Eivissa, blanca i portuària

El punt de sortida de la ruta és davant del portal de ses Taules, l’entrada més espectacular a Dalt Vila. Allí hi trobem, en el marc de l’agradable plaça de la Constitució, el mercat vell, amb les seves columnes i parades que acullen pagesos de tota l’illa. Tombem a l’esquerra pel carrer d’Antoni Palau, conegut com el carrer de les farmàcies, i, al cap de poca estona, ja trobem a mà dreta el carrer de Mar. És el més antic del barri, ple de restaurants, i que porta de cara a l’església de Sant Elm.

Patrona dels pescadors

A l’interior de l’església destaca la imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, i que cada any, el 16 de juliol, és treta en processó i passejada en barca pel port per tal que hi hagi bona temporada de pesca. Pel que fa a l’església, es va alçar en el segle XV, però ha sofert incendis i ha estat reconstruïda en incomptables ocasions. Ens endinsem al carrer d’Enmig, una via llarga, mig sinuosa, de cases blanques que sembla que hagin de caure. El seguim fins que la mar se’ns obre al davant: és la plaça de sa Riba, on antigament hi amarraven les barques de pesca, i en la qual un buda ens espera meditant. A través del carrer de Cipriano Garijo i de l’avinguda Andanes resseguim el port, amb terrasses de restaurants i de bars i fanals de colors, fins que arribem Patrona dels pescadors A l’interior de l’església destaca la imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, i que cada any, el 16 de juliol, és treta en processó i passejada en barca pel port per tal que hi hagi bona temporada de pesca. Pel que fa a l’església, es va alçar en el segle XV, però ha sofert incendis i ha estat reconstruïda en incomptables ocasions. Ens endinsem al carrer d’Enmig, una via llarga, mig sinuosa, de cases blanques que sembla que hagin de caure. El seguim fins que la mar se’ns obre al davant: és la plaça de sa Riba, on antigament hi amarraven les barques de pesca, i en la qual un buda ens espera meditant. A través del carrer de Cipriano Garijo i de l’avinguda Andanes resseguim el port, amb terrasses de restaurants i de bars i fanals de colors, fins que arribem a l’obelisc dedicat als corsaris eivissencs, que defensaven l’illa dels pirates. Una mica més enllà, un jove de rostre agradable mena el timó. Es tracta de l’estàtua dedicada als pescadors, il·luminada amb molta força a les nits. Podem continuar una estona pel port veient-ne l’ambient, ara ja en la que és l’avinguda de Santa Eulària. A l’altura del carrer de Felip II girem a l’esquerra i observem com la ciutat canvia de manera radical, amb blocs de pisos alts. Aquí, però, en la cantonada amb el carrer de Pere Francès, hi trobem un bon restaurant on menjar, S’Ametller.