culminarà d'aquí a cinc anys, quan Morella torni a llançar-se al carrer per celebrar el Sexenni. Alfons Llorenç (text), Miguel Raurich (fotografia)

Als Ports, el pas del temps es percep de manera evident. Es tracta d'un espai privilegiat de geologia feréstega, on l'home ha deixat impreses, segle rere segle, les seus petges. Jordi Sebastià (text), Miguel Raurich (fotografia)

A Morella i els Ports continua viu l'art de fer espardenyes, pastissets, embotits i mantes, tradicions transmeses de pares a fills des del temps dels àrabs o, més enllà, dels romans. Xavier Sust (text), Miguel Raurich (fotografia)

La rodalia de Morella mostra una personalitat única, sense concessions. Muntanya sòbria i esquerpa invita a mirar el món d'una altra manera. Joan Tort (text), Miguel Raurich (fotografia)

Herència glacial als Pirineus aragonesos Sobre la frontera de la Vall d'Aran amb el Pallars i l'Alta Ribagorça, s'alcen pics com el Tuc de Ratera i el de Colomers. Sota les seves crestes, al vessant nord, s'hi obre un circ perfecte que guarda més de quaranta llacs. Josep M. Palau (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Els fruits silvestres ens captiven, en part per l'evocació dels temps perduts, en part per la pulsió de sentiments profunds, en part pel misteri d'allò desconegut. Pep Palau (text), Anna Garcia (fotografia)

8 restaurants de cuina estrangera A desgrat del que assevera la dita castellana, no és pas veritat que a tot arreu es coguin faves: de moment, cada cultura viva compta amb els seus plats característics. Aquest mes en coneixerem alguns. Aquesta mes en coneixerem alguns. Viatjarem sense sortir de casa. Ens enfrontarem a diversos perills de temptació golosa. Menjarem de fora a dins. I ens apuntarem al mestissatge digestiu. Bon profit (és un pronòstic). Xavier Sust (text), Arianne Faber (il·lustració)

Les colònies del Ter, Llobregat i Cardener configuren una de les trames socials més singulars de Catalunya. Les naus d'obra vista i les cases d'obrers formaven un món a part, que ara podem descobrir seguint aquesta ruta. Joan Portell (text i fotografia)

A Andorra encara queden racons que, per la seva bellesa, bé mereixen la visita. És el cas de Canillo, amb un munt de recompenses per als amants de la natura i la muntanya. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Albert Riera (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)