Dunes als peus de Tamarit

Set minuts en tren separen les estacions de Tarragona i Altafulla-Tamarit. Una vegada haguem baixat del vagó, ens dirigirem de dret cap a la platja i, a mà dreta, trobarem un búnquer de la guerra civil. Des d’aquí caminarem sempre en direcció al castell. Les fràgils dunes fan equilibris per conviure amb els banyistes i així convertir-se en hàbitat per a dotzenes d’espècies animals. És un indret perfecte per ser reserva natural: la desembocadura del Gaià hi dóna vida, malgrat no tenir ni suficient força per arribar amb continuïtat a la mar. Però la bassa que forma abans d’extingir-se fa que hi puguem observar ànecs de tota mena refrescant-s’hi. Un camí per a tothom Després de creuar la desembocadura, remuntem el curs del riu a través d’un bonic passeig, completament adaptat per a persones discapacitades, i amb especial atenció als invidents: uns plafons, amb la corresponent adaptació al sistema Braille, proposen activitats, com ara escoltar les granotes i els ocells, olorar les plantes o tocar l’escorça del arbres. Quan hàgim acabat aquest camí, a mà esquerra de seguida trobarem l’Hort de la Sínia, el centre d’operacions de l’Associació la Sínia, amb un munt de projectes relacionats amb el medi i la sostenibilitat, i on no tindran cap inconvenient a mostrar-nos l’antiga sènia que dóna nom al lloc. Deixarem enrere l’Hort i serpentejarem entre els càmpings sempre direcció sud. No serà gens complicat, després d’unes breus ziga-zagues, trobar-nos davant del castell, avui privat i dedicat a grans celebracions. Per això, si no hi hem estat convidats, més val acabar l’excursió a la bonica cala Jovera, just sota el castell.