Cap a Tregurà

Es tracta d'un camí ben senyalitzat i sense gaires dificultats, si bé un xic trencacames per les pujades i baixades. El desnivell és de 395 metres, i més val fer-lo a la primavera o la tardor quan el bosc està més bonic, però a l'estiu tampoc no hi patireu en excés el calor: gran part del recorregut està protegit per l'ombra del arbres. No oblideu de fer una visita a ambdues localitats, que conserven l'essència pirinenca i els carrers empedrats on sembla que el temps hi trascorri ben a poc a poc.

Paral·lels al Ter

Partint de l'antiga casa que es troba al principi -o al final, segons com es miri- del carrer de la Font de Setcases, comencem a caminar sempre seguint la senyalització. No passen gaires metres que ens trobem ben elevats sobre el Ter i la carretera de la Vall, amb els quals anirem paral·lels bona part del camí, i comencem a admirar les muntanyes que envolten els pobles. També de seguida creuem un primer salt d'aigua, el torrent de Pastuira. La pujada es fa una mica més contundent, fins que travessem un filat -en trobarem diversos pel camí que es poden saltar sense problema- i aleshores és la baixada la que s'imposa , fins una petita clariana: si continuem baixant anirem al santuari del Catllar, però si el que volem és, com hem dit, arribar a Tregurà de Dalt, cal prendre la pujada. La part més interessant del recorregut s'acosta: en el punt més elevat del trajecte, a 1.410 metres es troba la cabana del Ras, que passarem pel darrere, i veurem que les cames ens van soles avall mentre sentim la proximitat de la ribera del Catllar. Les seves aigües transparents són el lloc ideal per refrescar-se i recuperar forces, perquè ara el camí tornarà a tenir algunes pujades i no queda tan a recer dels arbres. Encara trobem un altre espectacle de la natura ben bonic: el salt del Quer Roig. Tregurà de Dalt no ens apareix fins ben bé al final del camí.