Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Els banys més sibarites de Menorca

N’hi ha del nord i n’hi ha del sud. N'hi ha de familiars i n'hi ha de solitàries. N'hi ha de verges i n'hi ha d'urbanitzades. Però totes són magnífiques platges de Menorca, l'illa de les aigües transparents, les sorres blanques i els penya-segats de vertigen.

1. Cala Galdana. Un exemple de resiliència
A Menorca hi ha dos tipus de bellesa. La intacta i la ferida. Si sou d’aquells que penseu que les cicatrius poden donar una profunditat humana a la perfecció, cala Galdana és la vostra platja. Les muntanyes blaves de Mallorca dibuixades a l’horitzó provoquen en el banyista la sensació de trobar-se a la vorera sud d’un llac septentrional. Els pins creixen damunt la sorra i l’herba del cantó oest contrasta, en un joc de verds, amb l’aigua dolça del torrent i amb la salada del mar immens. Els penyals altíssims sembla que mirin satisfets la forma que ha esculpit l’aigua al llarg del temps. Una conquilla de més de tres-cents metres de cordó i quaranta de profunditat recoberta per una arena de marbre esmicolat gràcies al miracle geològic de l’erosió. Coves de pescadors excavades a la roca i reconvertides en magatzems o en hangars per guardar-hi caiacs o planxes de surf donen un toc pintoresc a l’entorn. El misteri del passat també ha quedat en el nom d’aquest paradís estival. El topònim de la platja deriva de la paraula àrab Guad-al-Ana, el ‘riu d’Anna’. Ens és permès de nedar en una mitja lluna perfecta amb les dimensions d’un arenal i la redossa d’una cala d’aigües de diamant.

Com arribar-hi: Situada a 23 km de Ciutadella i a 36 de Maó. El desviament està perfectament senyalitzat a l’altura de Ferreries. Els diumenges i els dies festius el visitant pot trobar problemes d’aparcament; s’aconsella evitar aquests dies. A més, convé anar a la platja els dies que el vent no sigui del sud.
Serveis: Hi ha banys, dutxes, servei de socorrisme i dispensari de la Creu Roja. Hi ha lloguer de barques de motor i es poden visitar en un matí les cales verges veïnes. Cala Mitjana es troba a deu minuts caminant davall els arbres, i les cales de Macarella i Macarelleta, a una mitja hora vorejant la costa.
Llocs recomanables:
Restaurant Sa Lluna (Costa des Mirador, s/n. Tel. 971 15 45 31) per anar-hi amb nens i, el Cala Mitjana (Riu, s/n. Tel. 639 17 20 47) si es volen assaborir plats menorquins com ara la caldereta de llagosta.


2. Cala Escorxada. Un platja amb títol nobiliari
Si existeix una platja senyorial a Menorca aquesta és cala Escorxada. Situada dins una àrea natural d’especial interès, desprèn una bellesa salvatge i distant que la fan única entre les selectes platges del sud. Cala Escorxada és una de les platges de més difícil accés de tot el sud. Situada a l’heretat del Duc, va tenir durant molts d’anys la categoria de platja privada. Encara es pot constatar aquest antic privilegi feudal amb l’existència d’una caseta a pocs metres de la vorera que servia de vestidor i de magatzem dels senyors. També hi ha un moll privat al cantó est.

La reobertura del camí de Cavalls que recorre l’illa en vint etapes ha fet més accessible la platja. Tot i això, continua sent una de les cales més salvatges i solitàries. De dimensions mitjanes, els seus cent deu metres de llargària i els divuit de profunditat la fan ideal per aquelles persones que vulguin desconnectar de la vida urbana. El torrent que hi desemboca és el de sa Torre i fonts d’aigua dolça afloren a la mar. La blancor calcària dels penyals, els cards corredors i les flors blanques dels lliris d’arenal ens poden donar la il·lusió de trobar-nos en una fortalesa natural només vigilada pel sol, el cel i la mar.

