Vall de Ribes, un paisatge d'altura

La consciència del lloc de partida, el lligam que hom estableix amb l'indret de naixença, defineixen una partp de l'ésser humà. Eudald Carbonell ens en parla des de la seva experiència a la vall de Ribes. Euduald Carbonell (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

De sempre, la ramaderia ha estat la principal dedicació dels habitants d'aquesta terra pirinenca. Cada cop més, però, s'estan deixant de banda les activitats tradicionals per atendre el turisme. Jordi Sacasas (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

L'ascens de Ribes a Núria amb aquest trenet ens permet gaudir còmodament dels paisatges pirinencs. Fem un repàs a la seva història de la mà de les vivències d'un maquinista. Josep Sucarrats (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

La Verge de Núria desperta devoció al nostre país i bona part de l'estranger. Us oferim dades prou convincents per demostrar-vos que certes habilitats atribuides al seu culture són més que provades. Trinitat Gilbert (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

Des de Núria fins al Taga o la serra de Montgrony, les carenes i els cims de la vall de Ribes han estat des dels inicis de l'excursionis-me i de l'esquí, l'escola de muntanya de moltes generacions. Joan Raventós (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

Recórrer la vall del Rigard pels antics camins rals i per passos de muntanya ens permet conèixer pobles que guarden l'essència pirinenca, envoltats d'alguns dels cims més emblemàtics del nostre país. Ernest Costa (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

L'etimologia dels pobles de la vall de Ribes és molt eloqüent: ens parla del relleu, de les riberes, de les valls i pastures, dels cims i penyals... Alhora, remet a uns orígens extraordinàriament arcaics. Joan Tort (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

Una travessa suau pels boscos i prats subalpins Una passejada per Pardines, punt inicial de la ruta, ens mostrarà les restes de l'antiga muralla, la font de Cal Ferrer, l'església de Can Esteve, amb torre circular i que conserva l'absis de la primitiva església romànica. César Barba (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

Antiguitats sobre rodes El Sitges del primer ral·li, l'any 1959, vivia temps de canvis. La vila acollia nous projectes, que convivien amb el Sitges més tradicional de pescadors, els pagesos i les fàbriques de sabates. Iniciatives com el ral·li havien d'anar centrant l'atenció cap a un Sitges que tot just s'iniciava en el turisme. Marta Carvajal (text), Joan Valera (fotografia)

Aquesta frase de Miquel Bauçà resumeix l'essència del santuari de Lluc, un espai considerat sagrat i lloc de pelegrinatge ja des dels temps dels romans, que la van batejar com a "bosc sagrat". Situat al cor de la serra de Tramuntana, representa l'espiritualitat de Mallorca. Trinitat Gilbert (text), Judith Càlix (fotografia)

Amb una altitud màxima propera als dos mil metres (la Pala del Teller, 1890 m), la serra de Sant Gervàs, muntanya limítrol entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, ofereix una sèrie de trets que la fan inconfusible i que permeten presentar-la com l'equivalent de la serra de Cadí dins els dominis del Prepirineu occidental. Joan Tort (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Si la política és l'art del possible, Catalunya hauria de ser la Meca del minimalisme. Si qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la, potser fem malament de recordar que hem estat lliures. Si la política catalana és un oasi, com deu ser el desert. Xavier Sust (text)

Amb l'arribada de l'hivern i fins a principis de la primavera, abans que comenci el desglaç, tenim ocasió d'apropar-nos a una de les espècies més característiques de la fauna d'alta muntanya i la més emblemàtica del Pirineu: l'isard ('rupicapra pyrenaica'). José Luis Gallego (text i fotografia)

Com els seus noms -popular i científic- denoten, aquesta herba està indicada per a les malalties hepàtiques. Abans no faltava mai a les cases. Us oferim una ruta pel Ripollès on la podreu trobar.

Aquesta via ferrada és molt adient per a principiants, ja que el nivell de dificultat progressa de manera gradual, amb sorpreses finals com l'escala aèria, i algunes oportunitats de sortir al sender de marques grogues, que travessa l'itinerari diverses vegades. Arianne Faber (text), Kris Ubach (fotografia)

La ruta comença a la sortida de Morellàs en direcció a Ceret. Caminem per l'asfalt i passada una rotonda seguim per una carretera que indica direcció "Burgueres" i "Ruta del Bellull". Jordi Draper (text i fotografia)