Ascensió a Sant Jaume d'Arestui, una ermita estratègica

La vall de Baiasca és dels racons més remots i solitaris del Pallars Sobirà i, per adonar-vos-en, no hi ha res com pujar caminant a l’ermita de Sant Jaume. La veureu per primer cop, a la llunyania, enlairada dalt d’un penyal rocós del sud-est del poble d’Arestui.

S’hi puja pel camí que seguien els veïns el dia 1 de maig, durant l’aplec anual (ara hi pugen en cotxe per una pista). És de les més antigues del Pallars (segle X) i per això no té absis.

En arribar-hi, fixeu-vos en una gran llosa de pedra de l’angle nord-oest del mur de ponent, ja que, segons els experts en romànic, era l’altar de l’edifici anterior, si bé es desconeix si aquest era cristià o pagà.

Per la situació estratègica de l’ermita, no es pot descartar que hagués estat pagà, ja que l’edifici és una mena de far dels dos únics pobles de la vall: Arestui i Baiasca. Potser en èpoques llunyanes s’hi encenien focs per comunicar-se amb aquests dos nuclis de població. Avui els distingireu perfectament des del mirador instal·lat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Arestui queda just a sota, a dalt d’un serrat.

Els primers humans que van anar-hi a viure no ho devien fer amb criteris de comoditat ―en tot l’hivern no hi toca el sol i disposaven de pocs prats―, sinó estratègics: no solament és el millor punt de vigilància de l’entrada de la vall, sinó que comunica visualment amb el poble d’Estaron, a l’altre vessant de la Noguera Pallaresa, i fins i tot es veu el port de la Bana, que enllaça la vall de la Noguera Pallaresa amb la de Cardós. Al final de la vall es veu l’altre poble: Baiasca. A la seva església, Sant Serni, s’hi conserven les pintures romàniques originals, del segle XII.

Des de Sant Jaume també podreu observar, entre la silueta de les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la zona de prats dels Rasos de Baiasca. Allà s’hi ha descobert el dolmen de la font dels Cóms, de l’edat del bronze.

Aquesta ruta va ser publicada al número 201 del DESCOBRIR.