Com arribar-hi: Es pot accedir a la cala des de Sant Tomàs o des de cala Mitjana. Existeixen aparcaments públics i gratuïts en les dues platges. Es deixi el cotxe en un aparcament o en un altre, la distància a recórrer és la mateixa: 3,5 km. Una oportunitat única per fer un tram, qualificat de dificultat mitjana, del camí de Cavalls.
A tenir en compte:
A la platja no hi ha servei de socorrisme i també cal evitar-la els dies que bufi el vent del sud per les onades que se solen alçar.
Llocs recomanables:
Es troben a Sant Tomàs i as Migjorn Gran: Es Brucs, situat tot just davant la mar, és únic per anar-hi a sopar (Sant Tomàs, s/n. Tel. 971 37 04 88), i S’Engolidor (Major, 3. Tel. 971 37 01 93), que es troba al mateix poble i és ideal si el que es vol és gaudir de cuina tradicional menorquina.


3. El Pilar. Corprenedora i salvatge
Una mina de coure abandonada mira cap a la mar a la zona veïna del codolar. Sembla com si el vent del nord i les fortes pluges haguessin esmicolat l’aram i haguessin empolsegat l’entorn de sang. L’or de l’arena i els blaus espectaculars del cel i la mar suavitzen un espai corprenedor. Així és la platja del Pilar.

Les cavernes dels penyals que guaiten a la platja serven la memòria de les famílies i dels nòmades pelegrins amb motxilla que hi van passar llargues temporades a l’estiu. L’aigua dolça a l’abast a la font del Pilar amb una figureta religiosa ens protegeix dels embats furiosos de la mar. Les penyes i l’argila del camí et van tintant amb les pintures de guerra. El primari impuls és treure’t la roba i submergir-te en l’aigua blava sota la severa i ciclopia mirada de sa Bombarda i la companyia sonora del macar adormit que has desvetllat amb la teva presència. La sensació d’amenaça és portada pel vent del nord. Sobreviuràs a les arenes grasses, a les aigües de corrents diabòlics i als banys d’argila que hauran purificat la teva pell. La impressió que t’enduràs després de dutxar-te a la civilitzada habitació de l’hotel, a la sala d’estar o a la terrassa del bar, serà d’una plena i cansosa saturació de plaers. Tal és la força magnètica que desprèn la feréstega platja del Pilar.

Com arribar-hi: Des de Ciutadella, heu d’agafar la carretera general i després prendre el desviament al km 34 del camí del Pilar. Podeu agafar també des de Maó el mateix desviament o, si es prefereix, tombant cap al camí dels Alocs que duu fins a la platja. Després de tots dos trajectes hi ha dos aparcaments públics i gratuïts. La duració de la caminada de tots dos llocs fins al Pilar és similar, uns trenta minuts. El camí de Ciutadella travessa un espectacular alzinar i el de la banda de Ferreries és totalment litoral i camines damunt els penyals. Si s’hi va amb nens val més escollir el primer.
A tenir en compte: Cal anar proveït d’aigua i de para-sols; convé no anar a la platja els dies que bufa el vent del nord: la tramuntana la fa, fins i tot, perillosa.
Llocs recomenables: Menjar a les terrasses del port sempre és una experiència plena de sorpreses. Us recomanem el Cafè Balear (pla de Sant Joan, 15. Tel. 971 38 00 05) o la Casa Pepa (Moll Comercial, 70. Tel. 606 52 50 28).


4. Son Saura. L’arenal extens
Una platja ideal per als amants dels espais oberts. Amb l’arena fina i blanca de les cales i les aigües turqueses de les àmplies i tranquil·les platges del sud. L’àguila pescadora mira la mar i estén les ales blanques a llevant i a ponent. Una ala ha format la platja des Banyuls. La segona, el nivi arenal de Son Saura. El cos muntanyós que esmitja les platges ha mullat les garres a l’aigua i conserva el record del cel i de les profunditats marines. La cua s’ha tornat verda amb el temps i desprèn l’olor balsàmica dels pins. Té una competidora amb la talaia. Des dels seus més de seixanta metres d’altura sotja els perills que transporta l’horitzó amb la força variable dels vents.

