El Modernisme de Vilafranca del Penedès

Després de la crisi de la fil·loxera, la revifalla econòmica propicià la transformació de Vilafranca del Penedès i la construcció de nous edificis encarregats a arquitectes de renom, que combinaren l’arquitectura popular amb el Modernisme. Aquesta ruta recorre els edificis més singulars d'aquest corrent cultural que es manifestà entre els segles XIX i XX.

La primera visita és la basílica de Santa Maria, on hi podem trobar peces de mobiliari urbà com els fanals del carrer de Santa Maria, de composició simètrica i estructura radial, amb guarniments de ferro forjat i vitralls. A l’edifici del Vinseum s’hi troben obres d’autors diversos, com ara Josep Llimona, Ricard Opisso, Alexandre de Riquer i Salvini.

La següent parada és la Cripta de Santa Maria, que fou construïda el 1916. És un conjunt escultòric del Davallament de Josep Llimona. Està fet amb marbre de Carrara i es composa de set figures.

Tot seguit visitarem la Casa Nogués (c. de Sant Bernat, 17). Es tracta d’una casa entre mitgeres de principis del segle XX de la qual destaca l’ornamentació de ceràmica amb motius florals.

Podem seguir la ruta dirigint-nos a la Casa Serdà Ros, situada a la rambla de Sant Francesc, número 15. És un edifici amb influències medievals on destaquen les tribunes laterals, el balcó seguit i la modulació d’obertures, a la manera gòtica, del segon pis.

La propera parada és la Casa de la Vila. Està ubicada al carrer de la Cort, número 14. Fou construïda el 1909 per Santiago Güell i Grau. D’origen medieval, consta de dos pisos i golfes. La façana va ser remodelada l’any 1912 i ordenada amb elements florals modernistes. Els balcons presenten balustrades i fanals de peu de llums rodons. A la part superior de la façana destaca un rellotge emmarcat amb garlandes de fruites i flors.

Seguint amb el mateix arquitecte, Güell i Grau, ens dirigim a la Casa Ramona Quer, situada al carrer dels Consellers, 6. Construïda el 1906, és una casa entre mitgeres amb elements amb formes i textures pròpies del Modernisme més pur, com ara el coronament corb de la façana i les baranes de ferro forjat dels balcons i del terrat.

La següent parada és la Casa Guardiet. Situada al carrer de la Cort, 28, fou construïda per Eugeni Campllonch i Parés el 1909. Casa d’arrel medieval on s’incorporen elements rellevants: la tribuna del xamfrà, els balcons de la segona planta, la forma lobulada de les petites finestres de les golfes i la línia ondulada del coronament. A l’interior es conserva una barana de ferro forjat molt vistosa.

A la rambla de Sant Francesc, 20 hi trobem la Casa Pecero i Tos, també coneguda com a Casa Just, del 1912. Dissenyada amb les tendències del modernisme tardà, hi destaca l’ús de peces ceràmiques, mosaic i maó vist.

Som a la meitat de la ruta i ens dirigim cap a Casa Miró, situada a la rambla de Nostra Senyora, 47. Fou construïda el 1905 per Santiago Güell i Grau. És una casa de planta baixa, pis, golfes, terrat i jardí. Façana de composició asimètrica amb obertures d’arc rebaixat. Pis amb finestral i balcó partit per una columna amb capitell floral. Les golfes es divideixen en dues zones: una, amb una finestra vertical i l’altra amb tres finestres ovalades. Es tracta d’una de les obres més rellevants del modernisme vilafranquí.

Situada a la mateixa rambla de Nostra Senyora, però al número 20 tenim la Casa Cañas i Mañé, que fou construïda entre el 1911 i el 1916 per Antoni Pons i Domínguez. És un edifici amb dues façanes estilísticament diferents: la del carrer de la Palma, de caire noucentista, i la de la Rambla, expressionista. Hi destaca la gran tribuna i el coronament de l’edifici, amb esgrafiats.

