Les millors cales del cap de Creus

De cales boniques, n'hi ha moltes arreu del país, però el cap de Creus concentra en un espai reduït platges molt diverses. Fem una selecció de 10 bons indrets on trobar-se amb la mar.

PER ANAR-HI EN FAMÍLIA

Platjalàndia, la platja amb què somien els nens. Roses. La platja de Roses és de sorra blanca i fina, amb no gaire onatge, poc pendent, molt segura i protegida del vent. A més té fàcil accés i tots els serveis. Però, espereu, que encara hi ha més: hi ha un club infantil a la sorra on podeu deixar els nens a mans d’autèntics professionals. Es poden quedar jugant amb els inflables, fent tallers de manualitats, teatre, titelles, música, festes de l’escuma... i tot en un recinte tancat i controlat, perquè us pugueu relaxar a la platja, al baret o anant a comprar. No us penseu que sigui una quimera. La platja de Roses és així, per això ostenta la marca d’especialització en turisme familiar DTF. 

On es troba. A la platja de Roses, entre la plaça de Catalunya i l’OIT de Roses.


La platja de Port d’Alguer, encara més maca de nit que de dia. Cadaqués. Hi ha platges que van néixer amb un do, amb una genètica diferent. Són autèntiques dames tant de dia com de nit; models de perfecció absoluta a plena llum del dia i també sota la lluentor de la lluna; embotellades com les bones essències i els bons vins, en flascons petits i per millorar amb el pas del temps. La platja de Port d’Alguer n’és un bon exemple. Es troba a Cadaqués, un poble que —com el vi— també millora amb els anys sense perdre la seva essència original. I la culpa —o benedicció, segons es miri— la té l’església de Santa Maria, que treu el cap i destaca entre les cases com si fos el mossèn entre un grup de nens curiosos. Però no és només façana: al seu cor amaga un dels retaules més importants de Catalunya, un dels pocs que van sobreviure a la guerra civil. Podeu entrar-hi qualsevol dia a veure-ho. És emocionant de pensar que van aixecar una paret per protegir l’altar quan l’església es va fer servir com a calabós. Aquesta casa de Déu també ho va ser dels presos... Van haver de treballar també els dies del Senyor per tornar a aixecar-la després que el pirata Barba-rossa l’hagués arrasat el 1543.

On es troba. A Cadaqués, a l’altra banda de la punta des Baluard.


PER A SENDERISTES

La platja dels Robinson, a l'illa de Portlligat (Cadaqués). La platja de l’illa de Portlligat sembla que sigui enmig del no-res; aquí, al capdavant, aïllada dels problemes del món. Aquí vaig passar els estius de la meva infantesa. Veníem any rere any a Cadaqués, a passar-hi un mes. Un mes que per a mi durava un instant submergit en aquesta deliciosa indolència pròpia de l’edat; anant de cala en cala, remant amb la nostra barqueta, pescant, nedant i saltant de roca en roca a la recerca del més lleu indici de vida submarina. Adorava navegar, però el que més m’agradava era anar fins a la platja del Passatge i creuar fins a l’altra banda, mig caminant i mig nedant, com al pas des Trucadors, entre l’illa de Formentera i s’Espalmador. Malgrat els colons, els hippies i els especuladors, l’illa de Portlligat continua sent per a mi com l’Illa de Mai Més, una porció de paradís salvatge encara per explorar amb tres perles precioses de sorra blanca i pura. Són tres platgetes perfectes per lliurar-se a la meditació, al relaxament i a la bona vida. Salut.

On es troba. A l’illa de Portlligat. Cadaqués.

Cala Prona, la platja més preuada per als pescadors. Mar d’Amunt. És famosa pels seus tresors, la més desitjada del cap de Creus. Posseeix qualitats úniques, molt valorades entre els navegants i, sobretot, entre els pescadors. Tant és així que el preuat botí és més antic que la loteria i porta segles sortejant-se. El premi són els bonítols, les sardines i els fruits del mar que aquí es pesquen almenys cinc vegades més que en altres caladors del cap. La benedicció es deu a la seva orientació i els corrents que arrosseguen el plàncton i altres nutrients fins al fons d’aquesta platja. Cala Prona és el mannà tant per als peixos com per als pescadors que hagin estat agraciats amb la grossa. Fa segles s’ocupaven del sorteig els monjos de Sant Pere de Rodes, però ara són les confraries les que fan girar el bombo una vegada a l’any. El premi per als qui hi anem per terra no és a la meta, sinó al camí, llarg i dur per al cos (més de 4 km a peu) però plaent per a la ment i l’esperit. Al final sempre toca: capbussó i refugi, el mateix que es comparteix amb els pescadors. Provem sort? 

On es troba. A 4.300 m a peu des de la carretera del cap de Creus.


PER ANAR-HI EN PARELLA

Cala Jugadora, la platja on primer surt el sol. La podeu descobrir quan aneu caminant pel camí vell del far. Traieu el cap i allà seran, arrecerades pels ginebres, protegides del vent i vigilades per la gran roca vermella i el far. Són les platges de cala Jugadora, on primer neix el sol i on primer surt la lluna. Un paratge amable, aliè al paisatge castigat pel vent que s’observa des de la finestreta del cotxe i que tanta angoixa produeix. Des d’aquí hi ha, a quatre passes, aquest tros de roca descarnada on s’aferra el far de Cap de Creus, esculpit per un prodigiós cisell que tant talla pedres com pentina fulles. Podeu culminar la tarda al bar del doctor Chris Little, que va venir de la seva Anglaterra natal per muntar un restaurant en una caserna de la Guàrdia Civil abandonada al costat del far de Cap de Creus. Avui és la meca del dia de Cap d’Any i un bon indret per acomiadar l’astre rei escoltant músiques d’altres mons i prenent un genuí whisky escocès. 

On es troba. A 600 m a peu des del far de Cap de Creus.

La platja de les enveges. Badia de Guillola. Mar d’Avall. Sempre he dit que la platja de la badia de Guillola és el centre de les enveges. I no solament perquè és l’indret on els somnis i els diners van a l’engròs, sinó perquè aquí es practica l’art de pesca a l’encesa des de temps immemorials. A qui s’assignava aquesta platja per poder pescar era com si li toqués la loteria. Però avui són els xalets i els seus multimilionaris propietaris (alguns de magnats del petroli) els que més cobdícia produeixen. I ara explicaré com és això de pescar amb un llum d’oli. Segons diu la llegenda, fa molt temps un veler es va incendiar enmig de la nit. Els pescadors que voltaven s’hi van aproximar per salvar els tripulants i així va ser com van veure que el vaixell estava envoltat per milers d’anxoves i sardines. Des d’aquell dia van deduir que la llum intensa atreia el peix blau i van començar a pescar tenint una foguera encesa al fester, una mena de cistell metàl·lic que es portava als vaixells. 

On es troba. A 300 m a peu des de la carretera al far de cap de Creus.


PER A AMAGAR-SE DEL MÓN

El racó secret de Dalí. La platja del Gran Masturbador. Cala Culleró. Mar d’Amunt. Si Dalí aixequés el cap estaria orgullós de veure com s’ha retornat la vida als seus magistrals escenaris. Qui el veiés aquí assegut, esbossant sobre el piló de cala Culleró... tenint al capdavant aquesta quimera d’aigües turqueses i roques fulgurants. Aquestes penyes, les que diuen que són les més antigues de Catalunya, són també les més excèntricament esculpides per l’efecte dels vents i el pas dels segles. Tot es deu contagiar... perquè van ser, també, la font d’inspiració d’alguna de les seves obres més extravagants, com El Gran Masturbador, conclosa l’any 1929, trenta-tres anys abans de la construcció del Club Med. Dalí va demanar a l’arquitecte Pelayo Martínez que no transgredís el paisatge, però no ho va aconseguir. Avui dia les excavadores han aconseguit que tot hagi tornat a quedar tal com era a la mirada del geni. Quan aneu passejant pel zoològic de roques del pla de Tudela podeu parar i prendre un bany, tot i que us sentiu observats per l’àguila.

On es troba. A 3.800 m a peu des del far del cap de Creus.

En Gandalla, Salt del Mosso... Mar d’Avall. És una pena que aquestes caletes rebin un nom tan poc honrós. Ja sabeu que per gaudir del mar i de l’estiu mediterràniament no cal gran cosa. N’hi ha prou amb una tovallola vella, un entrepà de fuet i una ampolla d’aigua ben freda, per això m’agraden tant aquestes dues diminutes caletes. Perquè són indrets molt humils que gairebé ningú no coneix, amb espai per a tres o quatre adoradors del sol; petits reductes allunyats del món que estan esperant ser declarats la teva república independent. Podeu venir caminant per aquesta sendera entre la mar i el cel; quan els arbres, les flors, les ones i la brisa del mar us saludin quan passeu reflectint a la vostra cara els centelleigs de plata i or de cada vesprejar. Són com una capseta de sorpreses, on les platges poden aparèixer o desaparèixer com per art de màgia.

On es troba. A 200 m a peu des de la carretera de cala Montjoi.


PER A VIVIDORS

Platges per a sibarites, on la paella se serveix a bord. Platja de la Pelosa. Qui tingui un vaixell o n’hagi gaudit ho sap: no hi ha res més plaent que fer el vermut fondejat abans que et portin la paella a bord. Si hi ha cap cosa que justifiqui la important inversió econòmica de tenir un vaixell és això, aquest plaer incommensurable, aquesta autèntica delícia. Per això agrada tant la platja de la Pelosa als navegants, perquè a més de poder passejar per la riba descalç sentint la finesa de la sorra i els rajos de sol del final de la tarda, us podreu amarrar a una de les seves boies i sol·licitar per ràdio que us atenguin. És el baret del Juan i la Isabel, que porten anys satisfent el venerable, vingui per terra o mar. Com aquella vegada que va venir la família d’Urdangarín, o quan Ferran Adrià es va plantar aquí de sobte per degustar els plats més populars de la gastronomia tradicional mediterrània. Homenatges com aquests els podeu fer a cala Jóncols i a la platja de Garbet, on també serveixen àpats a bord.

On es troba. A 11,9 km de Roses, al costat de la carretera de cala Montjoi.

Cants de sirena per al navegant. La Galera, cala Talabre i altres delícies del mar. No calen més que cinc o sis metres d’eslora per fregar el cel amb la punta dels dits. La resta és vici, falses necessitats. Una barca, un llaüt, un petit veler... tot val per sentir-se com el capità Nemo. El cap de Creus està replet de racons com aquests, fets a mida per arribar-hi, deixar anar cadena i deixar-se bressolar pel Mediterrani, ja que la major part de la seva costa és d’accés difícil per terra (que no vol dir impossible). Una bona mostra d’això són aquestes dues cales, la Galera i Talabre, que tenen més de 6 km de camí (d’aquest que només es fa en caminar). Si no teniu vaixell, us recomano que proveu el caiac, un esport molt plaent del qual aquí es gaudeix en gran manera. Podeu llogar-ne un i començar a palejar des de Portlligat o des del Port de la Selva i llançar-vos a descobrir una de les porcions de costa més singulars de la península Ibèrica. Però no us en refieu. Estigueu a l’aguait de la informació meteorològica, que aquestes costes assotades per la tramuntana són com cants de sirena per al navegant.

On es troba. A 6.000 metres a peu des del Port de la Selva.


ACTIVITATS
Espai Cap de Creus, el museu d’art natural del cap des Diables. Des del punt de vista geològic, el cap de Creus (conegut també com a cap des Diables) destaca perquè no hi ha un altre indret al món on es puguin veure tants dics de roques pegmatítiques aflorant a l’exterior. Aquí es va produir aquest estrany fenomen per la importantíssima deformació soferta en aquests terrenys, que es van metamorfitzar, es van replegar i van fer falles de manera especial durant la formació de la serralada herciniana. Per aquests fenòmens geològics —i per les estranyes formes erosives que han adquirit les roques per l’efecte de la tramuntana— el cap de Creus és reconegut mundialment entre la comunitat científica. Per això és interessant anar a l’Espai Cap de Creus, el museu que hi ha sota el far on, a més d’altres obres com làmines dels pintors més famosos, etc., s’exposen minerals molt estranys. 

Espai Cap de Creus. Sota el far de Cap de Creus. S’hi arriba per la carretera del cap de Cadaqués. Obert cada dia de 10 a 14 h i de 15.30 a 18.30 h. Entrada: 2 €. www.parcsdecatalunya.net.

El cap de Creus amb caiac, l’experiència de la vostra vida. Entre el Port de la Selva i Roses s’estén una de les porcions de costa més espectaculars, excitants i recomanables per fer amb caiac de tota la Península. Tant si sou palistes experimentats com si acabeu de començar, de segur que qualsevol de les seves travessies us farà viure la millor experiència de la vostra vida. Si voleu, podeu llogar un caiac i palejar vosaltres sols o fer alguna de les excursions programades amb qualsevol de les empreses que us indiquem. Hi ha trams molt tècnics —i pot ser que fins i tot perillosos si us sorprengués la tramuntana—, per això us recomano que navegueu només amb professionals. 