L’àguila solitària no es posarà mai damunt la sorra. És massa blanca i està formada per esquelets d’algues calcàries, mamífers marins com ara sirènids i cetacis, peixos, mol·luscs i vogamarins. Tampoc no nedarà mai a la platja. Aquest plaer el deixa per als banyistes. Els observa des del cel mentre clissa l’aigua des de les altures. Proveïts de màscares i tubs per respirar, llançant-se nus des de les penyes o entrant cautelosos amb el cos amarat pels rajos solars dins la mar. Durant uns instants formen part de la mateixa realitat. Banyistes, bussejadors, amants del sol. Una mateixa circumstància amb l’aigua, els raigs, la fragància dels pins i l’àguila blanca que ha creat aquest encís.

Com arribar-hi: Situada a dotze quilòmetres de Ciutadella. S’hi accedeix pel camí de Sant Joan, per tant s’ha de passar primer per la ciutat de ponent. Existeix un aparcament gratuït amb places limitades; hi ha panells lluminosos a la carretera d’accés que indiquen si l’aparcament està ple.
Llocs recomenables: En lloc de restaurants, us recomanem les gelateries Cas Mèrvol (Josep Maria Quadrado, 1) i Sa Gelateria (pl. de la Catedral, 3) i la pastisseria El Diamante (Josep Maria Quadrado, 41).


5. Sa Mesquida. La platja dels pescadors
Associada al nucli urbà de sa Mesquida, l’arenal de mida mitjana és vigilat per una torre de defensa britànica del final del segle xviii. Sense haver de caminar una gran distància des de l’aparcament, trepitjaràs la història en una platja familiar que conserva les barraques aferrades a la roca d’una antiga colònia de pescadors. Les pedres conten que l’any 1781 el duc de Crillon va desembarcar a la cala al capdavant de les tropes espanyoles. Pocs anys després, els anglesos van construir una torre de defensa dalt una formació rocosa elevada al centre de la badia. La torre Martello britànica té un ull a l’horitzó oriental i un altre a l’arenal d’uns tres-cents metres de llargària, al sistema dunar ben conservat, al parell de cales arraconades i a la zona inundable. En direcció nord-oest hi ha el codolar de sa Mesquida, completament exposat a la tramuntana.

El sortint rocós anomenat el Pa Gros protegeix la platja del temible vent del nord. Duu el vent les veus dels pescadors que hi van viure i que hi van feinejar. Unes veus articulades només amb vocals, ja que a la mar les consonants no serveixen, se les empassa l’aire. La història petita i la història grossa. La crònica quotidiana del temps insular esmicolada en milions de grans de sorra d’un misteriós gris plom amb delicades vetes rosades. Així doncs, una platja familiar a pocs quilòmetres de Maó

Com arribar-hi: A uns quatre quilòmetres de Maó, s’hi pot accedir en cotxe seguint la carretera Me-3. Passat el nucli de sa Mesquida existeix una zona d’aparcament ordenat i asfaltat.
Serveis: S’hi poden llogar para-sols i hamaques i hi ha servei de socorrisme.
Llocs recomenables:Hi ha dos restaurants a la platja: Cap Roig (Ctra. de sa Mesquida. Tel. 971 18 83 54), on se serveix peix del dia i marisc i que gaudeix d’una vista magnífica damunt la mar, i Sa Mesquida (Tel. 971 18 83 54), situat al petit nucli urbà i on es pot degustar una cuina popular de la qual destaquen les ortigues de mar.


6. Caló de Rafalet. El racó secret
Minúscula cala formada per la sortida del barranc de Rafalet a la mar. Ideal per anar-hi caminant, amb bicicleta de muntanya o per gaudir de la increïble vista submarina. Tal vegada és una cala inacabada. L’erosió no va tenir temps d’enllestir l’obra i ens va deixar una petita zona de sorra blanca i uns penyals de més de vint metres d’alçària a banda i banda de l’aigua transparent. L’estretíssim pas marí, ideal per a una emboscada, sembla cercar l’horitzó igual que una serp sortida de l’alzinar del barranc que esdevé anguila per l’efecte hidratant de l’aigua. Més de dos-cents metres de canó serpentejant com si la boa gegantina hagués obert amb la cua cavitats i misteriosos petits entrants a la penya de marès que, posteriorment, la mar s’hagués encarregat d’inundar.

