Dossier central
Escenes urbanes
Diuen que una ciutat és un llibre que es llegeix amb els peus. L'autor ens proposa passejar pels carrers de València per conèixer-la bé. Albert Elfa (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
L'esplendor de l'art
La Seu de València recorda la Seu de Lleida. La Llotja s'assembla a la de Mallorca. L'estil gòtic agermana les terres de parla catalana. Joan Morales i Morera (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
Parc Natural de l'Albufera
Un paisatge productiu Joan Morales i Morera (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
Art per al foc
Dones amb cuixes quilomètriques, homes culturistes, polítics caricaturitzats ridículament es converteixen en fum i cendres a la mitjanit del 19 de març. Àlex Milian (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
L'Horta en bicicleta
Els llauradors se'n van al nord de València, molt a prop dels edificis per cultivar els camps, que sovint semblen dibuixats amb regle. Josep Vicent Frechina (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
La nova València
Construcció de nous equipaments Àlex Milian (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
El barri del Carme
El Carme és ple de contrastos: monuments emblemàtics conviuen amb locals de disseny. Potser per això és un barri amb tanta vida. Irene Claver (text), Miguel Raurich (fotografia)
Dossier central
Mirant al mar
València és com Roma. Té mar, però és una ciutat de "terra endins". Ara els plans urbanístics intenten que la capital sigui un únic espai. Joan Tort (text), Miguel Raurich (fotografia)
Reportatges
Els senyals del temps
L'home no pot controlar del tot l'estat atmosfèric. Per això, de vegades creiem que una pluja cruenta ens l'envien els déus, ofesos amb els humans. Malgrat tot, molts poden preveure amb certesa els canvis que es congrien al cel. Trinitat Gilbert (text), Ernest Costa (fotografia), Alfons Rodríguez (fotografia), Montse Armengol (fotografia), Joan Raventós (fotografia)
Reportatges
El tren de l'oblit
De Manresa a Lleida L'any 1860 es van posar en funcionament uns combois que enllaçaven Manresa i Lleida en línia recta. Des de llavors el tren del Nord empeny el paisatge de la Catalunya interior lentament, durant quatre hores, i assaborint-lo a poc a poc. Roger Llabrés (text), Alfons Rodríguez (fotografia)
Reportatges
Vall Ferrera, pobles amb color de ferro
En una de les valls més recòndites del Pirineu, hi podem descobrir l'essència de la vida de muntanya. Ara bé, no fa gaires anys, sis-cents miners solcaven la contrada a la recerca d'un mineral, el ferro, que ha pintat la vall amb tints gris fosc. Joan Raventós (text), Montse Armengol (fotografia)
Reportatges
Cuina de Quaresma
Menú de Setmana Santa A l'edat mitjana, el cristianisme va constituir la seva normativa gastronòmica en forma de penitències alimentàries, com ara la Quaresma. La tradició ha quallat en receptes saboroses i originals com les que us oferim en aquestes pàgines. Txell Bonet (text), Jordi Xampeny (fotografia)
Guia pràctica
Postals de Manresa
8 motius per anar a la capital del Bages Aplicant un criteri etimològic macarrònic, el nom de "Manresa" podria venir de l'anglès "man" -home- i del verb "resar". Una referència inequívoca al més destacat, per bé que adoptiu i episòdic, de tots els manresans: sant Ignasi de Loiola. Continuant la vena diletant, hem jugat als anagrames. D'aquestes transformacions de mots en uns altres per la transposició de les seves lletres, es diu que en revelen un sentit amagat. Doncs bé, de Manresa ens ha sortit un anagrama imperatiu: "Anar més". Efectivament, hi hem d'anar més. I no de pas. Xavier Sust (text)
Altres
Llacunes dels Monegres. El paisatge horitzontal
Parlar d'estanys o llacunes enmig dels Monegres pot suscitar des de mirades estranyades fins a somriures burletes. Però la realitat és que, malgrat la manca d'aigua, de llacunes n'hi ha. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)
Altres
El país de les fagedes. Quatre rutes pel Vidranès
A la cruïlla de les comarques de la Garrotxa, d'Osona i del Ripollès, el Vidranès conforma una comarca amb unes característiques orogràfiques pròpies. Les fagedes, clapades per prats de pastura, es mostren esponeroses a redós del riu Ges. Melquiades Calzado (text i fotografia)
Altres
Pels vessants cerdans. Amb esquís fins al cim del Cambradase
Melquiades Calzado (text i fotografia)
A peu
El massís del Montgrí. A peu de l'Escala a Torroella
Miquel Jaumot (text i fotografia)
Amb bici
Massís de Garraf. Amb bici entre vinyes i boscos de pins
Marta Plans (text i fotografia)
Amb nens
Museus didàctics. Ruta d'hivern amb el Club Super 3
Joan Raventós (text i fotografia)