Després ens dirigim al carrer del Casal 5-9 per visitar la Casa Galtés i Mainé. Construïda el 1912 per Santiago Güell i Grau. Exemple del modernisme tardà, consta de quatre trams, l’últim de planta baixa i pèrgola superior. Té una potent ornamentació floral que s’escampa per les obertures i traçat de garlanda de tradició clàssica.

La Casa Fortuny és un altre dels edificis més importants de Vilafranca. Construïda el 1909 per Güell i Grau, està situada a la rambla de Nostra Senyora 11-13. Es desdobla en dos trams de diferent altura, una orla ressegueix verticalment la façana i divideix el parament en dues parts. Hi trobem una tribuna amb aplicacions de ceràmica vidrada, vitralls i ferro forjat.

Ens dirigim cap a la Casa Berger Balaguer, del 1910, també de Güell i Grau. Està ublicada a la mateixa rambla de Nostra Senyora, 6. Consta de dos pisos i torre amb teulada de pavelló en una de les cantonades. A més, té un balcó corregut de quatre portals al primer pis i quatre grups de finestres geminades, balcons i terrasses a la façana lateral. Destaquen els puntuals decoracions florals en relleu.

La Casa Guasch Estadella fou construïda el 1905 per Güell i Grau. Està situada al carrer de la Parellada, 39. (c. de la Parellada, 39). Té una façana molt ornamentada amb temes de natura sobre les obertures. A més, compta amb portes del balcó d’arc de mig punt amb persianes amb gelosia radial. Al pis superior, tres finestres en forma d’ull de bou ovalat. La barana del primer pis és de ferro forjat amb forma bombada i la del terrat és de perfil arrodonit.

Al carrer de Puigmoltó, 3 hi trobem la Casa Mercè Torras. Construïda el 1908 per Campllonch i Parés. Destaca el tractament de les obertures de la façana i les formes ondulades i dinàmiques dels balcons. Aquest edifici s’emmarca dins del període denominat 'ple modernisme' a Vilafranca.

La Casa de la Festa Major s’ubica a la plaça de la Vall del Castell, 14. Construïda per Güell i Grau el 1913, és un edifici públic que es dissenyà amb la intenció de ser un mercat.

Al carrer d’Hermenegild Clascar, 21-23 hi ha la Casa Vicenç Mestre. Construïda el 1903 per Güell i Grau. Té formes modernistes plenament definides i arcs lobulats construïts de maó vist. Incorpora el ciment a les baranes dels balcons del primer pis. El coronament de la façana és escalonat amb motllures en esqueixada.

Arribem ja a l’etapa final de l’itinerari. Ens situem al mateix carrer d’Hermenegild Clascar, 15-19, a l'asil Inglada Via. Construït el 1914 per Güell i Grau, es tracta d’una de les obres més interessants del modernisme vilafranquí. De façana plana, amb absència de volums i amb tendències neogòtiques, el maó vist s’aplica com a ornamentació geomètrica. Té una estructuració funcional que organitza la planta principal a través d’un vestíbul central i passadissos al voltant del pati.

La Casa Via Raventós, també coneguda com a Cal Figarot, fou construïda el1888 per August Font i Carreras. Se situa al carrer del General Prim, 11. Per primer cop s’incorporen elements medievalitzants en una edificació particular vilafranquina. Balconada seguida, amb portals de falsos arcs ogivals a la façana principal, vestíbul, escala principal, sales interiors i el gran jardí també interior.

L’última casa de l’itinerari, la vintena que visitem, és la Casa de la Font Rodona (c. Hermenegild Clascar, 15-19), d'Antoni Serrallach. Construïda durant el ple modernisme (1903) com a casa- magatzem, la balconada de ferro forjat amb vitralls a les finestres es correspon a un gran saló, un dels espais interns més interessants del modernisme vilafranquí. Al sostre hi trobem un rosetó, guixeries de relleus florals i bustos femenins a les cantonades.