Ombrívola, la llum és conduïda per l’aigua transparent que va descobrint un fons marí ric. Donzelles, garotes, escopinyes, algues vermelles, ortigues o tomàtigues de mar. Les elevades parets de pedra seca al costat de la llera recorden la presència humana i evoquen els antics usos agraris i forestals. Si aconsegueixes estendre la tovallola a l’arena o damunt les roques, aquestes servituds et seran ben igual. El falcó intentarà caçar coloms salvatges al roquissar i la papallona del gram o la blaveta de l’heura et sobrevolaran mentre tu somies que et trobes en un paradís que es va deixar sense acabar.

Com arribar-hi:
Inclosa a l’àrea natural d’especial interès Me-9, es pot accedir a la cala a peu o amb bicicleta des de la urbanització de s’Algar o bé seguint les indicacions del camí de Cavalls.
A tenir en compte: És convenient dur suficient aigua i anar proveït d’un calçat que permeti caminar damunt les roques.
Llocs recomenables: La zona de Sant Lluís és rica en restaurants. Destaquem Sa Pedrera des Pujol (Camí des Pujol, 14. Tel. 971 15 07 17) o Sa Paradeta d’en Doro (Camí de Binisafuet, 75. Tel. 971 15 03 53).


7. Cala Tortuga. Agresta i exclusiva
El far de Favàritx és un dels més polits de la Mediterrània. Enclavat en una àrida península del nord, desprèn una solitud lunar d’una força geològica insuperable. Des de la platja de cala Tortuga seràs vigilat per un guardià que també protegeix els mariners dels naufragis.

Platja agresta i exclusiva de més de dos-cents metres de llargària, deu el nom a la quantitat de tortugues d’aigua que viuen a la zona humida que hi ha tot just al darrere. El far de Favàritx i la llacuna de Morella estructuren una cala d’arena fina i blanca, com les calcàries i espectaculars del sud, que és ideal per al bany. El far, la bassa i tu. Durant uns instants seràs el tercer vèrtex del triangle.

Poc freqüentada i amb escasses ombres, és una platja per a iniciats que coneixen un secret i que el volen preservar amb una elegant discreció. La sensació quan et banyes a les seves aigües o quan dormites davall el para-sol és d’intimitat i de privilegi. També de sincronia amb l’entorn. La música del far mut t’arrossega cap a la coherència amb la natura que tot ésser humà contemporani ha perdut. Tot flueix. L’horitzó et crida i el far et protegeix. L’aigua s’interposa entre la seguretat, el misteri de la natura i el perill que comporta el simple exercici de viure. Tornaràs a l’arenal de Morella. En pots estar segura o segur. Reconeixeràs en la respiració del món el batec de la seva cançó.

Com arribar-hi: A peu pel camí de Cavalls o amb cotxe per la carretera (Cf-1) que mena al far de Favàritx. Sigui com sigui, s’ha de caminar un mínim de 1.600 metres des de la zona d’estacionament no ordenat de la vora de la carretera Cf-1 fins a la platja.
A tenir en compte: És imprescindible portar-hi aigua i un para-sol perquè a penes hi ha arbres. La visita al far de Favàritx és imprescindible, i també la llacuna de Morella.
Llocs recomenables: Per anar a menjar cal anar a la zona de Maó. Podeu anar a Sa Vinya (Camí Baix, 47. Llucmaçanes. Maó. Tel. 971 36 93 82), tal vegada el millor restaurant de Menorca, o Marivent (Moll de Llevant, 314. Maó. Tel. 971 36 98 01).


  • El més vist
  • El més comentat
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació