Plana d'Urgell, el regne dels canals

A la muntanya és possible trobar boscos que no s'han talat des de fa més d'un centenar d'anys. Per conservar-los, un grup de gent els compra als seus propietaris. D'aquesta manera n'assegura la preservació. Irune Gilbert (text), Oriol Alamany (fotografia)

Peratallada, Monells i Pals són alguns dels pobles de l'interior del Baix Empordà amb identitat pròpia i a la vegada amb alguns encants en comú: la pedra, modelada en forma de porxades i fortificacions, i una combinació perfecta de natura i cultura. Vicenç Pagès (text), Jordi Puig (fotografia)

El gran pla Josep Vallverdú, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i creador del gos més universal de la literatura infantil catalana, Rovelló, coneix extensament les terres de Ponent que el van veure néixer; la Plana d'Urgell. Josep Vallverdú (text), Marc Coromina (fotografia)

Quan l'aigua dels canals va començar a solcar aquestes terres, els seus pobles van canviar de fesomia. Els carrers es van pavimentar, van aparèixer les bombetes de llum i les façanes de les cases es van arranjar. Ja res va tornar a ser com abans. Trinitat Ruiz (text), Marc Coromina (fotografia)

L'escriptor Vidal Vidal va iniciar el 1987, amb 'L'oració de les pomes', una sèrie de rutes que l'ha portat per totes les comarques lleidatanes. A la Plana d'Urgell es va aturar per conèixer-ne la història de l'efervescència industrial. Vidal Vidal (text), Marc Coromina (fotografia)

Els historiadors diuen que la dessecació de l'estany d'Ivars d'Urgell va obeir a un mòbil d'especulació econòmica; el cas és que molta gent n'havia obtingut molts profits. Ara, hi ha qui intenta recuperar el que havia estat un llac mític. Eva Auqué (text), Marc Coromina (fotografia)

La Plana d'Urgell era coneguda com "el clot del diable". Amb l'arribada de l'aigua a aquestes terres a través dels canals, al segle XIX, tot va canviar. Els urgellencs van domesticar un paisatge feréstec i van descobrir noves maneres de viure. Josep Sucarrats (text), Marc Coromina (fotografia)

Els paisatges de les grans planes de Catalunya són més que monòtons, més regulars que els de muntanya. Tanmateix, tenen un encís molt particular per a qui sàpiga comprendre'ls perquè tots són diferents. El següent article ens ho explica. Joan Tort (text), Marc Coromina (fotografia)

A la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord, una població de gairebé vuit mil veïns forma part dels llibres d'història de l'art del segle XX. Artistes com Pablo Picasso, Marc Chagall, Soutine i altres es van inspirar en l'encant dels seus carrers per crear les obres. Montse Serra (text), Rosina Ramírez i Pere Pascual (fotografia)

Un món ric en formes; capricioses, acolorides, plenes d'aromes i sabors. Aquestes són algunes de les sensacions que desperten els bolets. En el següent article, n'hem triat tres que ja es poden trobar als boscos. Pep Palau (text), Jaume Balanyà (fotografia), Worklight (fotografia)

Sentir-se com a casa Ja cal que vigilis, perquè amb la mania que ens tenen...". És ben sorprenent que aquesta cantarella només l'haguem de sentir quan expliquem que anirem a València. Sobretot, si tenim present que València -a diferència de segons quins altres llocs als quals mai s'aplica la cantarella- també hi ha qui de mania no ens en té ni gota, i que fa sentir-nos-hi a casa. Potser fóra hora que féssim menys el joc, i més el viatge. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

El nostres és un país petit, però amb prou contrastos com per poder canviar radicalment de paisatge recorrent pocs quilòmetres. Fins i tot podem passejar per paisatges centreeuropeus sense agafar l'avió ni travessar cap frontera. Josep Nuet Badia (text i fotografia)

Poblets com Forès, Guimerà, Vallfogona, Segura, Rocafort, Conesa i altres, situats a les terres de la conca alta del riu Gaià, conegudes popularment com la Baixa Segarra, es vesteixen de colors a l'octubre. Recórrer-los a peu, amb bicicleta o amb cotxe són les millors opciones per conèixer-los. Enric Xicoy i Comas (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)

Joan Raventós (fotografia)

Jordi Laparra (text), Toni Albert (fotografia)

Albert Riera (text i fotografia)