Terra Alta, natura amb caràcter

Primer van ser noms dispersos damunt del mapa de la batalla de l'Ebre. Després de la postguerra, llarga i dura, els va voler conèixer sobre el terreny. Aquell país aspre i esquiu el va atrapar per sempre. Estanislau Torres (text), Rafael López-Monné (fotografia)

És una monumentalitat tan pròxima que, per als veïns, passa gairebé desapercebuda. Però els dos conjunts historicoartístics d'Horta de Sant Joan i Arnes ens parlen de l'edat d'or de la comarca. Bernat Deltell (text), Rafael López-Monné (fotografia)

El calendari pagès determina la quotidianitat de la Terra Alta. Ceps, oliveres, ametllers dibuixen el paisatge agrari i humà de la comarca. Ara toca collir el raïm i la vida gira entorn dels cellers. Josep Sucarrats (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Els singulars cellers del Pinell i Gandesa no són només dues obres d'arquitectura excepcional. Són també el reflex de l'esperit emprenedor dels pagesos de fa un segle que els van fer construir. Jordi Prades (text), Rafael López-Monné (fotografia)

L'ascensió als Ports ens descobreix els paratges silvestres que l'imaginari popular vincula a la Terra Alta. Les valls dels rius d'Algars i Canaletes que els volten desfan la imatge de comarca àrida. Gustau Moreno (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Lluny d'esborrar les ferides que la Guerra Civil va deixar a la comarca, avui la Terra Alta restaura els escenari del conflicte per convertir-los en un gran museu que explica els perquès de la contesa. Jordi Creus (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Un objecte, si va fer-nos costat en un passat, després ens hi transporta. Parents, veïns, animals de companyia i plantes també són pràctics a tal efecte, però tenen l'inconvenient que a la llarga se'ns moren i ens deixen penjats. Els objectes, en canvi, poden ser per a sempre. Xavier Sust (text), Josep Cano (fotografia)

La pilota és un esport popular arrelat al mateix naixament del poble valencià. Després d'uns anys de decadència, ara ha reviscolat per mostrar el seu univers de regles, paraules i mites. Com diuen per anunciar que comença una partida: Cavallers, ara va de de bo! Jordi Sebastià (text), Oriol Clavera (fotografia)

Molts catalans van viure i van treballar a Ragusa, ara Dubrovnik, a final de l'edat mitjana, i fins i tot hi van crear un consolat d'ultramar. L'esperit mediterrani potser va ser el que va fer que entre ragusians i catalans s'establissin bones relacions. Eva Melús (text), Kris Ubach (fotografia)

Conten que entre els Pirineus i la Mediterrània, hi hagué un comtat de poderós llinatge, un dels primers a independitzar-se del govern franc. Conten que el seu paisatge, de bons conreus i millor comerç, convocava trobadors i mercaders d'arreu... Cristina Masanés (text), Maria Velasco (fotografia)

Amb 2.087 metres, el port de Salau va ser un dels passos més importants que van utilitzar els que van fugir de la França ocupada pels nazis. Avui és un dels racons més ben conservats del Pirineu. Jordi Palau (text)