Religions a Catalunya, el nou paisatge espiritual

La immigració ha canviat el mapa religiós del país i, alhora, ha engrescat els cultes minoritaris existents a fer-se visibles. La pluralitat que en deriva obre interrogants i planteja reptes socials. Francesc Torralba (text), Ramon Manent (fotografia)

Esglésies romàniques i temples gòtics, làpides jueves i banys àrabs, i en definitiva tot el compendi de l'art litúrgic, ens recorda que la diversitat religiosa no és cosa de fa quatre dies. Inês Castel-Branco (text), Ramon Manent (fotografia)

Al llarg d'un cap de setmana entrem a diversos temples per participar d'expressions litúrgiques i cultes molt diferents; en tots ells, però, hi respirem una profunda espiritualitat. Francesc Rovira (text), Ramon Manent (fotografia)

Malgrat que l'eclosió de les religions minoritàries ha tingut lloc en les darreres dècades, la pluralitat no és cosa de quatre dies; ara, que s'han fet més que mai visible, cal vetllar per la coneixença mútua. Joan Gómez (text), Ramon Manent (fotografia)

L'amalgama de religions ha creat una comunió de sabors al nostre país. Us oferim un tast d'algunes de les prescripcions alimentàries de diferents fes, tan aviat plenes d'excessos com de restriccions. Montse Armengol (text), Ramon Manent (fotografia)

Josep Ribot i Calpe Possiblement, el fet que Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 1888-1974) dediqués els seus esforços a cercar una identitat entre il·lustració i país, en lloc d'apropar-se a les avantguardes artístiques del seu moment, ha fet que ara com ara sigui un artista pràcticament desconegut. Oblidat dins de la historiografia de l'art català, és important la seva faceta de dibuixant i il·lustrador centrat en l'etnografia, en el folklore i en els costums i les tradicions catalanes; i també, en èpoques posteriors, les seves obres com a pintor de paisatges i com a dibuixant naturalista. Unes pinzellades del que va fer durant la seva carrera oblidada ens apropen a la seva extensa obra. Domènec Ribot (text), Arxiu dels hereus de Josep Ribot i Calpe (fotografia)

Vides i oficis a ritme pausat Quan el sol comença a enfilar-se per les muntanyes del Ripollès, la Núria, el Josep, el Rafael, la Flora, el Miquel i el Joan es disposen a iniciar una nova jornada. Cadascú des d'una professió diferent, els protagonistes d'aquest reportatge han establert unes relacions amb la gent d'aquesta comarca que els arrelen més al territori. La seva experiència els converteix en observadors i testimonis del tarannà i vida quotidiana de la terra ripollesa. Carme Escales (text), Josep Cano (fotografia)

Excursionistes, contrabandistes i pastors protagonitzen històries sobre allaus. Algunes d'elles han estat recollides per historiadors i científics; altres, sortosament, les recorden els mateixos supervivents. Sandra Martín (text), Igor Natxitube (fotografia)

Entre el cavalla de cartró i els autòmats de fira, els jocs d'abans trenquen les barreres generacionals i ens traslladen al món compartit de la infantesa. Ho comprovem en aquesta tria de museus de joguines. Josep Sucarrats (text)

Disposat a superar tots el reptes a què el sotmetem, Raimon Portell ha accedit a trobar un nou punt de vista sobre la badia de Roses: el que s'obté en un salt de caiguda lliure. Joan Portell (text), Martín Solowiej (fotografia)

Com cada any, Melcior, Gaspar i Baltasar despleguen els seus màgics mitjans per acostar-se al nens i portar-los els presents de la manera més eficient. Tot seguit veurem com se'ls reb a diverses poblacions. César Barba (text)

La Gallina Pelada o cap de Llitzet és el punt culminant de la petita i recollida serra d'Ensija. Ens hi porta una travessa de muntanya senzilla i poc fressada, que ens oferirà una passejada plàcida per boscos i cims. Joan Raventós (text i fotografia)