Tàrraco. L'imperi a Catalunya

Montserrat és la muntanya més emblemàtica del nostre país. Deixant de banda les connotacions històriques i sentimentals, destaca per la peculiaritat de les seves formes, que tenen l'origen en el mar que cobria aquesta zona de Catalunya durant l'era terciària. Encara avui, prop de les agulles més empinades s'hi pot trobar un cargol de mar o una petxina fossilitzada. Lluís Calvo (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Ruta pels locals més autèntics "Anar de tapes", tot i ser un costum que ve de fora, s'ha convertit en una activitat molt arrelada a Barcelona. De la mà de Pep Palau fem una ruta per aquests locals de microgastronomia que abunden cada dia més, fugint de les cadenes i apropant-nos als llocs amb més qualitat i encant. Us convidem a voltar per la ciutat per tastar les millors tapes basques i catalanes. Pep Palau (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Més enllà de l'Eivissa de platges sorrenques i plenes de turistes, hi ha els Amunts: una zona al nord-oest de l'illa que sorprèn pels seus penya-segats i el paisatge feréstec. A Corona i Albarca o Santa Agnès i Sant Mateu- hi ha, segons l'escriptor Bernat Joan, el que queda de l'Eivissa de sempre. Bernat Joan i Martí (text), Vicenç Fenollosa (fotografia)

Enigmes i certeses al voltant de Tàrraco Avui ja és possible saber múltiples detalls de la vida quotidiana de Tàrraco, la gran capital de la Hispania Citerior. Podem conèixer, també, bona part de l'aspecte de la ciutat. Però, tot i el progrés de les investigacions arqueològiques, Tàrraco continua essent portadora d'importants enigmes. La resposta pot estar sota els peus dels actuals tarragonins. O no. Eduard Voltas (text), Kim Castells i Olga Castells (fotografia)

La sola menció de Tàrraco ens porta al cap una sèrie de conjunts monumentals que formen part de l'imaginari col·lectiu. Des de les muralles romanes, que van inspirar una de les cançons de festa major i envelat més populars de Catalunya, fins al Pont del Diable, que el grup de rock Els Pets posa en el sac dels tòpics tarragonins en el tema "Tarragona m'esborrona". Són els punts imprescindibles de qualsevol recorregt de mínims per la Tarragona romana i la seva zona d'influència. Kim Castells i Olga Castells (fotografia)

Avui, l'únic que ens queda de Tàrraco són unes restes arqueològiques més o menys conservades. Però fa dos mil anys aquesta era una ciutat viva, poderosa, resplendent. Per reviure-la, hem demanat a l'escriptor Joan Rendé que faci un particular viatge en el temps i ens transporti, també a nosaltres, al bell mig de la capital de la Hispània Citerior. El resultat és la següent narració, producte de la imaginació de l'autor però basada escrupolosament en tot allò que sabem de Tàrraco gràcies a les investigacions dels experts. Joan Rendé i Masdéu (text), Jordi Ballonga (il·lustració)

De la llenga de Tàrraco als nostres dies El romans que van fundar Tàrraco no només portaven armes, diners i una idea imperial. Portaven una llengua, el llatí, que amb el pas dels segles va acabar desembocant el català. La influència ha estat tan gran que encara avui el nostre llenguatge està impregnat de llatinismes com el del titular. I molt sovint ni ens adonem. Màrius Serra (text), Kim Castells i Olga Castells (fotografia)

Els secrets dels fogons de Tàrraco Els romans coneixien l'oli d'oliva, feien pa i apreciaven especialment la carn de porc. A Tàrraco, com a tot l'Imperi, la cuina ocupava un lloc central en la vida social. L'article de Núria Bàguena respon els interrogants bàsics sobre els fogons del romans. Núria Bàguena (text), Marc Coromina i Àlex Sagristà (fotografia)

Les troballes arqueològiques a la zona de Tarragona han permès reconstruir de manera molt aproximada la vida quotidiana dels habitants de Tàrraco durant més de sis-cents anys. Podem saber com es pentinaven, com il·luminaven l'interior de les cases, a què jugaven per distreure's... Les pàgines següents són un recorregut virtual per les sales del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), on es troben exposades la major part d'aquestes troballes. Jaume Massó (text), Marc Coromina i Àlex Sagristà (fotografia)

Molt vistes, però molt ignorades, les Gavarres són la muralla sud-occidental del Baix Empordà. Passejar-s'hi és descobrir un món vegetal i animal que va esborrant lentament els rastres dels humans que s'hi van establir a la prehistòria més remota i que ara les han abandonades. Les Gavarres: camins feréstecs i rastres del passat. Xavier Cortadellas (text), Ernest Costa i Savoia (fotografia)

Les orquídies fan pensar en flors exòtiques i espectaculars que es venen a preu d'or a les floristeries. Però el que és menys sabut és que al nostre país n'hi ha moltes espècies, que viuen tant a les terres baixes com a les muntanyes del Pirineu. Josep Nuet les ha buscat per estudiar-les. Aquests són alguns fulls del seu diari de camp. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Un recorregut per la capital de la Segarra Josep Ramoneda, fill de Cervera establert a Barcelona -on dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)-, torna a la seva ciutat natal i ens la presenta en un text ple de records d'infantesa. Josep Ramoneda (text), Ernest Costa (fotografia)

Després de llargs mesos sense dies festius, Setmana Santa és una ocasió per trencar el ritme. N'hi ha que volen aprofitar per descansar a casa o en contacte amb la natura; altres prefereixen descarregar adrenalina fent esport o formar-se culturalment i, finalment, n'hi ha que encara avui no tenen cap idea del que volen fer. Per a tots, Descobrir Catalunya proposa 20 idees per passar els millors dies de festa. Per a totes les edats, butxaques, temps disponible i gustos. Agnès Rotger (text)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Jaume Bonaventura (text i fotografia), Jordi Pareto (fotografia)

D'excursió per l'Albera Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)