Vall d'Àger: la Mesopotàmia del Pirineu

L'escriptor noguerenc Francesc Puigpelat ofereix les seves impressions d'aquest entorn singular i ens fa partíceps dels indrets que li són més significatius i dels moments més oportuns per visitar-los. Francesc Puigpelat (text), Jordi Serarols (fotografia)

La reconquesta, amb Arnau Mir de Tost com a protagonista, va ser un període decisiu que ha deixat petja a la vall. Busquem les notícies d'aquest i d'altres episodis històrics que hi van tenir lloc. Joan Raventós (text), Jordi Serarols (fotografia)

La mà de l'home, ahir i avui, ha intervingut en la imposant geologia d'aquesta contrada fent-hi les seves aportacions en forma de conreus i masos, de camins i de pobles; fins i tot de moderns observatoris d'astronomia. Eduard González (text), Jordi Serarols (fotografia)

Els pastors de la vall ens fan partícips del seu particular 'modus vivendi', en una passejada que ens descobreix, alhora, els valors naturals -la fauna i la flora particulars- de la contrada. Sergi García (text), Jordi Serarols (fotografia)

Els rius havien estat nexe d'unió entre valls, vies cabdals de transport i comunicació quan hi feinejaven els raiers. Avui els seus congostos són cobdiciats pels amants dels esports d'aventura. Josep Maria Palau (text), Jordi Serarols (fotografia)

Les forces de la natura han anat esculpint, durant milions d'ans, aquesta vall al cor del Montsec, i l'han marcat de relleus colossals, de marques geològiques i de subtils mostres de vida remota que atrauen estudiosos de tot el món. Joan Rosell (text), Jordi Serarols (fotografia)

Emmarcada, a ponent i a llevant, per dos grans cursos fluvials, la Vall d'Àger permet fer, salvant les distàncies i les proporcionns, una suggeridora analogia amb el bressol oriental de la civilització. Joan Tort (text), Jordi Serarols (fotografia)

Sobrevolant la Vall d'Àger en parapent La serra del Montsec és una de les millors zones per a la pràctica d'esports de vol de tot Europa, gràcies als corrents tèrmics. Globus aerostàtics, ales delta i parapents poblen el cel. Joan Portell (text i fotografia)

Una rapinyaire "enganxada" a les Balears Entre tots els ocells amenaçats a Europa hi ha una rapinyaire, esquívola i misteriosa, la conservació de la qual suposa tot un repte als científics. Es tracta del falcó de la reina ('Falco eleonorae'), que manté a les Balears una de les darreres colònies de cria estable al món. José Luis Gallego (text), Sebastià Torrens (fotografia)

A la solitària canònia agustiniana de Santa Maria de Serrabona, envoltada d'un interessant jardí botànic d'espècies mediterrànies, la natura i la cultura es donen amicalment la mà. Eva Melús (text), Paul Palau (fotografia)

Ramon Cabrera i Griñó tenia 27 anys quan la tardor del 1833, als inicis de la primera guerra carlina, va sortir de Tortosa desterrat i va allistar-se a les files del carlisme. Del no-res, en pocs anys va arribar a ser comandant general de tots els exèrcits carlistes i comte de Morella. Guerrer hàbil, controvertit i despiatat, fou també un gran organitzador del territori. Amb el seu govern, els Ports, el Maestrat, el Matarranya i l'Ebre van esdevenir una república independent amb administració jurídica, eclesiàstica, hisenda, moneda i fins i tot diari prop. Andreu Carranza (text), Rafael López-Monné (fotografia)

No només hi ha persones que es queden sense feina: també hi ha feines que es queden sense persones. Xavier Sust (text)

Cigonyes al Pirineu? Se'ns pot fer estrany, però un dels objectius de la recuperació dels terrenys coneguts com les basses de Gallissà, que havia estat molt degradat, és el de fixar la primera població estable de cigonya blanca al Pirineu. César Barba (text i fotografia)

A quatre passes de Barcelona, la serra de Collserola ens permet barrejar-nos amb un bon bocí de natura. Aquesta ruta us conduirà pels camins de l'albellatge, una gramínia que busca les terres càlides i assolellades. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

El Brugent neix i mor a les Muntanyes de Prades. Es diu que neix a la font de la Llúdriga, prop de Capafonts. Després, s'encaixona entre les parets de les fous, que en algun punt assoleixen els 50 metres d'alçària. Joan Raventós (text i fotografia)

A la Marenda o Costa Vermella, el litoral és accidentat ja que s'hi desplomen, furiosos, els darrers contraforts pirinencs quan cauen el mar. L'itinerari s'allunya de la costa per descobrir el rerepaís de la regió, terra de paisatges simples i aspres. Jordi Draper (text i fotografia)