Anuncia't al Descobrir
A peu

Per les llindes del Lluçanès

L’actual comarca natural del Lluçanès fou durant bona part del segle IX repoblada per marcar frontera amb les terres sarraïnes. D’aquella època, en queda, escampat pel territori, un rosari de masies i ermites peculiars i úniques en molts aspectes. L’itinerari a peu que us proposem passa per les gran pairalies entre el Lluçanès i la riera de Merlès.

Dificultat Dificultat Mitjana

Distància: 11 km

Desnivell: 400 m

Durada: 4 h i 30 min

Com arribar-hi

  • Tren

    La línia Barcelona-Puigcerdà de Renfe ( 902 24 02 02 - www.renfe.com) té parada a Sant Quirze de Besora, on Carles Ventosa ( 675 95 92 65 / 93 852 92 25) fa el servei de taxi (per uns 15€, ens pot portar a l’inici de la ruta).

  • Cotxe

    Des de Barcelona, cal prendre la C-17 fins a Sant Quirze de Besora, on ens desviarem per la carretera BP-4654 fins a Alpens.

  • Autobús

    Sagalés ( 902 13 00 14 - www.sagales.com) té una línia que cobreix Vic-Torelló- Sant Quirze de Besora-Ripoll amb parada a l’inici de la ruta proposada.

Tot just deixem enrere el poble d’Alpens per topar-nos amb el Padró dels Dolors. Acostem el nas al vidre de la capelleta i mirem els peus de la marededéu. Curiós, oi? El peu dret és al costat esquerre i l’esquerre, al costat dret, però ningú no ens en sap donar raó.

Tot seguit, ens rep la masia de ca l’Andri, del 1791. Poc després, el camí ens mena cap a una obligada parada a la magnífica pairalia del Graell, conjunt d’arquitectura rural adinerada, que ens mostra la fantàstica balconada de la casa dels senyors, la capella de Sant Joan i la pallissa d’arcs majestuosos.

Sense adonar-nos-en, som dins un trencaclosques acabat, on peces boscoses i verds camps combinen a la perfecció, resultat de segles d’activitat humana. La font de les Teixoneres, amagada al fons del torrent, ens refrescarà els sentits per rebre el molí del Graell, del 1779. Avui és en runes, però paga la pena fer-hi una parada per veure el carcabài el que en queda de la turbina i el rodet -enginyeria de primer ordre. Al proper torrent ens espera la gran balma de Paüsa, on fins poc abans de la guerra civil visqué una família dedicada a l’elaboració d’esclops de fusta.

El camí ens duu fins als Plans, antiga casa important avui només refugi de bestiar, per topar poc després amb el bonic conjunt de Sant Quirze de la Tor (1758), casa i ermita situades en un panoràmic balcó sobre el Berguedà, obsequi de vistes de la serra de Picancel tacada a primer pla pel blanc del santuari de la Quar.

Només ens queda l’últim regal e la caminada: Santa Maria de Salselles, disseminat abandonat durant molts anys i que a poc a poc ressorgeix impulsat per alguns neorurals que descobreixen les meravelles d’aquest paratge. Un cop hàgim amarat bé els nostres sentits d’aquesta terra, només ens quedarà tornar al punt d’inici de la caminada.


 


Emboscada amb final fatal


El 9 de juliol del 1873 les tropes liberals de Josep Cabrinetty perseguiren els soldats carlins de Francesc Savall fins a Alpens, sense saber que els esperava una emboscada i que el seu cap moriria pels trets disparats des del campanar de l’església.


Avui, encara es conserva una pedra amb una creu just en el lloc en què Cabrinetty va caure mort. La podeu veure prenent el carrer Graell que baixa des de la placeta de l’església, uns 30 m pendent avall, a la paret de marge del jardí d’una casa a mà esquerra, just davant de la font. Per la festa major, a les acaballes de setembre, els diables de Rocadepena escenifiquen, abans del correfoc, l’assassinat del general Cabrinetty en mans de les tropes de Francesc Savalls.

Observacions

A l’abast de qualsevol caminador.

Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació