El bosc de Virós

El camí que mena al bosc de Virós surt des del nucli d’Araós, poble del municipi d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà). Tot just a tocar del poble cal travessar la Noguera de Vallferrera, que queda a la dreta, i, un cop passat el pont, prendre la pista forestal que s’enfila per l’obaga. En arribar a les bordes de Virós trobem una àrea recreativa on es pot aparcar el vehicle. Mentre preparem les motxilles i ens equipem amb bon calçat, podem consultar els panells informatius en què s’especifiquen els senders que voregen la zona. Al nostre davant queden les bordes (edificis representatius de l’arquitectura rural amb el paller situat a la part superior i el corral a sota) situades al centre d’una clariana des d’on es pot veure el cim del Monteixo, que sobresurt al fons, mirant cap al nord. Abans de començar el recorregut val la pena visitar l’ermita de Sant Lliser, situada molt a prop de les bordes i mig amagada entre bardisses.

Un refugi amb vistes

A les bordes de Virós comença el recorregut que ens porta fins al refugi del Gall Fer. Seguint la pista forestal trobem la cruïlla que surt cap al nucli de Tírvia. Allí, els indicadors ens guien a través del bosc, on les clapes de bedolls i faigs —de verd clar a la primavera i tons càlids a la tardor— esquitxen la verdor intensa de les pinedes. Un cop arribats al refugi podem contemplar, mirant cap al sud, la serra de Màniga. De fet, aquest és un punt de partida excepcional per accedir-hi. El recorregut que resseguim, però, continua per la pista forestal que porta a les bordes de Buiro i la petita ermita de Santes Creus. Des d’aquí només caldrà seguir la senyalització per retornar al punt d’inici, les bordes de Virós. De camí, potser tenim la sort de sorprendre el pas dels isards o d’un gall fer, una bona manera d’amarar-se de la riquesa natural d’un espai que l’escriptor Josep Maria de Sagarra va definir com “un racó deixat de la mà de Déu”.