• SK Caiac s’ocupa de la logística, lloga caiacs, fa cursets i organitza sortides en grup des de Llançà, el Port de la Selva, Portlligat, cala Jóncols, etc. Tel.: 627 433 332 / 972 12 11 12. www.skkayak.com. 


• Kayaking Costa Brava també lloga caiacs, etc. Tenen la base a Portlligat. Tel.: 972 77 38 06. www.kayakingcostabrava.com.


• Ones Cadaqués és una escola de vela lleugera que també lloga caiacs. Són a la platja Gran de Cadaqués. Tel.: 682 805 252. Escola d’en Mar de Cadaqués és una organització sense ànim de lucre que coordina sortides en caiac des de la platja de Portlligat. escolamarcadaques.blogspot.com Tel.: 630 524 373.

Les rutes dels fars. De Cadaqués es pot arribar caminant fins al far de Cap de Creus resseguint el camí vell del far, una de les rutes senderistes més recomanables del parc natural. En total són 14,7 km a/t, encara que podeu començar a caminar des de Portlligat i estalviar-vos uns quilòmetres. Discorre per una sendera ben indicada i no hi ha cap pèrdua. El tram de Portlligat al far passa prop de diverses cales verges, entre murs de pedra seca, barraques i camps de cultiu abandonats després de la mítica gelada del 1956. Hi ha una altra ruta que arriba fins a l’altre far, el de Cala Nans, que comença a Cadaqués i s’estén al llarg de 7,2 km a/t, que és tant o més recomanable, sobretot si hi aneu amb nens o sense ganes de caminar gaire. Després de salvar el primer tram de pujada gaudireu d’una vista incomparable de tot el poble, la badia i el far, fent un capbussó a cala Nans com a recompensa final.

Processó panoràmicaper a devots amb bones cames. De Cadaqués a l’ermita de Sant Sebastià hi ha 9,8 km de camí dur (724 m de desnivell acumulat). Són gairebé 10 km anada i tornada. L’ermita és propietat de la família cervesera dels Guinness i només obre al públic el 20 de gener, quan s’hi puja en processó, però solament amb la vista ja val la pena el sacrifici. Sant Sebastià va ser un sant militar que va patir el martiri de les fletxes. Se li atribueix el poder d’aturar les epidèmies de pesta, com va succeir a Cadaqués en el segle XIX. En agraïment els cadaquesencs el van convertir en sant patró i li van dedicar una festa el 20 de gener.
A l'OIT de Cadaqués (tel.: 972 25 83 15) i a www.visitcadaques.org us poden informar d’aquesta i d’altres rutes senderistes.


ON MENJAR
Restaurant Garbet, luxe i qualitat a peu de platja. Les millors viandes de l’Alt Empordà es donen cita en un restaurant que té fama de satisfer els paladars més exigents. Podeu sopar romànticament a la llum de les espelmes, a la riba del mar i escoltant la remor de les ones. És, també, l’únic on et serviran la seva famosa graellada especial amb llamàntol a la coberta del teu propi vaixell. Val la pena donar-se el caprici. Salut. Restaurant Garbet (platja de Garbet. Colera). Tel.: 972 38 90 02. www.restaurantgarbet.es. Serveis: Pàrquing.

Restaurant Cap de Creus, el més matiner de la Península. El dia en què el doctor Chris Little se’n va anar de la seva Anglaterra natal per viure al punt més inhòspit de la nostra geografia, devia estar afectat per alguna estranya malaltia. Ho va deixar tot per muntar un restaurant de cuina mediterrània amb tocs orientals dins d’una caserna de la Guàrdia Civil abandonada al costat del far de Cap de Creus. Avui és el restaurant més allunyat del món, el més ventós i on primer neix el sol de la península Ibèrica. Un indret per veure els primers rajos de sol del dia de Cap d’Any o per gaudir de les millors postes de sol de l’Empordà. Restaurant Cap de Creus. A tocar del far de Cap de Creus. Tel.: 972 19 90 05. www.restaurantcapdecreus.blogspot.com.