Ruta de la Batalla dels Prats de Rei

Tot i que la Batalla dels Prats de Rei representà una victòria de les tropes austriacistes aliades amb els catalans, la guerra va acabar amb la pèrdua de les llibertats nacionals i la submissió de Catalunya al Regne d’Espanya i a Felip d’Anjou.

La batalla dels Prats de Rei va tenir lloc el 1711, tres anys abans de la caiguda de Barcelona. Hi participà un gruix important de les tropes i comandaments principals al país: per la part borbònica, el duc de Vendôme, amb 35.000 soldats, per la part austriacista, el mariscal Guido Von Starhemberg, cap dels exèrcits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria, amb 22.000 efectius. Després de quatre mesos, Starhemberg va obligar l’exèrcit borbònic a fugir a Lleida. El campament de les forces austriacistes va ser aixecat el Nadal de 1711.

Descripció del recorregut:

La ruta comença a la torre de la Manresana (654 m), al terme dels Prats de Rei. Se surt en direcció sud per la pista que passa pel costat de can Sala, més endavant es va girant a ponent. La torre va ser l’observatori estratègic del comandament aliat. El compte Starhemberg s’instal·là amb el seu estat major a la propera masia de cal Roca, actualment enderrocada.

Quan s'hagi caminat mitja hora (2,15 km a 582 m) s'arriba a la masia Albareda. Com apunt històric el 19 de setembre de 1711 hi foren rebutjats dos batallons francesos que havien atacat la línia aliada. Les tropes borbòniques van patir algunes baixes i el bàndol austriacista diversos ferits.

Al arribar als 4,30 km (a 643 m, quan es porta 1 h 10 min caminant) s'assoleix l'ermita de Sant Ermengol. En aquest moment, l’itinerari tomba al nord. Els turons i els plans propers constituïen part de la rereguarda borbònica. En aquest indret, fora de l’abast de l’artilleria aliada, s’hi estacionaven les unitats de cavalleria.

Després de caminar una hora i 40 minuts ( als 6,05 km i 653 m) arribem a cal Codina de la Quadra. A prop d'aquesta masia hi havia estacionades diverses unitats d’infanteria, cavalleria i bateries d’artilleria de la reraguarda franco-espanyola.

Transcorreguts 8,50 km (680 m) i 2 h 20 min arribem a Solanelles. Es continua cap al nord-est i es passa per sota el castell de Puigdemàger. Més enllà, es creua la línia del ferrocarril de Manresa a Calaf. L’itinerari va tombant cap al sud. En els plànols, Solanelles rebia el nom de Colonelles. Ocupa el punt més alt de la serra; des dels seus límits es domina la depressió del riu Anoia i el sector nord del camp de batalla.

Continuem fins a haver fet els 14,86 km (627 m i 3 h 50 min) per arribar a ca l’Estrada, una masia situada a llevant de la vila dels Prats de Rei. Els entorns de ca l’Estrada eren una posició estratègica borbònica. En els plànols de la batalla el mas consta com a Calsina (Calsina, on l’enemic tenia 300 granaders).

Un cop hem assolit les 4 hores i 20 minuts de trajecte (16,87 km a 654 m) haurem arribat de nou a la torre de la Manresana, cosa que vol dir el punt final del recorregut.