Masos, vinyes i sorpreses a les viles del Baix Penedès

Hem escollit Sant Jaume dels Domenys per iniciar la nostra caminada, lluny del soroll d’autopistes i carreteres transitades, per copsar a fons el ritme tranquil i enfeinat alhora d’aquesta comarca de vinya i olivera.

Sortim cap al Castell de Gimenelles, un gran mas que val la pena visitar, on podem parlar amb els pagesos mentre poden i netegen sarment a sarment i cep a cep la seva vinya, que ja verdeja abundantment. D'un a un! Els trobarem enfeinats, dempeus o asseguts en tamborets.

Passat el Castell i després de caminar una estona per una sinuosa pista asfaltada, els més muntanyencs poden pujar fins al turó del Pi Sol, de 413 metres, un mirador excepcional de la plana penedesenca i del mar, a més del paisatge feréstec de la serra de Marmellar i la Talaia del Montmell. A qui els agradi caminar pel Garraf, s'hi trobaran com a casa.

Per als que no els vingui de gust, sobretot si pica la calor, hi ha un corriol per dins el bosc que permet enllaçar amb la baixada cap a Llorenç del Penedès sense fer aquest cim, tot passant per un bonic bosc de pi blanc clapejat d’oliveres.

Sigui com sigui, iniciem ara un tram de paisatge molt variat, primer d’oliveres per sobre del nucli de la Torregassa i després de vinya, cereal i bosquet cap a Cal Figueres, on tot i els senyals hi és permès el pas de senderistes. Arribem així al bonic municipi de Sant Llorenç del Penedès, prenem un refresc a la Cooperativa —divertidament retolada 'La Cumprativa'— i voltem tranquil·lament pel centre, on trobem discretament posades algunes cases d’indians, bonics carrerons i, ja a la sortida, el celler modernista.

Ens dirigim ara cap al cementiri, el deixem a la dreta i girem cap a les restes de l’aqüeducte romà dels Arcs per, finalment, passar pel petit i bonic nucli dels Arquets amb la seva ermita al bell mig. Som ja a tocar de Sant Jaume, on no tardarem a arribar.