Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac

De 'sky line' no en tenen només a Nova York. També en tenim, posem per cas, a Terrassa. I a 'l'sky line' de Terrassa o Castellar hi mana el perfil singular de Sant Llorenç. Vicenç Villatoro (text), Josep Murlà (fotografia)

Un passeig pel Parc D'ençà que l'excursionisme ha anat guanyant adeptes, el massís ha anat revelant els seus secrets. Una ruta ens permetrà anar-los descobrint. Enric Soler (text), Josep Murlà (fotografia)

El monestir de la Mola Sant Llorenç és com l'eixida de casa nostra. És una reserva a l'abast. La visita al cenobi és una passejada d'una mitja hora, apta per a petits i grans. Bernat Puigtobella (text), Josep Murlà (fotografia)

Coves, avencs i balmes L'interior del massís ens permet entendre que el treball dels elements d'erosió no té aturador i que canvia constantment la fesomia de la muntanya. Joan Raventós (text), Josep Murlà (fotografia)

Vida i activitats tradicionals Pagesos, carboners, boscaters... A Sant Llorenç hi ha hagut una rica vida tradicional que es recorda i, en alguns casos esforçats, encara es manté. Francesc Viladiu (text), Josep Murlà (fotografia)

Descripció del massís La darrera meitat de segle Sant Llorenç s'ha situat enmig de les sobrepoblades terres prelitorals i la regió interior, d'ún perfil, encara, rural. Joan Tort (text), Josep Murlà (fotografia)

Ascensió a un mirador privilegiat Josep Vallverdú (text), Josep Murlà (fotografia)

Sovint s'identifica el Liceu amb la sala, però el teatre són moltes més coses. En ocasió d'un assaig de 'La Traviata' sortim d'aquest espai i descobrim, entre bastidors, la complexitat d'un teatre d'òpera. Maria Gorgues (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Valencians en la cruïlla Ancorat entre Castella i Aragó, el Racó d'Ademús és des de principis del segle XIII territori valencià. Amb accent aragonès, els habitants d'aquesta comarca defensen d'una manera natural i amb orgull la seva valencianitat. Jordi Cabré (text), Jordi Domingo (fotografia)

Les façanes de moltes cases estan vigilades per sants. Les estances de molts habitatges guarden gegants casolans i d'altres fets per l'artista Manel Casserras. Tot conviu en una població que conserva un patrimoni arquitectònic excepcional. Trinitat Gilbert (text), Josep Cano (fotografia)

Hi ha flaires que van lligades a un territori. La de matafaluga, mistela, ous, confitura de cabell d'àngel i sucre ens porta a les terres de l'Ebre, marcades per una cultura islàmica que va introduir mil i un aliments, com ara els pastissets. Els dolços amb forma de mitja lluna ens conviden a visitar aquests pobles. Jaume Fàbrega (text), Xabier Mendiola (fotografia)

Cinc escenaris de rodatges El Grup dels Set. La setmana, el Setè de Cavalleria, el setè cel, els pecats capitals, els mar. El set és un número important, que no vol dir necessàriament bo (pensem en la "sétima"). Mireu si n'és, d'important, que se sap quin és el setè art, però no se sol saber quin és el sisè. El buscador d'internet Google ho sap: és la dansa. Però ja la ballarem en una altra ocasió. Ara, anirem al cinema. Xavier Sust (text)

Entre els anys 1887 i 1956 un trenet de via estreta travessava el Baix Empordà, seguint gairebé tota la carretera C-66. Actualment del seu traçat no queda ni rastre, però sí que hi ha els monuments i els paisatges que, immutables, han contemplat el pas del tren i dels homes. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Al centre geogràfic de l'illa, al peu del Toro, hi ha la vila des Mercadal. D'origen remot, conserva aquella calma pròpia dels illencs. Molta gent encara viu del camp i deixa per a la veïna Fornells els tràfecs de l'estiu. És, sense dubte, l'essència de la Menorca interior. Us convidem a visitar-la. Josep Vallverdú (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)

Marta Plans (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Josep Vallverdú (text i fotografia)