A la recerca del castell de Talteüll
Talteüll - castell - torre del Far
Dificultat
Distància: 3 km (anada)
Desnivell: 400 m
Durada: 45 min (anada)
-
Cotxe ▼
Per Talteüll, hi passa la carretera D-9 que uneix Estagell i Vingrau. Per descobrir la situació del poble és interessant arribar-hi des de les Cases de Pena, per la D-59. Talteüll (a 26 km de Perpinyà) no té serveis públics de transport.
El Talteüll actual, al Rosselló, es bastí arredossat a la muntanya i a l’extrem de migdia d’un eixamplament format pel Verdoble. Un rec mig cobert que travessa la població servia per dur aigua als molins d’oli i farina. Al llarg del seu recorregut perduren rentadors fets amb marbre extret de la muntanya contigua. Des del poble veiem com les restes del castell s’arrapen als roquetars aplomats damunt nostre. A l’esquerra mateix d’un tros de mur alt i prou valent per suportar les envestides de la tramuntana, s’enfondeix un vall marcat i estret; més a l’esquerra es retallen les punxetes d’un edifici demolit: són els Tres Ninets. Penya avall, a la seva base i a la dreta de la vertical dels Tres Ninets s’obre la cova de les Bruixes. Fa una norantena d’anys s’hi pujava en processó i s’hi cremaven ciris; poc abans, hi vivien una mare i la seva minyona (filla).
En deu minuts comptats des de la plaça Major ja som al castell (220 m), antiga pertinença dels comtes de Besalú. Una senda que surt a la dreta s’enfila en cinc minuts a un morro que proporciona una vista completa del sistema defensiu -destruït per Lluís XIV-, i una munió de ruïnes, algunes potser corresponents a un poble. Castell amunt, ara pel nostre camí, és domini de garrolles (garrics), aladerns, boixos, savines i romanins. Aquestes plantes s’estenen als espais que fins ara es reservaven a la pastura i per tenir-hi horts, que es regaven amb l’aigua que s’hi pujava amb animals; la memòria oral recorda que a Talteüll hi havia 120 burros! Pel que fa al bestiar, els vells han vist quatre ramadets i tres cabrades. La rama d’aladern es donava a ovelles i cabres fins que no en deixaven un bri; la pell era per als conills.
Una vegada creuats els esvorancs d’una pedrera de marbre que crea molts problemes i pocs benefi cis a la comunitat, ascendim entre les comes del Rei i del Bordell. A final d’hivern hi fl oreixen narcisos, abelleres i porreques (porrasses). Pel coll de Trencabotells accedim a la robusta torre del Far (498 m). Pel coll de Trencabotells passa el camí vell de Talteüll a Perpinyà, el qual puja pel pas de les Cabres. Un pensament abans de la torre marxa un dels diversos i interessants camins que en poc més d’una hora baixen al poblet de les Casasses (les Cases de Pena).
El camí és tan ben senyalitzat que no té pèrdua. Durant març i abril la garriga fa moltes flors; d’abril a setembre, les vinyes són verdes, i per Tots Sants són al pic de l’acoloriment tardoral. A l’estiu la garriga és molt càlida.
Turisme dels Pirineus Orientals. Av. Palmiers, 16. Perpinyà. (0033) 468 51 52 53.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.