Anuncia't al Descobrir
A peu

Serra de Sant Gervàs: la Ribagorça més inèdita

La serra de Sant Gervàs és una frontera natural i inhòspita, a cavall entre la Terreta, al Pallars Jussà, de sòl aspre i pedregós, i la banda nord d’Adons, de pastures verdes i amb vista al Pirineu

Dificultat Dificultat Alta

Distància: 12,5 km

Desnivell: 600 m

Durada: 5 h

Com arribar-hi

  • Cotxe

    El trencall cap a Adons s’agafa vora el punt quilomètric 335 de l’N-260 (Eix Pirinenc), al coll de Perves, entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert

En un joc d’acció i reacció, quan sentim o llegim Alta Ribagorça veiem el romànic de Taüll, la silueta dels Besiberris, el planell d’Aigüestortes i la neu de Boí. Però la Ribagorça és molt més; més subtil, més inaccessible i sobretot més desconeguda.


Poca informació, fragmentada i antiquada, és el punt de partida exacte per fer saltar la curiositat i atacar la serra de Sant Gervàs per la banda nord, des d’Adons, situat en una vall que descobrim petita, recollida i alhora oberta i assolellada, d’una calma envejable. Sobre un turonet, domina l’entorn i mira les bambolines de Sant Gervàs, prats suaus i escampalls de matolls que no deixen intuir el vertigen de la cara sud.


La soledat convida a una ruta salvatge, gens transitada i poc evident; de les que ens posa a prova com a excursionistes. Si tenim sort, hi trobarem un ramat d’ovelles xisquetes, corders que pugen de les terres ermes de la Torre de Tamúrcia, buscant els prats fèrtils d’aquesta contrada que enfilarem fins al coll de Ferri. En superar-lo, de sobte, se’ns mostra un paisatge força més àrid i grisós, estriat per torrenteres que l’aigua ha dibuixat per tota la falda de la serralada.


A mig camí entre el cel i la civilització, l’ermita de Sant Gervàs és un referent perdut sota la impressió d’aquestes parets de tons càlids que cremen amb la llum intensa del capvespre. Quan les veiem, inexpugnables i dominants, dubtem descreguts si les marques del senderó no deuen ser una broma pesada fins al no-res. Quan hi som a tocar, però, la ruta s’endinsa per un petit bosquet fins que de sobte ens sorprèn, amagada i discreta, una escletxa que travessa la serra com un tall de ganivet. És el Portús. Antic pas de transhumància, era ideal per comptar els caps de bestiar, ja que només hi podien passar d’un en un.


La baixada, altra volta a la Ribagorça, sempre amb els Pirineus a l’horitzó, és agraïda i ben fresada. Adons, al fons, és la nostra recompensa.

Visita recomanada

Erillcastell. És un poblet d’origen medieval que fou habitat fins a la dècada dels setanta. Enrocat a la corona d’un turó, de visió gairebé inexpugnable, mai no hi va arribar cap pista i els seus habitants sempre van haver de moure’s a peu o amb mula fins a Malpàs, on també hi ha vestigis de les antigues mines. Aquesta banda sud de les muntanyes fou estudiada per acollir les pistes d’esquí que finalment s’obriren a Boí

Observacions

La ruta és una circular inèdita on ens caldrà experiència, intuïció i orientació. En els punts sense senderó evident ni marques (bàsicament del coll de Ferri a la pista, i d’aquesta al senderó de l’ermita), sempre tenim els objectius de referència que ens guien. No hi ha fonts en tot el camí. Una bona alternativa per als menys agosarats és anar i venir d’Adons fins a l’ermita de Sant Gervàs pel pas del Portús

Més informació

Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Av. de Victoriano Muñoz, 48, el Pont de Suert. 973 69 03 53

Mapa
Propostes
  • On dormir
  • On menjar
  • Què fer a Alta Ribagorça
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació