Aires mediterranis a la font de la Cuitora i el bosc del Paradís

A l’ombra de la serra d’Ancosa, aquesta ruta és perfecta per descobrir la Llacuna amb els més petits de la casa. Dels tres recorreguts senyalitzats que permeten conèixer els voltants d’aquest municipi sense por de perdre’s per les muntanyes, aquest és el més senzill i curt: la ruta vermella.

És un itinerari circular entre pinedes de pi roig, rouredes, alzinars, boixedes i bosquets de boix grèvol o pi pinyer que comença i acaba al poble de la Llacuna passant per alguns racons idíl·lics com la font de la Cuitora o el bosc del Paradís.

El secret de l'èxit de la Llacuna
El punt de sortida és la vila de la Llacuna, un nucli pintoresc, a 665 metres d’altura, amb tanta tradició d’estiueig que durant l’estiu i durant els caps de setmana la seva població es duplica o fins i tot es triplica. Per què deu ser? Aprofitem l’ocasió per esbrinar-ho tot fent una passejada pel nucli antic, amb la bonica plaça Major porxada, els portals, les restes de la muralla i l’església, d’estil renaixentista català.

Després d’esmorzar en una de les seves fondes (el poble també té tradició hostalera), sortim de la vila pel camí dels dipòsits (a l’extrem sud) i seguim fins a la font de la Cuitora, un dels indrets més populars per fer passejades curtes des del poble i ideal per omplir la cantimplora. Les seves aigües són molt apreciades per coure aliments.

Soques fantàstiques
El lloc, rodejat d’àlbers amb grans soques recargolades declarats d’interès comarcal, és perfecte per fer una petita aturada, contemplar les curioses soques, que semblen sortides d’un llibre d’éssers fantàstics, i agafar forces per a la petita pujada que ens espera.

Seguint el camí, a mà dreta, trobem el bosc del Paradís, un agradable recorregut entre pins i les roques de la Crida, una muntanya de 845 metres. En aquest tram, molt frondós, no és massa complicat trobar-se amb esquirols, esparvers o trencapinyes.

Val la pena caminar una estona en silenci, i esperar que hi hagi sort! Fent cas de les marques de la ruta vermella, seguim el camí envoltats de pinasses, ara ja de baixada. En menys d’un quart d’hora ja tornem a ser al poble.

Aquesta ruta va ser publicada al número 211 del DESCOBRIR.