Una passejada entre les aigües del Segre i el Cinca

Ja ho diu el seu nom: 'aiguabarreig'. Precisament en aquest punt de les Terres de Lleida, a tocar de la Franja, es troben i es barregen les aigües del Segre i el Cinca, dos rius que baixen de les muntanyes del Pirineu per trobar-se més endavant amb l’Ebre i desembocar junts a la Mediterrània.

I què té aquest aiguabarreig que no tingui un altre paratge natural? Doncs que és un lloc perfecte per descobrir la vegetació de ribera, típica a les vores dels rius i a les zones d’aiguamolls, i veure animals, sobretot ocells i peixos. És per això que es tracta d’un paratge molt freqüentat per pescadors i ornitòlegs, que són els que estudien les característiques i el comportament de les aus.

Aquest espai natural està recollit en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i, per tant, disposa d'una protecció especial que vetlla per la seva conservació.

Des d'una àrea de lleure
Per explorar-lo, ens situem al poble de la Granja d’Escarp, a tocar de les poblacions de Seròs, Massalcoreig o Fraga, a la Franja. Un cop a l’entrada del poble, ens dirigim a la vora del riu, on trobem un seguit de panells informatius que ens porten a una petita àrea de lleure, amb taules, bancs, barbacoes i un mapa de la zona on ens situem abans de començar a caminar.

Iniciem la ruta prenent el camí que queda a mà esquerra (mirant el riu) i el seguim fins a arribar al començament del recorregut que ens permet endinsar-nos en un bosc de ribera a través d’una passera de fusta. És el bosc de Sant Jaume, format per xops, pollancres, salzes i algun desmai, i amb un sotabosc d’esbarzers, refugi perfecte per als animals més petits. Sort de les passeres de fusta, si no ens punxaríem!

Pels passadissos de fusta caminem entre els arbres, gaudim de diferents miradors al riu, travessem una zona de canyissar i arribem al final de la primera etapa del recorregut, on ens espera un amagatall de fusta, on convidem els nens a guardar silenci durant una bona estona, intentant passar desapercebuts pels animals que viuen en aquest racó de l’aiguabarreig.

Les finestres panoràmiques
Amb els binocles, observem tot el que passa a la natura que ens envolta a través d’unes petites finestres panoràmiques. Amb sort i paciència, i si hi estiguéssim algunes hores, aconseguiríem veure algunes espècies d’ocells que viuen en aquest hàbitat: blauets, mallerengues, polles d’aigua, esplugabous, martinets, cabussets, teixidors, agró roig…

Per continuar caminant, tornem enrere fins al punt d’inici i seguim ara en direcció a Seròs a través d’un camí planer, molt agradable, que travessa camps d’arbres fruiters, molts típics d’aquesta zona de les Terres de Lleida, i també canyissars.

La pista ressegueix el curs del riu, que en aquest punt flanqueja, a banda i banda, algunes illetes on acostumen a trobar-se a gust els ocells, tant els que hi viuen tot l’any com els migratoris.

La ruta continua una mica més enllà fins a arribar al monestir de Santa Maria d’Escarp, un edifici, ara en ruïnes, que antigament fou una important abadia de l’orde del Cister. Després de visitar-lo, tornem al punt d’inici pel mateix camí.

Aquesta ruta va ser publicada al número 207 del DESCOBRIR.