Un tomb per Cervera a la cacera de bruixes

Tots hem sentit parlar alguna vegada de l’Aquelarre de Cervera. Es tracta d’una festa que se celebra cada any l’últim cap de setmana d’agost i que reviu tot un bagatge de cultura màgica que té els seus orígens en l’edat mitjana.

Per evocar aquest vessant supersticiós i màgic de la ciutat, aquesta ruta urbana recorre els carrerons de la vila closa per anar a trobar el carreró de les Bruixes. La foscor de l’indret i el seu entramat medieval ens permeten passar una estona divertida amb els més petits tot evocant algunes llegendes, com la de la bruixa Margarida, a qui van cremar acusada bruixeria.

Comencem la ruta a la plaça del Fossar, amb la portalada de Sant Martí (del segle XIII), que forma part de l’església de Santa Maria; la capella dels Dolors, del segle XVIII, i, fent de teló de fons del petit escenari de pedra, un paisatge de gran bellesa format pels turonets característics de la plana de la Segarra. Amb l’ajuda del teleobjectiu de la càmera o d’uns binocles, veiem que alguns, com el de la torre del castell de Granyena, tenen una torre de guaita al capdamunt, testimoni de les petites fortaleses defensives que es construïren a la zona durant l’edat mitjana.

Un campanar de vista incompleta

A prop de la plaça, al carrer del mateix nom, hi trobem l’església de Santa Maria (XIII-XV). És un dels edificis més coneguts i valuosos de Cervera, però pel fet de quedar amagat entre l’Ajuntament i el campanar és complicat contemplar-lo sencer. Així que millor anar per parts i veure, per exemple, l’absis des del carrer de la Sebolleria, o entrar-hi des de la porta lateral, al mateix carrer de Santa Maria. El campanar, encaixat entre la nau principal de l’església i l’Ajuntament, dels segles XIV i XV, té sis campanes, que encara avui es fan voltar a mà.

Des de dins del temple, hi pugem per l’escala de cargol que porta al capdamunt, i contemplem el carrer Major a vista d’ocell i una magnífica panoràmica del paisatge de la Segarra.

No caminem ni cent metres per topar-nos amb els porxos de la plaça Major i la Paeria, que es va bastir en el segle XVII. Ens fixem en les misterioses mènsules col·locades a sota dels balcons. Representen les virtuts que havien de tenir els comerciants del mercat a l’època i diverses escenes de la presó.

Des de la plaça accedim fàcilment al carrer de les Bruixes pel carrer de la Sebolleria. La figura d’una bruixa situada a dalt del rètol amb el nom del carrer ens dóna la benvinguda. És un carreró amb poca llum, estret i humit, que recorre gairebé dos-cents metres sota diferents porxos.

Anem a buscar bruixes!

Aquí podem jugar amb els nens a descobrir-hi diverses figures relacionades amb el món de les bruixes. Hi trobem les imatges més antigues (la mà, l’escombra, el niu, el cap de bruixa, el gat negre i el mussol) elaborades al principi dels anys setanta del segle passat pel cerverí Jaume Castells. I també noves escultures elaborades l’any 2011 pel també cerverí Xavier Badia. Són la bruixa, la mà i la creu, el sol i la lluna, el calder, el gat negre, les cartes i el rellotge, el cul i la cua, les maces i el foc, la dansa macabra, la música i el teatre, el bestiari festiu, el mascle cabró i l’escorreguda i el fogueral. Els nens s’ho passaran molt bé buscant-les!

Aquesta ruta va ser publicada al número 167 del DESCOBRIR.