Reportatges
País de talaies
Cingles del Collsacabra A cavall de tres comarques, el Collsacabra forma un dels conjunts naturals més espectaculars de Catalunya. Les seves inconfunsibles cingleres presideixen un territori força salvatge, que actull també pobles amb una personalitat ben especial, com Tavertet, l'Esquirol, Rupit, Pruit i Cantonigròs. Jaume Bonaventura Ivars (text), Oriol Alamany (fotografia)
Reportatges
Eix Macià de Sabadell
La ciutat dins la ciutat Un bon dia, els sabadellencs van contemplar admirats com naixia una nova ciutat dins la ciutat. Una formidable avinguda amb grans edificis, jardins, un par inimaginable i tota mena de serveis. L'Eix Macià s'ha convertit en un símbol de la ciutat i espai d'oci, treball i convivència. Un espai ple de descobertes. Joaquim Sala-Sanahuja (text), Andreu Massagué (fotografia)
Reportatges
"A Rasquera fan cabassos..."
La confecció de cabassos de palma de margalló és un element essencial de la cultura de Rasquera, a la Ribera d'Ebre. N'han fet les dones de de temps antics, però la tradició es perd. El turisme és una de les poques sortides que tenen ara aquests cabassos, que són l'orgull de tot el poble per la seva qualitat. Aleix Cardona (text), Jaume Balanyà (fotografia)
Dossier central / Presentació
Solsonès panoràmic
Pins i mercat La comarca del Solsonès està profundament marcada per la presència del bisbat. Amb el seu peculiar estil i el punt d'ironia que sempre l'acompanya, monsenyor Antoni Deig, bisbe de Solsona, ens dibuixa un retrat del territori i la seva gent. Antoni Deig (text), Ernest Costa (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Solsona, entre l'ordre i la transgressió
Solsona no arribava als mil habitants quan va esdevenir cap de bisbat i ciutat amb títol. Quatre-cents anys i sis mil habitants després, hi conviuen la influència secular de l'Església, el caràcter orgullós i conservador de part de la gent i un Carnaval irreverent que és l'expressió de la vivor de l'altra part. Agnès Rotger (text), Ernest Costa (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Solsonès rural: l'herència dels segles
Narcís Clotet (text), Ernest Costa (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Trobar-se a pagès: quella mossa ens farí peça!
La feina, a pagès, no permet gaire vida social. I encara en permetia menys quan trobar-se era difícil perquè no hi havia cotxes ni bones comunicacions. En aquell temps -no fa tant-, els aplecs, les misses i les matances del porc eren ocasions perquè la gent es trobés, s'enamorés i pactés matrimonis. Felip Vendrel, pagès i ceramista de Riner, recrea algunes d'aquestes situacions. Felip Vendrell (text), Ernest Costa (text i fotografia)
Dossier central / Reportatges
La Llosa del Cavall: a punt per sortir del mapa
Joan Tort i Donada (text), Ernest Costa (fotografia)
Dossier central / Reportatges
Busa: històries d'una presó natural
De vegades, la natura pren un paper protagonista en la història. L'altiplà de busa, per la seva peculiar morfologia, es va utilitzar al segle passat com a fortalesa militar i presó natural. Un paisatge wagnerià per a uns fets mig obligats de la història. Oriol Malló (text), Ernest Costa (fotografia)
Reportatges
A peu pel comtat i la Marina
Avançament editorial del próxim llibre de viatges de Josep Maria Espinàs La Campana publicarà pròximament un nou llibre a peu de Josep Maria Espinàs. Aquest cop, l'escriptor ha viatjat per dues comarques del sud del País València: el Comtat i la Marina. Pocs quilòmetres a l'esquena de Benidorm hi ha un país muntanyós i desconegut que vull al marge dels majoristes de viatges. Josep M. Espinàs (text), Ernest Costa (fotografia)
Reportatges
Per un pessic de Valls
La capital de l'Alt Camp vista per Català-Roca Valls no és solament els seus xiquets i les seus calçots. Atractius folklòrics i gastronòmics a banda, la ciutat té moltes històries, escrites i no escrites, per contar. Vet aquí algunes d'aquestes històries que us presentem de bracet de les fotografies de Francesc Català-Roca, il·lustre vallenc. Xènia Bussé (text), Francesc Català-Roca (fotografia)
Reportatges
Garoines
El mar a la boca Els mesos de gener i febrer són la millor època de les garoines, també dites garotes o eriçons de mar. Menjar habitual de la gent de costa, ara ha arribat a les taules més refinades. Cuinades resulten un plat suculent i fresques fan la sensació de tenir el mar a la boca. Pep Palau (text), Marc Coromina i Àlex Sagristà (fotografia)
Guia pràctica
Els 10 millors Carnavals
A l'imperi romà, pels volts de febrer, se celebraven les 'saturnalia', unes festes moltes celebrades pels esclaus i els pobres. Era el moment d'invertir els papers, subvertir la jerarquia social i prendre les prerrogatives dels amos. També entre febrer i març es feien les 'lupercalia' i les 'matronalia'm dues festes també relacionades amb la inversió de papers. En les primeres, els sacerdots que oficiaven el ritual de fecundació dels ramats es disfressaven i anaven pels carreres en estat d'embriaguesa, comportant-se com posseïts. En les segones, les dones tenien el dret de prendre iniciatives sexuals o agressives contra els mascles. Per als estudiosos, aquestes celebracions romanes són l'origen de la moderna festa del Carnaal. To i que potser ja no és una festa directament enfrontada al poder establert, el Carnaval conserva encara l'esperit transgressor i el seu caràcter de parèntesi dins la rutina col·lectiva. Desenes de poblacions de tot Catalunya el celebren de forma sonada. Nosaltres n'hem fet una tria per facilitar-vos la feina a tots el s que us animeu a viure la festa en directe.
Ruta a peu
El barranc del Parrissal
Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (text i fotografia)
Ruta amb bici
Passejada per l'Empordà medieval
Sergi Ramis (text i fotografia)
Ruta per la muntanya
La vall de l'Alemany (Conflent), de Mentet a la cabana de l'Alemany amb raquetes de neu
Antoni Glory i Jaume Bonaventura (text), Antoni Glory (fotografia)
Ruta amb nens
Dia de neu a l'Alta Cerdanya
M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)