De camí als Rasos de Peguera
Dificultat
Ens posem a caminar esguardats per les muntanyes dels rasos de Peguera, que s’eleven cap al nord, al fons de la vall. Hem deixat el cotxe al costat del restaurant Els Roures, situat a peu de carretera, entre Berga i Castellar del Riu. Prenem el camí de terra que surt del darrere i que mena al nucli d’Espinalbet. Voregem algunes masies i, ben aviat, als peus del santuari de Corbera, ja s’entreveu el conjunt de cases (mitja dotzena) arraulides al voltant de l’església. Abans d’entrar al poble passem pel davant de la font del Roure, d’aigua molt apreciada i on és habitual trobar gent omplint garrafes. El nucli, gairebé en estat d’abandó, s’articula a l’entorn de l’església de Sant Miquel, adossada a una construcció una mica més tosca que havia estat el castell. És en aquest indret on es van gestar els poemes d’amor —però també sàtires mordaces— d’un dels grans trobadors catalans, Guillem de Berguedà. En un dels laterals de l’edifici, s’eleva un petit pla que es converteix en mirador improvisat de l’obaga de Queralt, però també de la vall, de la riera de Metge i del serrat de la Figuerassa, que ens queda just al darrere.
Cuina berguedana
Refem el camí fins arribar, de nou, al restaurant Els Roures. És un establiment rústic i acollidor, distribuït al voltant d’una gran campana de fusta de roure, que n’ocupa el centre. A la carta destaquen plats tradicionals com els peus de porc farcits amb verduretes i salsa de bolets, la vedella estofada o l’amanida verda amb favetes, bacallà esqueixat i salsa romesco. És especialment recomanable tastar-hi el plat del dimoni, que inclou patates emmascarades (puré de patata amb botifarra negra), arengada, cansalada virada, col confitada i tomàquet. Un bon àpat de muntanya.
El Pi de les Tres Branques
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.